20/3/16

LA VERITAT ÉS A UNA PIZZA MARGARITA


Markus Gabriel: «En una pizza Margarita hi ha veritat» ‘Skater’ impenitent, una fractura de turmell als 14 anys el va obligar a fer repòs. Li va caure a les mans ‘Temor y temblor’ de Soren Kierkegaard i no va deixar mai més la filosofia.

És titular de la càtedra d’Epistemologia, Filosofia Moderna i Contemporània de la Universitat de Bonn. Ha fundat el Nou Realisme, que pretén acabar amb els postulats del postmodernisme. Parla nou idiomes i ara està capficat a formular una ferotge crítica a la neurociència, a la qual considera ideologia.
Dilluns passat va donar una conferència dins de la programació de l’Escola Europea d’Humanitats del Palau Macaya de l’Obra Social ‘la Caixa’.

A aquestes altures del partit ser el teòric d’una nova escola filosòfica és una raresa. Però és el que ha fet aquest jove catedràtic d’epistemologia –i ‘skater’– alemany. Es diu Nou Realisme, combat el nihilisme dels postmoderns i proposa un altre acostament a la realitat.
Cordin-se els cinturons. Per si no teníem prou mal-decaps, Markus Gabriel, el rockstar de la filosofia alemanya contemporània, teòric del corrent del Nou Realisme, assegura que el món no existeix, però sí els unicorns, el color vermell, els llampecs, els números naturals, l'IVA.

-Si el món no existeix, ¿vostè i jo on som?

-A Barcelona. Al voltant d'una taula de roure rodona. Davant d'una vidriera modernista. Parlant del meu llibre Por qué el mundo no existe, publicat aquí per Pasado & Presente...

-En algun punt de l'univers, ¿no?

-És fals creure que Barcelona és a l'univers. L'univers és el domini estudiat per les ciències naturals. I les ciències naturals ens ensenyen algunes coses sobre els forats negres o el bosó de Higgs, però no tenen conceptes per descriure una república, la Monna Lisa, el futur. Més enllà dels límits de la ciència comença la llibertat humana.

-La neurociència posarà algunes pegues a aquest argument.

-La neurociència és ideologia pura que ens vol convèncer que no som lliures. Hi ha lleis matemàtiques, físiques i polítiques, però no una llei general que ho expliqui tot. Qui la pretengui té por de l'infinit.

-¡Quines ganes que té de moure el terra sota els nostres peus!

-Ho sento. La filosofia és el contrari de la consolació, de la saviesa i de la salvació.

-Si no hi ha Déu ni Univers, ¿què hi ha?

-La realitat se'ns apareix com a camps de sentit. Un martell pot ser una eina, un conjunt d'àtoms, art, una arma. Els camps de sentit se superposen, s'anellen, són infinits.

-¿Com ha arribat fins aquí?

-Una experiència que em va portar a aquesta convicció és que en un determinat moment de la meva vida tenia certs amics i més tard en vaig tenir uns altres, i vaig experimentar canvis profunds. Això em va plantejar una pregunta: «¿Hi ha res que continuï en mi?». Sí. El que és fix és la nostra capacitat d'unir-nos als altres.

-¿No té cap més paper l'ésser humà?

-No som centrals en el panorama dels camps de sentit. Som aquí, com les formigues, els governs, els unicorns roses (als contes), les taques de cafè a les estovalles.

-Quina poca centralitat.

-Som subjectes. I un subjecte és una estructura lliure amb capacitat d'autoengany. Un animal ideològic, com deia Althusser. La bona notícia és que som lliures per criticar la ideologia. Però tenim una relació confusa amb la veritat.

-Per aclarir-nos, ens convida a veure sèries nord-americanes.

-Sí. Homeland fa un diagnòstic avançat del que està passant. És una bona anàlisi de la ideologia.

-¿De veritat?

-Les sèries americanes exageren, però ens mostren com pensem. House of cards, per exemple, objectiva les nostres fantasies d'omnipotència. La gent vol que el president dels Estats Units sigui Francis Underwood i apareix Donald Trump, algú brutal i violent, «comme il faut». El mateix Tump sap que, en cas de guanyar, no podria vetar el pas als musulmans o aixecar un mur a la frontera amb Mèxic, però coneix molt bé el seu poder d'activar la fantasia Hollywood.

-No és gaire evident de com ajuda això.

-La sèrie no mostra una manera d'entendre la política, sinó d'entendre que no entenem la política. És una eina de desmuntatge.

-Trump va guanyant adeptes.-Jo sostinc que som lliures, però això no desemboca necessàriament en la manera responsable d'actuar. Qui té la concepció justa de la llibertat entén la seva responsabilitat.

-Total, que una ficció s'acosta més a la veritat.

-És més fàcil veure la raó en una forma sensible que a través d'un prolix argument filosòfic. Fins i tot podem escoltar, tocar i tastar la veritat.

-¿Tastar en el sentit de menjar?

-Sí. Al menjar una pizza Margarita en un restaurant de Nàpols entens que hi ha una pizza en si. Hi ha una essència gastronòmica. Hi ha veritat. Sóc dels que creuen que existeixen els plats absoluts.

-Caram.

-He de matisar que vaig créixer al restaurant hotel de la meva àvia favorita. Ella feia una sopa de mongetes que són la meva magdalena de Proust.

-Ai, la infància.

-Jo sóc el mateix que aquell nen i que l'avi moribund que seré. El present no és tan especial. El més important és que sóc la continuació de diversos camps de sentit.

-Sona poc gustós.

-L'ésser humà, com deia Sartre, és el desig de no ser humà. És per això que tenim la fantasia de Déu i la fantasia dels animals. El vegetarianisme és la fantasia de ser un animal. I la religió és el desig de ser Déu. L'important és la llibertat de consciència. El fet de pensar. I hi ha un pensament universal que és la raó.

-Tant de bo fos universal.

-Al Menó de Plató, Sòcrates aconsegueix que un esclau resolgui un complicat problema de la matemàtica de la seva època. Demostra que no hi ha esclaus en el pensament. I que el pensament com a tal és capaç de la veritat. Només que la ideologia i el poder ens volen fer creure que la veritat és una cosa exclusiva d'una elit, i assegurar-se que aquesta elit no farà un ús just de la raó.

-És el que expliquen les notícies.

-Però, com va dir Jesús, la veritat ens farà lliures.

-Però la veritat és una veritat per a algú.

-La veritat és la veritat.

-El sobiranista dirà que hi ha veritat en la seva aspiració.

-El nacionalisme és erroni. Identifica l'ésser humà amb algunes propietats accidentals. Tinc la propietat accidental de ser alemany, però podria ser italià. Per això el nacionalista no pot entendre l'altre i el percep com un perill. És una forma de religió que té entre mans termes transcendents.

-L'EI també, i és probable que considerin que la seva salvatjada és justa.

-La veritat no és la veritat-per a-algú. Cada veritat és veritat per a tothom. Si l'EI creu que Déu reclama el retorn del califat i aquesta mena de coses, s'equivoca. Es pot demostrar la falsedat de les seves creences.

-¿I que Merkel no tremoli a l'estrènyer el cinturó al sud d'Europa?

-Té els seus interessos com a cap dels alemanys, però efectivament és un error. No ho és, en canvi, obrir la frontera als refugiats, una decisió políticament arriscada. La Constitució alemanya marca el deure d'asil, així que el que ha fet és molt racional.

-Al seu país, pàtria de la racionalitat, la ultradreta creix.

-Si estudies amb rigor els seus arguments, veus que són incoherents. Hi insisteixo, el que determina alguna cosa no és un grup, és la raó. I la raó té més paciència que la lluita. Per això l'escola és absolutament crucial.

-L'escola també pot esquitxar ideologia.

-Els individus estem integrats en contextos socials que ens influeixen, i no podem observar tots els contextos existents a un mateix temps. Per això necessitem institucions basades en el concepte de llibertat.

-¿Què entén per llibertat?

-L'idealisme alemany va ensenyar que llibertat és autodeterminació. Si vull prendre'm un cafè, i tinc diners, me'l compro. És la meva llibertat, però les condicions de la llibertat no són completes. Algú produeix el meu cafè en unes determinades condicions, algú paga al cambrer que me'l serveix. O sigui, el context de la meva llibertat encara no és compatible amb les condicions de l'autodeterminació de tothom. Hi ha vels ideològics que s'han de destruir per poder avançar.

-Sembla una tasca llarga.

-El grau de la civilització és més alt que mai, però estem molt lluny d'un ordre global just. Per això els que vivim en una situació compatible amb la llibertat social som responsables de l'avanç de la humanitat.

-Té un fill que té un any. A veure com li explica la seva teoria quan en tingui 15.

-Ell ja sap coses. Els nens resideixen en la realitat en la mesura que qualsevol cosa per a ells és un esdeveniment. elperiódico.cat

SBD - 20.3.16

SHARE THIS

1 comentari:

  1. Me quedo con esta frase : "La filosofia és el contrari de la consolació, de la saviesa i de la salvació."

    ResponElimina