Davant de tant desori que hem de veure, llegir, o escoltar cada dia, de tanta misèria ètica i moral que ens envolta, de tant en tant sorgeixen notícies boniques, que et reconcilien amb l'espècie humana. Aquesta dels veïns de Newton a Massachusetts, n'és una d'elles"
Samantha Savitz té dos anys i és sorda. Segons el seu pare, Raphael, «li encanta parlar amb qualsevol»; tant, que la petita s'alegra molt quan pot comunicar-se amb algú en llengua de signes, assegura Glenda, la seva mare.
Samantha Savitz té dos anys i és sorda. Segons el seu pare, Raphael, «li encanta parlar amb qualsevol»; tant, que la petita s'alegra molt quan pot comunicar-se amb algú en llengua de signes, assegura Glenda, la seva mare.
La família Savitz resideix en Newton, una ciutat de Massachusetts (EUA). Segons expliquen a CBS, els veïns, frustrats per no poder comunicar-se amb Sam quan la veuen pel carrer o al parc, han pres una decisió: aprendre la llengua de signes. Per a això, tot el veïnat ha contractat, pel seu compte un instructor que els ensenyi les expressions i gestos necessaris per obrir un canal de comunicació amb la petita. Rhys McGovern, el professor encarregat de l'aprenentatge, ha qualificat la història com «bella», destacant que, moltes vegades, «fins i tot els pares de nens sords no es molesten a aprendre el llenguatge de signes».
La història sembla treta d'un guió de Frank Capra, i és que a vegades, només a vegades: que bonic és viure.
La història sembla treta d'un guió de Frank Capra, i és que a vegades, només a vegades: que bonic és viure.
5 Comentaris
De pequeño aprendes pronto,me acuerdo de una tía mía que era sorda y a veces se quedaba con nosotros,no sabía los signos de las letra,pero con una serie de gestos y movimientos todos nos entendíamos con ella incluidos los pequeños.Aún hoy instintivamente cuando hablo con mi nieto y le digo guapo.me llevo la mano a la cara y hago un circulo,con los dedos primero cerrados y luego abiertos de golpe,son cosas que no se borran . Utilizo muchos más,sobretodo con mi mujer que se ríe mucho con ellos,porque son muy expresivos.Hay uno que es cuando me tiene cabreado,pongo el dedo"gordo" sobre los dientes de arriba y expulso el dedo hacía fuera violentamente......se traduce por "me tienes hasta los co....".Dicho así,con signos,termina riendo,jajaja.
ResponEliminaSon signo de hace 60años,supongo que ahora serán muy parecidos,todo cambia.
lo lamento, pero no tengo ni idea de signos para sordos.
ResponEliminay la historia si que es bella, . Una historia digna.
ResponEliminaSalut
El llenguatge de signes va patir un cert menyspreu fa anys, l'important era'fer parlar els sords com fos', fins i tot recordo una pel·lícula amb una nena sorda que acabava 'parlant'. Avui es torna a valorar i el que em sobta és això de què pares amb nens i nenes sords no es 'molestin' en aprendre aquest llenguatge, de tota manera hi ha molts casos en els quals sí que ho fan, en conec algun. Hi ha aspectes diferents però que em produeixen saludable admiració, un conegut em deia fa uns dies que s'après salutacions de cortesia en un munt d'idiomes, per poder saludar tots els botiguers del barri, de tantes procedències, i que alguns li agraeixen d'allò més.
ResponEliminael llenguatge dels sords és complex per a mi, veig sovint a una parella del barri que ho són i sembla mentida a quina velocitat es comuniquen sense que hom entengui res. Quan a salutacions, jo li dic 'salam aleikum' a l'Hagi i ell em respón bon dia.
Elimina