ELS NENS DE GAZA JA NO SON INTOCABLES

Centenars de milers de nens i nenes estan atrapats al nord de Gaza, aïllats de la resta de la Franja. Més de 100.000 es troben a la governació de Gaza Nord, en risc imminent per les operacions terrestres de l'exèrcit israelià. Rachael Cummings, directora humanitària de Save the Children International a Gaza, ho descriu: un dels membres del meu equip, un jove que viu amb la seva família en una zona fortament atacada, explica el terror a que s'enfronta: “Gairebé cada nit, en les últimes hores de la tarda, escoltem un so inconfusible: el zumb a. sabem que un míssil està per caure. L'únic que podem fer és esperar, mirar la foscor i pregar per no ser l'objectiu.

Un altre company, pare d'un nen petit, va compartir el seu dilema insuportable: "Cada vegada que surto de casa, no sé si tornaré amb la meva família... o si tornaré per trobar-los morts. Només volem que aquest malson s'acabi." Els treballadors humanitaris estan protegits pel dret internacional humanitari i, tanmateix, ens estan matant. A finals de març, atacs israelians van matar empleats d'UNOPS i de l'organització mèdica Metges Sense Fronteres.

Save the Children compta amb més de 200 treballadors a Gaza, gairebé tots desplaçats. Cadascú treballa sota foc, prenent decisions esquinçadores per protegir la seva família mentre intenta brindar suport vital. Dos empleats de Save the Children –Ahmad Faisal Isleem Al-Qadi i Sameh Ewaida, tots dos de 39 anys– van ser assassinats per atacs aeris israelians l'any passat.

Els nens i les nenes tenen dret a proteccions especials sota el dret internacional, a més de les que ja s'atorguen als civils. Però a Gaza, alguns pares han pres la punyent decisió d'escriure el nom dels seus fills i filles i les dades de contacte d'emergència al cos. La seva única esperança és que, si els seus fills són ferits o assassinats, almenys puguin ser identificats.

Des que va entrar en vigor la pausa en els combats el 19 de gener, vam veure centelleigs del que podria ser la recuperació. Les famílies van tornar a casa seva destruïdes i van intentar reconstruir-les. Les nenes i nens van començar a rebre aliments, atenció mèdica, fins i tot van reprendre els estudis. Les cicatrius mentals romanien, però hi va haver un moment brevíssim en què van poder dormir sense l'amenaça de morir.

Com a part de la primera fase de la pausa, es van alliberar ostatges israelians i persones capturades i detingudes palestines, inclosos nens i nenes. La pausa va estar lluny de ser perfecta, però va oferir un indici del que podria ser la recuperació. Aquest progrés ara ha estat anihilat. Fins i tot les guerres tenen lleis. Aquestes lleis són clares: els civils han de ser protegits, i cal prendre totes les precaucions possibles per evitar-los mal. Hem d'actuar en el millor interès de la infància. No hi ha imperatiu militar que justifiqui crims atroços. I, tanmateix, veiem com aquestes lleis són ignorades una vegada i una altra.

Davant d'aquesta impunitat, només queda un camí que pugui protegir els nens i nenes de Gaza d'una devastació més gran: un alto el foc definitiu. La comunitat internacional ha d'utilitzar tots els mitjans al vostre abast per fer complir el dret internacional. Qualsevol cosa per sota d'això no és només inacció: és complicitat.

El que està passant a Gaza no és una tragèdia inevitable; és conseqüència de decisions deliberades. L'augment del nombre de morts no només és una xifra: són milers de vides i futurs extingits, i un reflex brutal del nostre fracàs col·lectiu, una mesura de quant ens hem allunyat de la nostra humanitat.