La probable sortida de presó d'alguns dels terroristes més sanguinaris d'ETA —després de complir la condemna, però abans del previst a Espanya— a conseqüència d'una reforma legal urgent tramitada el 18 de setembre a través d'una esmena de Sumar ha confirmat la conversió del Congrés a un plató de televisió o a l'escenari de mítings mentre es desatenen l'estudi de les lleis, el veritable control al Govern i el debat d'alternatives. El tràmit parlamentari ha destapat la desídia laboral de lʻoposició. Vox i PP van votar a favor d'aquesta reforma al Congrés i no van presentar esmenes al Senat. Ara, malgrat que els populars van signar que havien “estudiat amb tot deteniment aquesta iniciativa”, les dues formacions intenten tombar la llei de forma torticera a la Cambra Alta després de demanar disculpes a les víctimes del terrorisme.
Si l'opacitat amb què PSOE, Sumar i Bildu han tramitat un assumpte tan complex com sensible és impròpia d'una democràcia madura, també cal subratllar la grollera instrumentalització que el PP torna a fer del terrorisme, sortosament superat a Espanya com a problema polític des de fa més d'una dècada.
La controvertida reforma legal només ve a complir una Decisió Marc aprovada per la Unió Europea el 2008 i que el Govern de Mariano Rajoy va traslladar tard —el 2014, és a dir, tres anys després que ETA abandonés la violència— per evitar l'escàndol que podria suposar per al partit l'excarceració d'etarres abans del temps previst de condemna a Espanya. El dictamen europeu obligava l'Estat espanyol a calcular el compliment efectiu de les penes de qualsevol condemnat tenint en compte el temps de presó que ja havien complert a un altre país comunitari, França en el cas dels etarres.
Els tribunals espanyols van aplicar aquest principi d'equivalència de les condemnes europees quan el Tribunal Suprem —atenent l'obligació contreta per Espanya com a membre de la UE— li va convalidar els anys que havia passat a les presons franceses a José Luis Urrusolo Sistiaga, cosa que va permetre a l'etarra –condemnat a més de 500 anys– sortir en llibertat després de complir 19 anys de presó entre els dos països.
Aquesta decisió del Suprem —en concret d'una Sala Penal controlada per magistrats conservadors— va desencadenar una cascada de decisions similars a l'Audiència Nacional fins que el Govern de Rajoy, tres anys després d'obtenir la majoria absoluta, va decidir intervenir. Així, va tramitar una llei que incloïa una disposició addicional per la qual es deixava sense efecte la convalidació de penes complertes a l'estranger.
Amb ETA dissolta el 2018, la reforma legal aprovada ara per suprimir aquesta disposició de Rajoy —cosa que el PNB va intentar sense èxit el mateix 2018— no es pot interpretar com un tracte de favor al terrorisme etarra, ja desaparegut, sinó com el compliment estricte del dret europeu. Una de les grandeses de la democràcia és aplicar la llei amb totes les garanties a tots els presos. També, per dur que resulti de vegades, aquells que la van combatre de forma sanguinària i fanàtica. Una altra cosa és la manera opaca en què el Govern i els seus aliats parlamentaris han tramitat aquesta iniciativa, que s'hauria d'haver explicat amb claredat i liderant el discurs jurídic i polític en un assumpte que continua sent molt sensible per a la societat espanyola. Si amb la dissimulació es pretenia evitar l'ús partidista de les conseqüències del terrorisme, com per desgràcia fan les dretes espanyoles, tampoc no ho han aconseguit. Perquè, per a sorpresa de ningú, el PP i Vox continuen, indiferents a la seva pròpia negligència, patrimonialitzant un dolor que és de tots. - elpais.es
