Què és un cigne verd?. El terme no deixa de ser una variant d'una altra expressió molt més coneguda, la del cigne negre, encunyada per Nassim Taleb i de la qual ha escrit aquests dies Enric Juliana. El matís és al canvi climàtic. Un cigne negre com és sabut consisteix en un esdeveniment imprevist d'enorme repercussió socioeconòmica les causes del qual, vistes en retrospectiva, semblen predictibles. Si la pandèmia (exemple paradigmàtic) i l'11-S van ser cignes negres, podríem dir que el segle XXI, amb permís de la Gran Recessió, avança a lloms d'aquesta au. El cigne verd afegeix un matís a l'espècie: aquí la causa es troba en l'alteració del clima i els estralls causats són de caràcter econòmic.
L'expressió cigne verd la va encunyar al començament d'aquesta dècada el Bank for International Settlements (BIS), és a dir, el Banc de Pagaments Internacionals, format pels bancs centrals més grans del món, amb seu a Basilea. En un document extens, signat per Patrick Bolton, Morgan Despres, Luiz Pereira da Silva, Frédéric Samama i Romain Svartzma, es parla precisament d'aquesta nova criatura del bestiari financer. Un green swan, asseguren els autors, és “un esdeveniment disruptiu potencialment extrem causat pel canvi climàtic capaç de provocar una crisi financera”. Per caminar per casa, aclareixen, consisteix en un cigne negre climàtic. I per arrissar el ris, afegeixen que el cigne pot ser “gris” quan s'han pres mesures preventives i el mal queda mitigat.
De manera inesperada, com els mateixos cignes, aquell mateix any va sorgir una accepció contrària. Un autor dedicat a la sostenibilitat, John Elkington, va publicar el seu llibre Green Swans: Coming Boom In Regenerative Capitalism, en què proposava una definició ben diferent de la plantejada des de Basilea. Per ell, un cigne verd és una cosa molt diferent, una solució o oportunitat capaç de contrarestar els efectes negatius del capitalisme. La veritat és que la primera accepció, la dels banquers centrals, sembla imposar-se. La Fundéu ja indica en un dels seus articles que el cigne verd al·ludeix que “la crisi climàtica pot conduir a una crisi econòmica”.
Aquest dissabte la presidenta del BCE, Christine Lagarde, participarà a la Green Swan Conference 2024, sí, a la conferència anual sobre cignes verds, per parlar dels “riscs climàtics, adaptació i mitigació”. Per cert, el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, i el conseller delegat de Repsol, Josu Jom Imaz, també hi intervindran.
La tràgica DANA de València evoca per desgràcia el vol dels cignes verds. Ara semblen evidents els riscos en àrees inundables properes a l'Albufera i al voltant de les lleres de la rambla del Poyo i del riu Túria, però fins fa uns dies no hi havia veus que ho advertissin. La gota freda sempre hi ha estat, si bé el canvi climàtic exacerba el fenomen en elevar la temperatura de l'aigua a la Mediterrània i, amb això, la virulència de les pluges.
El dubte és en quina mesura una DANA d'aquesta magnitud, planada sobre 68 municipis on viuen 845.371 persones, afectarà l'economia regional i nacional. La tragèdia ha arribat en el millor moment (macro)econòmic d'Espanya des de començaments de segle --l'anterior, previ a la Gran Recessió, estava ple de trampes i desequilibris--. L'activitat del país, almenys fins fa uns dies, sorprenia bé, fins al punt que l'economia estava cridada a batre aquest any la dels Estats Units en terme de creixement. Continuarà sent així?
Un ràpid repàs a les xifres difoses fins ara sobre els danys, els efectes sobre el PIB i la incidència empresarial, que és en aquest darrer cas al que es dedica aquesta newsletter:
Danys. La Generalitat valenciana ha demanat 31.402 milions d'euros a ajudes i el Govern ja ha aprovat un paquet de 10.600 milions, informen Jaume Masdeu i Fernando H. Valls. Per fer-se una idea de l'important d'aquestes xifres, vagin alguns punts de comparació: els pressupostos anuals de la Generalitat valència són de 31.521 milions, la despesa anual de la sanitat a Espanya és de 92.072 milions, l'AVE Madrid-Barcelona va costar 8.966 milions d'euros i les Olimpíades de Barcelona van pujar a 18.670 milions.
PIB. Algunes estimacions, com les que recull aquí Eduardo Magallón, ja apunten que la DANA tindrà un cost equivalent a dues dècimes del PIB d'Espanya aquest trimestre, segons els càlculs de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques. La mateixa Comissió Europea, informa Anna Buj, ja s'ha mostrat disposada a flexibilitzar les regles fiscals per abordar el milionari esforç. El Banc d'Espanya xifra en 20.000 milions l?exposició del sector financer, informa Noemi Navas.
Empreses. La Cambra de València calcula que la DANA ha resultat devastadora per a 48.700 empreses en què treballen 264.000 persones, explica aquí Salvador Enguix. El comerç, transport i hostaleria conformen el grup de negocis més afectats. Per cert, més de 120.000 vehicles han resultat afectats. No hi ha estadi de futbol a Espanya amb tantes localitats. Aquests elements apunten que, almenys amb caràcter regional --valencià i potser espanyol-- aquesta DANA té una mica de cigne verd. A l'espera de conèixer els efectes sobre el turisme i altres activitats sensibles com l'alimentació, els serveis o la logística, suposa a més un avís per a les empreses, que s'han de preparar per a aquest tipus de catàstrofes. En aquest article, Blanca Gispert informa de l'impacte que el canvi climàtic ja té sobre el negoci de les asseguradores. I aquí Raquel Quelart explica qui paga els danys de la DANA.
