Cal preocupar-se pels nous rebrots?. S'ho pregunta Salvador Macip al seu blog i a elperiódico...
"En un congrés, fa unes setmanes, vaig veure un model matemàtic que predeia que si el confinament s’hagués mantingut a Espanya almenys fins a mitjan juiol, els casos de covid-19 haguessin arribat pràcticament a zero. Llavors, amb el país “net”, s’hagués pogut tornar a fer vida normal (almenys mentre les fronteres estiguessin tancades). El govern va optar per no fer cas a aquesta i altres previsions i arriscar-se a començar la desescalada abans d’hora, prioritzant les raons econòmiques per sobre l’epidemiologia. Aquesta és l’arrel del problema que tenim ara: els rebrots. La situació no és inesperada. És, per tant, inexcusable que no ens hàgim preparat bé per fer-hi front...
És d'agrair que algú ens informi acuradament d'on som, com estem i que ens espera amb la pandèmia, perquè tenim molta saturació d'informacions diverses i disperses i Salvador Macip centra el tema, i el problema ja no ho és tant un cop estem ben situats e informats. Normalment, els ciutadans ens solem preocupar quan el Govern ens etziba algun dels seus alts representants que davant d'algun problema, aquest ens diu que no ens preocupem, que ho tenen tot controlat, ara, no gosen dir ni aixó, estan massa acollonits i desbordats.
.png "English"){kind=small}
13 Comentaris
Preocuparse no conduce a nada y además quita mucho tiempo. Lo único que hay que hacer es dotar a los científicos de todo tipo de medios, escucharles, hacerles caso, entender que el riesgo cero no existe y darles tiempo. El esfuerzo ya lo están poniendo ellos.
ResponEliminade eso habla Macip, por eso he publicado su artículo, hay que escuchar las voces de los científicos y hacerles caso.
EliminaPreocuparse no, pero estar atento y no bajar las precauciones.
ResponEliminaSi dependemos de que nuestros gobernantes doten a los científicos de los medios necesarios......¡¡ Vamos apañados !!.
Tampoco sirve de gran cosa apelar a la responsabilidad colectiva, porque hay una minoría de descerebrados que creen que las normas no son para ellos. Solo hay que ver como van los transportes a las playas el fin de de semana.
Ayer mismo tuve que llamarle la atención a un idiota que se colaba dentro de una tienda del barrio sin mascarilla, saltándose la cola.
En el bar del barrio, los "jubiladetes" se encierran con aire acondicionado a jugar a las cartas apiñados, y eso que son "población de riesgo", y candidatos a acabar en el cementerio en quince días.
No hay esperanzas de que todo esto pase hasta que el propio virus se debilite y desaparezca por si mismo.
Porque nosotros, no tenemos enmienda ni remedio.
y eso que en general, la gente va con la mascarilla por la calle y hace caso a las recomendaciones, pero claro, eso no es noticia, lo es los cuatro idiotas que se creen inmunes, como ese joven de 30 años que murió en los EUA después de contagiarse en un concurso para coger el coronavirus.
ResponEliminaMacip i d'altres entesos no ens havien dit res de nou, però després tothom sap el que s'havia de fer-
ResponEliminaPer altra banda, sembla que un dret fonamental com la llibertat queda fora de context quan cal prohibir i confinar, aquesta senyora ho explica millor que jo, el que penso:
ResponEliminahttps://www.elnacional.cat/es/opinion/elisa-beni-patria-llamada-libertad_522537_102.html
He llegit l'article de Elisa Beni, no ho sé, en aquest assumpte no hi ha certeses absolutes, i controlar la ciutadania a través del mòbil no se si seria efectiu. Amb Lleida sembla que s'han excedit, però aixó no ho sabrem fins d'aci uns dies.
EliminaEls científics no son déus i s'han contradit sovint, des del principi de tot.
ResponEliminad'acord, pero n'hi ha que han sabut rectificar ràpid, com Josep Corbella, o Salvador Macip. Tothom ha quedat descol·locat, ha sobrat supèrbia i ha faltat humilitat.
EliminaÉs que m'empipa dels científics i experts que es posin en una mena de nivell de superioritat sense tenir en compte, com aquest conegut de Beni, que no es pot passar per sobre de segons quins drets fonamentals, en nom d'una salut imprecisa i sempre fràgil.
ResponEliminaEls drets fonamentals ens els trepitgen com i quan volen, i ara faran igual amb els mòbils.
ResponEliminaGràcies, Francesc! Hi ha un problema molt gran de comunicació, i des del principi es dona la sensació d'improvisació. I cal ser més didàctics, perquè massa gent encara no entén com funciona la ciència i confonen haver de canviar d'opinió quan les dades canvien amb contradir-se (quan és una de les característiques fonamentals del mètode científic) o certesa amb arrogància. Hi ha molta incultura, encara, i la culpa és del sistema, que crea ignorants. I llavors et trobes amb coses absurdes com que algú vol fer passar les lleis per sobre les necessitats sanitàries en plena crisi, quan actuar ràpid és urgent. En fi, queda molta feina encara.
ResponEliminaDe res Salvador, en tot aquest procés has estat molt present des del primer moment, informant-nos gairebé cada dia via twitter, el bloc, el periódico o per les TV, i aixó és d'agrair, que falta es fa informació seriosa i solvent davant de tant desori.
ResponElimina