Que la situació econòmica està inquietant molt la gent és una realitat de la qual la setmana passada a Vic n'hi va haver una prova més: l'assistència multitudinària a la conferència del catedràtic Santiago Niño Becerra, dins el cicle anual del Fòrum de Debats. En els dies previs, l'entitat organitzadora ja detectava molta expectació, però no esperava que fos tanta l'afluència, fins al punt que no sols es va omplir l'auditori i el passadís, sinó també la sala d'exposicions, les escales i moltes persones van quedar a l'exterior, mentre d'altres quan veien la situació ja marxaven.
Niño Becerra ha passat de ser titllat de profeta d'un apocalipsi inexistent i de vedette exhibicionista a ser un economista que va avançar unes prediccions que ara se li ha de reconèixer que -per desgràcia de molts- es van acomplint. A la conferència de la setmana passada a Vic no va fer cap revelació especial que no hagi anat desgranant en les seves intervencions en tertúlies de ràdio o al seu bloc d'Internet. Tampoc no va ser especialment catastrofista, ja que segueix creient que la crisi se superarà i que el capitalisme continuarà, però en base a uns models distints: no veu possible que s'impugni la propietat privada dels mitjans de producció ni la seguretat juridica dels negocis.
No era l'ùnic que avisava sense ser escoltat del que ens venia al damunt, Marc Vidal fa ja més de cinc anys que s'expressava al seu bloc en uns termes molt similars. I clar, l'èsser humà que és gregari i poruc de mena i davant el profund canvi que s'està produïnt en la societat, desconcertat com se sent busca desesperadament ja que el seu Déu no pot fer-hi res, el gurú que els guiï, que els indiqui el camí per sortir de l'atzucac, i aquí no hi ha gurú que valgui ni receptes màgiques, el que hi ha és un enorme i estupefacte desconcert de tots, dels manats i dels qui manen, davant un nou món que ha de substituir al vell, i pel que no valen les velles receptes ni els fulls de ruta antics. El renaixement va tardar gairebé 300 anys a completar-se, però ara tot va molt més ràpid. Només cal entendre que tot ha de canviar, que tot en conjunt ha de funcionar d'una altra manera, que els esquemes antics ja no valen, si és que algú sap que i com s'ha de fer. Jo no, no en tinc ni idea i estic igual de desconcertat que la majoria, però algú ha de saber que s'ha de fer.... espero.
Yo creo que un sistema que se basa en incrementar la producción y las ventas cada día más es inviable. Quizás es hora de que las fabricas y los negocios se dediquen a fabricar lo que necesitamos, que nos dediquemos a trabajar menos y disfrutar más, que paguemos las cosas por lo que valen. Que se acabe la especulación con productos y servicios, el hinchar artificialmente los precios, el crear demanda artificialmente... hay muchas cosas que se pueden hacer...
ResponEliminatengo mís dudas. El hombre siempre ha tenido como miras el acaparar bienes (hablo en términos de genoma), mientras tenga esa posibilidad, el sistema capitalista tendrá individuos que detentaran el poder y "querran más". Luego especularan, haran subir, bajar o deterner la bolsa, los alimentos o lo que esté en su poder. Mira ahora lo de la soja en Argentina, el trigo a pasado a segunda mira, porque no se usa como bio combustible y en detrimento del estómago se está cultivando en cantidades ingentes este otro vegetal, pero para la industria, no para el estómago...salut
ResponEliminaPuigcarbó, en Niño Becerra té una visió molt encertada, de moment s'acompleixen les seves prediccions, de fet res millor que basar-se en el pesimisme. La situació no podrá millorar si no canviem de paradigma o de model econòmic, social i polític. Jo crec que ens queden uns set-cents anys de miseria per davant.
ResponEliminaAh! em sembla que ja t'havia comentat que estic apuntat a la llista dels homes més pessimistes del món.
Salut
Francesc Cornadó
Fa cinc o sis anys que alguns ens escoltàvem Niño Becerra amb interès i d'altres se'n reien de nosaltres per fer cas d'un freak d'aquest calibre. Ara ompliria estadis, però dubto que ningú hagi pres consciència de l'ensulsiada que estem visquent. El canvi de paradigma no serà d'un dia per l'altre, i no serà gratis ni tranquil, ja ho estem veient, però arribarà, de ben segur, a l'estil humà, a pedaços i malament, però arribarà.
ResponEliminaCada cop se'ns fa més clar que el model socio-político-económic ha arribat al final. De moment, des dels polítics fins als homes i dones d'a peu, tots volem provar de mantenir els nostres invents i les nostres barraquetes. Si es manté el sistema viurem una agonia terrible i llarga. I si peta potser ens trobarem que, enmig de la vida, ens l'hem de reinventar tota.
ResponEliminaPer sort fa un temps vaig començar a aprendre a cultivar un hort.
pués explícaselo a los que nos mandan Temu, que no se han enterado.
ResponEliminalo del trigo fué un escándalo Miquel, y ya he visto lo de la soja. Però esto se está acabando . . .
ResponEliminaFrancesc, se sol dir que un pesimista és un optimista ben informat.
ResponEliminasi no fotem fot i ho cremem tot, serà molt llarg i feixuc Montse. S'haurien d'inventar una guerra a lo bestia com la segona Mundial, aixó de les guerres a la llarga va bé.
ResponEliminaguardem uns quants tomàquets Lluís. De fet tornar als origens rurals no es cap mala idea, desconnectar-se de tot i viure com abans,però no és fàcil, per a mi almenys que sóc més de ciutat que un semàfor.
ResponElimina