"Monzón Altoaguirre, un militar expert en intel·ligència (lo qual no deixa de ser un oximorón), assegura que els serveis secrets no han fet la feina i recorda "el que li va passar a Companys"
El general Manuel Fernández-Monzón de Altolaguirre, ex-portaveu del ministeri de Defensa espanyol i que va servir als serveis d'intel·ligència de l'exèrcit durant la dictadura franquista, ha reconegut que els serveis secrets s'han encantat amb l'independentisme. "L'11 de Setembre va agafar desprevingut tothom, fins i tot els serveis d'intel·ligència", ha assegurat Monzón en el programa El Gran Debate de Tele5, emès aquesta nit. El general no ha amagat un to de queixa força vehement per la suposada negligència del Centre Nacional d'Intel·ligència, però ha assegurat que no serà necessària una intervenció militar a Catalunya. Després de criticar amb duresa la possibilitat que se celebri un referèndum, ha recordat "el que li va passar al 'valent' President Companys", en referència al seu assassinat pel règim feixista espanyol."
.
El General Monzón Altoaguire no és més que un subproducte residual franquista que en la seva amnésica agonia fisica i mental no ha entes res, i se sol dir de qui no enten res, que és un idiota, i en el seu cas, un pobre idiota, a qui se'l podria acusar d'enaltiment del terrorisme - feixista, clar - en recordar a Mas l'assassinat de Companys dut a terme pels sicaris de la fila i fòbia de Monzón Altoaguirre, més que un espanyol de pro, mes aviat un espanyol de contra. La xacra hispànica que fins i tot ells mateixos pateixen fa segles, i així els va. Monzón Altoguirre no és un home, és un homenet, ranci, ridícul i patètic com el país que creu representar, però Espanya és una altra cosa, que es deixa sovint arrossegar per individuus com aquest i similars cap el no res on ella si hi està avocada. I és una llàstima, al cap i a la fi als ciutadans ens uneixen més coses que no pas en separen i prou barrejats estem, per cert, sense cap problema.
El tema independentista, según mi criterio demuestra dos cosas, una, la idea de patria puede tapar muchas vergüenzas y más en tiempos de crisis y dos que la clase política esta muy lejana de la raza humana de a pie.
ResponEliminaAlgunas veces pienso que debiera darles vergüenza que en un país que ellos gobiernan la gente quiera separarse. Si yo gobernase me plantearía muchas cosas, la primera, un poco de autocritica, pero esta ni esta, ni se le espera.
Y este señor solo se representa a él...
Los nacionalismos, vengan de donde vengan solo me producen pavor. En nombre de no se que, y con un trapo que dice representar a no se cuantos, se creén con derecho a suprimir a todos. Este tipo no me interesa, como no me interesan otros tantos que dicen representar a no se cuantos de los otros...ufff. Como decía Blas de Otero : " a mís cincuenta y nueve años....leches ¡ "
ResponEliminaPUES ESTAMOS EN MANOS DE ELLOS, los unos o los otros, que más da... Sólo somos sujetos pasivos.
ResponEliminaFrancesc, jo no vull defensar, ni molt menys, a un militar com aquest però em sembla que quan va parlar de Lluís Companys jo vaig interpretar coses diferents a les que tu interpretes.
ResponEliminaPrimer, vaig entendre el terme "valent" sense ironia per oposar-lo a un president oportunista que vol fer les coses sense fer-les i tocar-les sense anomenar-les, per si de cas.
Segon, crec que quan parla del que li va passar a Companys es referia a la proclamació de l'Estat català al 1934 i de les seves conseqüències immediates. Va exposar-se i es va quedar sol. Va ser ell i uns pocs més els que van patir les conseqûències.
Per tenir present com són les coses i com estan d'embolicades, recordem que el general Batet, que va haver de cumplir ordres davant d'aquesta proclamació, va ser afusellat pels franquistes, els mateixos que van afusellar a Companys.
Companys era un eixelebrat, pero aquest paio el que ha fet clarament es amenaçar Artur Mas per si segueix el mateix cami.
ResponEliminaA: AQUESTA "GENTETA" ESTAN,ENCARA,CONVENCUTS DE..."LOS CATALANES LADRAN MUCHO PERO NO MUERDEN".
ResponEliminaB:ESTAN AN "BABIA",VA SER EL POBLE EL QUE VA PASSAR PER DAMUNT DEL GOBERN I DELS PARTITS...."^¡HABER SI NOS ENTERAMOS COÑO¡"
JUGANT...
El respecte per una llengua es demostra escrivint-la sense faltes.
ResponEliminadiguessim que Jugant té una peculiar manera d'escriure el català. Tu escrius malament el teu nom - per exemple - i no passa res tampoc.
ResponEliminaNo, no.
ResponEliminaEl meu nom, com diria qui ja sabem, és Ana "aquí, y en la China Popular".
En català és Anna que hom sàpiga
ResponElimina安娜 així s'escriu Anna en Xinés. Anna o Ana que en xinés no es veu la ene.
ResponEliminaEls noms no se li han de canviar a la gent es parli en el idioma que es parli.
ResponEliminaÉs una falta de respecte i així ho haurien de saber els que, durant anys, van patir que el seu nom fos Francisco en comptes de Francesc o qualsevol altre.
Però, ja se sap, la història és plena d'agravis dels quals no s'ha tret cap exemple pel futur.
ja veig que files prim, dedueixo doncs que no ets catalana, perquè aleshores si que et diries Anna.
ResponEliminaDefineix-me "catalana".
ResponEliminaencara no et tinc del tot definida.
ResponEliminaA mi no, que sóc molt complicada.
ResponEliminaEm referia al terme català/catalana.
Es necessitaria alguna mena de certificat de "pureza de sangre"? Valdria allò dels que "viuen i treballen a Catalunya"?
S'haurien de tenir ascendents, descendents?
El català "peculiar" escrit o parlat seria un mèrit o un demèrit?
Seria un terme excloent d'altres?
T'haurien d'agradar els bous al carrer però no les curses de braus?
Puntuaria seguir castellets, tabalades o coses semblants?
Què passa si t'agraden els "pasodobles"?
Es podria ser català encara que no volguessis? I no ser-ho volent?
Massa interrogants...
una catalana es diu Anna.
ResponEliminaM'agraden las corridas de toros, els pasodobles i també molt la copla.
Doncs jo conec catalans i catalanes que es diuen Jennifer, Kevin, Jessica, Jhonatan i moltes coses més.
ResponEliminaAmb pedigrí choni-català.
¡Ah,si t'agraden les "corrides de toros" no pots ser català així que vés escollint una altra nacionalitat que aviat ho necessitaràs! (És broma, no crec que deportin per això. Potser per dir-se Ana, sí)