"Els dissenyadors de moda femenina són majoritàriament homes homosexuals i misògins, als que no els agrada el cos de les dones. Per això el maltracten i retraten un cos que elles no podran tenir mai". Aquesta rotunda afirmació l'ha deixat anar Imma Urrea, analista de moda, doctora en comunicació, que dóna classes de Periodisme de Moda 3.0 a la UPF. Dic rotunda perquè és una afirmació molt reduccionista i simplista que només té una part de veracitat.
Potser el problema rau a seguir la moda, que com deia Wilde deu ser una cosa molt dolenta quan s'ha de canviar cada sis mesos, només que ara és cada mes. Cert és que les talles són molt petites, com cert és que la majoria de models d'alta costura (que no té res a veure amb la moda) són anorèxiques i ni tan sols saben caminar a l'hora de desfilar, mentre et miren amb cara de paranoiques liofilitzades.
Però tornant a la moda real, la quotidiana, de vell que les talles de les dones són petites, a vegades per pur atzar, un fabricant pot tenir 100 faldilles de només dues talles i les transforma canviant l'etiqueta en 4 per traure-se-les del damunt. A banda, els maniquins de la majoria de botigues són també anorèxics i això tampoc ajuda.
El que no comparteixo és que els dissenyadors de moda siguin homosexuals i misògins i que nos hi agrada el cos de les dones, gosaria afirmar que la misogínia no és cosa dels homosexuals, forma més aviat part de l'imaginari hetero. A més, els dissenyadors homosexuals que he conegut senten devoció per la dona, tot el contrari del que diu la doctora, i en una época en vaig tractar uns quants. Més aviat dissenyadors i models es mourien en un món d'androginis-me que poc en sap de talles grans o petites.

El que si succeeix i que explicaria el fet de les talles petites, és que els qui dissenyen la moda (que com dic, no tots són homosexuals), ho fan sobre models i maniquins escanyolides com deia abans, i per això els surten les talles petites. Es tractaria només de proveir-los de models i maniquins de mides reals i tindríem el problema resolt. I si no, feu com jo, que de sempre m'he passat la moda (mai millor dit) pel folre.