Gairebé sense adonar-nos-en, això és el que ens passa, que estem perdent la memòria. O per a ser més exactes. La memòria està perdent el lloc essencial, decisiu, que, des del principi de la humanitat, tingué i mantingué com a base de la cultura, la memoria 'cultural'. Avui dia, l'escriptura no 'reforça' o 'supleix' la memòria: la substituex, deia Fuster, pero a vegades, hi ha una altra pèrdua de memoria, una memòria que s'esborra cruelment abans d'hora, en plena vida, com els hi ha passat a Pasqual o al Pepitu entre altres, i això és terrible; de fet, és com morir en vida.