Deveu haver sentit moltes vegades esgrimir aquell principi segons el qual 'el fi no justifica els mitjans'. Fixeu-vos-hi bé, però, qui són els qui el profereixen. Veureu com en la major part dels casos, es tracta d'un senyor que seu en una butaca, que no vol recordar com ha arribat a seure-hi i que menys encara vol que l'en facen aixecar. Reflexionaba Fuster sobre aquest principi, i se m'acut que a Podemos o Podem, se'ls hi farà molt llarg fins les properes eleccions generals, i, a mesura que pasen els dies cada vegada les seves possibilitats d'asseure's en una butaca van minvant, per les disensions internes i el poc ajut extern grec. No cal que Pp i PSoE, sobretot els primers s'escarrassin en desacreditar-los, ells mateixos els hi estàn fent la feina, com de fet, era d'esperar.
Abans, quan la transició, si hi havia tres militants d'esquerres es deia que hi havien tres escissions, molt habitual en les esquerres fins i tot posteriorment, tot i que no tinc tan clar que Podemos sigui un partit d'esquerres, ni tan sols un partit, més aviat vindría a ser una agrupació fins i tot un xic folklòrica que comença a ensorrar-se ja en els seus fonaments, i no nomès perquè hagi plegat Monedero, que està per veure si els perjudicarà o els resultarà beneficiósa la seva dimissió, o espantada, el que em pregunto és si a Podemos, encara poden fer el sorpasso. Com deia, fins a les generals, se'ls hi farà molt llarg i em temo que perdràn més llençols de la bugada pel camí. Consti que ja ho havia avisat.