"Dilluns que ve es compliran 10 anys de la mort d'un escriptor que s'ha convertit en llegenda: Roberto Bolaño. Dominical s'avança a l'efemèride i li dedica la portada i un reportatge que els interessats en la vida i l'obra de l'autor de 'Los detectives salvajes' no es poden perdre. El firma un altre mestre de la ploma: Juan Villoro. L'escriptor mexicà va compartir amb Bolaño llargues estades a Catalunya i el coneixia molt bé com a home i com literat, així que ningú millor que ell per explicar-nos com i per què l'escriptor tímid que mai va somiar ni va buscar la fama ha acabat sent un mite."
Aixó diu algú al Dominical de El Periódico: Mite literari a pesar seu, nomès algú que no ha entès res pot dir una bestiessa com aquesta, car si alguna cosa va presidir la vida i obra de Roberto Bolaño va ser la seva obssessió gairebè malaltissa de la fama i més que la fama, que en certa manera se n'enfotia, la notorietat posterior, la posteritat literaria. Bolaño escribia per a la posteritat, per a ser el mite que ja és als deu anys de la seva mort. "tímid que mai va somiar ni va buscar la fama ha acabat sent un mite." mal afirma el periódico, tot en ell anava ja des de Mèxic estructurat, planificat, meticulosament planificat per a ser mite, eternitat, i sempre amb el rerefons de deixar una herència no intel·lectual sinó económica a la seva dona i fills, és per aixó que volia partir 2666 en cinc volums, simplement perquè, conscient, sabedor que era la seva última novel·la, l'herència que deixava a la seva familia, amb cinc volums deixaria més diners que un totxo sol.
Juan Villoro ho explica millor al suplement del Dominical, que el titular perpetrat per el becari de torn de El Periódico. La fama és un malentés, deia Bolaño a qui no l'interessava perquè anava del seu bracet. Anava sobrat de vanitat, de la sana vanitat de qui sap que va sobrat de talent i és capaç de transmetre'l.
Acaba Villoro dient: Si estigués entre nosaltres, Roberto Bolaño miraria intrigat el seu peculiar destí, s'arronsaria d'espatlles davant les coses que diem d'ell, encendria una cigarreta i seguiria impertorbable el seu camí. Lo qual vol dir que potser si que Villoro va ser amic de Bolaño, però molt em temo que no va entendre res de la seva personalitat, o no ens ho vol transmetre. Bolaño faria veure que mirava intrigat, aparentment s'arronsaria d'espatlles i encendria una cigarreta somrient murri sabent que havia assolit el seu objectiu, ser el millor i l'ùltim escriptor, per a tota l'eternitat.
A mi m'hagués agradat veure com explicava Bolaño la desintegració de la societat europea i catalana. Hauria fet una novel·la sobre aquest país avui?
ResponEliminano crec l'interesses massa, i va morir de fet, abans que aixó passes, ell, anava a la seva bola i vivia dins el seu món, aliè en el fons a la realitat que l'envoltava de la que no crec se'n preocupés massa.
ResponEliminaMe obsesiona 2666
ResponEliminaFrancesc, m'ho vas recomanar fa temps, el vaig demanar a la biblioteca, i al final no ho vaig poder llegir no per les 600 pàgines sinó per la lletra petita. La meva dona m'ho llegia, però no és el mateix. El vaig deixar i vaig prometre tornar-lo a llegir. Fa 9 mesos que espero em diguin de Manresa que passi per al oftalmòleg.
ResponEliminaLa vida és dura.
Josep, el meu pare (96 anys) llegeix amb una lupa.
ResponEliminaSi m'ho permets et diré que tens un pare molt collonut. Molt poca gent arriba a aquesta edat amb el cap tan ben moblat per llegir, amb lupa o sense, que més dóna. felicita-ho cordialment, per favor!
ResponEliminaNo puc Francesc, no és culpa dels ulls, és culpa dels efectes secundaris d'un fàrmac molt agressiu. En l'òptica em van deixar diversos tipus de lupes, des de els normals fins els que fan servir els deliniantes.Ojalá fos això. El teu o altres blocs teniu les lletres grans i us puc llegir, però fins i tot a mi si em surt la lletra amb la mesura Verdana 12 a vegades queda més petita i no puc ni llegir el meu. Al Miquel, de a vegades fa una escapada al Clinic el dia que em toca visita i ens veiem el tems just per prendre un cafè --Ja saps com és d'amable--, em deixa algun llibre. Hi ha vegades que no m'ho puc portar per ser la lletre petita.
Gràcies