EL CAS DE LA DONA DEL XIULET GROC

 

El jutjat penal 25 de Barcelona ha absolt Tamara Carrasco, que estava sent jutjada per un delicte d'incitació als desordres públics. No ha quedat acreditat que l'acusada enviés l'àudio a ningú més a part del seu grup d'amics ni que el difongués a través de l'aplicació WhatsApp. Tampoc s'ha provat que exerceixi funcions de coordinació dels Comitès de Defensa de la República, els CDR.

La detenció, confinament, judici i finalment absolució de la jove Tamara Carrasco poden servir d'exemple per entendre que algunes actuacions policials no només no combaten l'independentisme, sinó que li donen més munició i de la bona. La jove va ser detinguda l'abril de l'any 2018 per ordre d'un jutge de l'Audiència Nacional a partir d'una denúncia presentada per la Fiscalia, acusada de terrorisme i rebel·lió. Se l'acusava d'haver difós en les xarxes socials un àudio on narrava accions que anaven a protagonitzar els Comitès de Defensa de la República. Va ser detinguda a casa seva i els agents es van endur un xiulet i caretes de Jordi Cuixart, un dels líders condemnats pel Suprem.

Traslladada a Madrid, el jutge va decidir confinar a casa de Viladecans fins a la celebració del judici. Carrasco es va passar dos llargs anys sense poder sortir del seu terme municipal. Quan va arribar finalment l'hora de l'opinió, al setembre de l'any 2020, aquest es va celebrar en un jutjat d'instrucció de Barcelona i llavors la Fiscalia va decidir acusar-la d'un delicte de "distribució o difusió pública de consignes que inciten a la comissió d'un delicte de desordres públics ". L'acusació de terrorisme va caure pel camí.

Ahir, es va conèixer finalment la sentència que l'absol de totes les acusacions. La decisió deixa clar que no està provat que Carrasco "distribuís o difongués públicament el missatge de WhatsApp" i afirma que "tampoc queda acreditat que el missatge fos distribuït o difós públicament, ni tan sols per tercers". Entra a més crítiques sobre l'actuació policial, parlant d'una actuació deficient de la Guàrdia Civil, però no cal estendre.

El que queda clar és que durant dos llargs anys, el cas de Tamara Carrasco ha estat present en els mitjans. Part de la premsa l'ha acusat de terrorista i s'ha recordat la seva vinculació a Podem perquè va ser en una llista electoral afí. Per contra, en altres ha estat exhibida com una màrtir de la causa independentista durant tots aquests anys. Una mala praxi policial pot provocar l'efecte contrari del què es buscava, i no és el cas de Tamara l'únic, que per cert té a Adr¡à Carrasco a l'exili acusat del mateix delicte o no delicte que ella.

Aquesta historia el que demostra és què l’arbitrarietat pel que fa a Catalunya és des de fa temps una característica de la feina dels tribunals espanyols. El 10 d’abril del 2018 Tamara Carrasco, membre del CDR de Viladecans, va ser detinguda en una acció espectacular de la guàrdia civil. Va ser acusada de ser “membre d’una organització terrorista”, i el seu “cas” va ser passat al tribunal competent per terrorisme, l’Audiència Nacional. En un registre a casa de la Sra. Carrasco només es van trobar com “material de càrrec” un xiulet i una màscara amb la cara d’un dels activistes empresonats, Jordi Cuixart (que, per cert, en circulaven a centenars). 14 mesos després, i després que la responsabilitat se l’haguessin treta del damunt diversos tribunals de Madrid i Barcelona, es va comunicar a la Sra. Carrasco, gairebé d’amagat, que ja podia anar allí on vulgués. Cap justificació, cap excusa. Res de res. Això és interpretat en el sentit que tot plegat només va ser un intent d’intimidar els CDR. Li va tocar a Tamara Carrasco, com a ase dels cops, com li hauria pogut tocar a qualsevol altre membre dels CDR.