El rei va nu. Ho ha dit Bèlgica, ho ha dit també Alemanya i ho sap qualsevol que hagi seguit fil per randa, com ho han fet molts periodistes d'aquest país, què ha passat a Catalunya en els darrers mesos. La rebel·lió, tal i com reconeix el Codi Penal i la pròpia Constitució, implica violència, l'ús d’armes de guerra i explosius. Que el Tribunal Suprem segueixi sostenint un imaginari només pot explicar-se per la necessitat d'un Estat de combatre una dissidència política que no és capaç de derrotar a les urnes. Atrapat, val a dir, en la paradoxa de laminar l'estat de dret en nom de l'estat de dret.

La via Llarena és l'herència que ha rebut Pedro Sánchez de la ineptitud política de Rajoy. I el nou president ha de tenir molt present que el descrèdit de la justícia espanyola anirà creixent proporcionalment al temps que se segueixi acusant els líders independentistes de delictes inexistents. Ara que el pròxim pas en el procediment serà que la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox presentin els escrits d'acusació amb els delictes que atribueixen als processats i les penes que demanen per a ells, és la gran oportunitat del govern espanyol perquè el ministeri públic comenci a corregir una aberració jurídica de magnitud estratosfèrica, a més d'una injustícia flagrant contra els que l'estan patint directament...

... com diria Gonzalo Boye: yo, ahí lo dejo.