El pare arreglava moltes coses amb un palillo, quan no era vell, clar, en aquell temps encara no hi havia escuradents, però no era un manetes, aquesta és una figura gairebé desapareguda. El manetes era un senyor, senyora, o senyoreta (aquesta és una altra bestiesa d'ara, abans hauria dit un senyor i prou), que ho arreglava tot, des del cotxe, a la tele, la radio, una canonada, pintar el pis, empaperar, etc etc, solia haver-n'hi un a cada família, i la veritat és que era molt útil. Com deia, aquesta figura ja pràcticament desapareguda, ha estat substituïda per l'inútil, o l'incompetent. 
Actualment poc es repara, sovint haureu escoltat aquesta frase: «Ui, arreglar això és molt difícil, és millor que en compri un de nou». O bé, «ha d’anar al servei tècnic oficial». Explica Juli Capella a el periódico d'avui que l’associació americana Repair.org està reivindicant una cosa que abans era òbvia i ara no tant: el dret a arreglar el producte que has comprat. Històricament les grans empreses han preferit monopolitzar aquest dret. Ens diuen que només ells són competents i fiables, quan el que és segur és que són els més cars. Argüeixen que es violen les seves patents i copyright. Però no és cert, és totalment legal la reparació pel teu compte. Una vegada has comprat un bé, com a propietari tens dret a arreglar-lo de la manera que et sembli. I no poden exercir cap control sobre com decideixis modificar-lo, reparar-lo o revendre’l.
En el món dels automòbils succeeix el mateix. Un cop acaba la garantia, defugiu del sevei oficial de l'automòbil, cal anar al mecánic de tota la vida, millor i més barat, el problema rau en que amb la seva progressiva computerització, han aprofitat per lligar-nos al seu servei tècnic, ja que només ells disposen del software adequat. Abans, podies anar amb qualsevol vehicle a qualsevol taller, ara hauria de seguir sent igual. El cas contrari és una pràctica abusiva, incoherent amb el liberalisme que proclama el sistema. I el dret a reparar no és només un acte de llibertat, és així mateix un estalvi, no només econòmic, sinó també mediambiental. 
Fa uns mesos se'm va trencar el canvi de la bicicleta, reparar-lo, més car que em va costar nova la bicicleta, aquesta és una altra, a banda que reparar deu fer molta mandra. Val més que t'en compris una de nova, fou la resposta del mecànic. Solució, per nomès 70€ en vaig trobar una de segona mà a Cash&Converters.
L’associació Repair.org ja té acords amb diversos sectors i ha aconseguit lleis favorables en diversos estats dels EUA que li donen la raó. A més a més, es constata que les empreses que ofereixen una possibilitat oberta de reparació estan aconseguint més favor del públic. Una vegada més, comprar es mostra com la solució més fàcil, reparem, reparem que quelcom hi guanyarem. Pose'm un MacGiver a la nostra llar.