En temps que tenien temps, es podia resoldre alguna cosa amb l'art. En un temps que té diaris, la matèria i la forma s'han escindit en favor d'una comprensió més ràpida. Com que no tenim temps, no els queda als autors un altre remei que dir-nos amb tota mena de detalls el que s'hagués pogut expressar breument.
És la premsa un missatger? No: és l'esdeveniment. Un discurs? No: és la vida. No només planteja l'exigència que el veritable esdeveniment el constitueixin les seves notícies sobre els esdeveniments, sinó que provoca també aquesta sinistra identitat per la qual, en aparença, s'informa dels fets abans que es facin realitat. La premsa no és un mosso d'equipatges. És l'esdeveniment. De nou l'instrument ens ha superat. Hem col·locat a l'home, que ha de comunicar l'existència d'un incendi i que hauria de jugar el paper més subaltern dins de l'Estat, per sobre del món, de l'incendi, de la casa, dels fets i de la nostra imaginació.
El periodista està estimulat pel termini. Quan té temps, escriu pitjor.
Tenen la premsa, tenen la borsa, i ara tenen també el subconscient!
Es prohibeix, amb raó, tota sàtira que entengui el censor.
La distorsió de la realitat en l'informe és l'informe verídic sobre la realitat.
Ai, ai de la premsa! Si Crist vingués ara a el món, tan cert com que no assenyalaria la palla a l'ull als fariseus, sinó als periodistes. - Karl Kraus
És la premsa un missatger? No: és l'esdeveniment. Un discurs? No: és la vida. No només planteja l'exigència que el veritable esdeveniment el constitueixin les seves notícies sobre els esdeveniments, sinó que provoca també aquesta sinistra identitat per la qual, en aparença, s'informa dels fets abans que es facin realitat. La premsa no és un mosso d'equipatges. És l'esdeveniment. De nou l'instrument ens ha superat. Hem col·locat a l'home, que ha de comunicar l'existència d'un incendi i que hauria de jugar el paper més subaltern dins de l'Estat, per sobre del món, de l'incendi, de la casa, dels fets i de la nostra imaginació.
El periodista està estimulat pel termini. Quan té temps, escriu pitjor.
Tenen la premsa, tenen la borsa, i ara tenen també el subconscient!
Es prohibeix, amb raó, tota sàtira que entengui el censor.
La distorsió de la realitat en l'informe és l'informe verídic sobre la realitat.
Ai, ai de la premsa! Si Crist vingués ara a el món, tan cert com que no assenyalaria la palla a l'ull als fariseus, sinó als periodistes. - Karl Kraus
.png "English"){kind=small}
2 Comentaris
Una mente brillante y mordaz y un sentido del humor desarrolladísimo que lo que menos pretende es gustar. Todo eso, paradójicamente, siempre me interesa.
ResponEliminaBrillante, mordaz y lúcida la mente de Karl Kraus, y vigente a dia de hoy.
ResponElimina