💭El 1953, Guy Debord va pintar la frase 'Ne travaillez jamais' (mai treballis) en una façana de París, un lema que 15 anys després recollirien els joves de maig del 68. Debord, una de les cares més conegudes de el moviment intel·lectual i artístic de la Internacional Situacionista, parlava molt seriosament: "tot i la forta repulsió que desperti una cosa imposada des del control més demolidor, la majoria de la gent treballa, per això el lema 'mai treballis' no és de cap manera un suggeriment supèrflu", va escriure. Ho demostra el 'remake' pandèmic de la frase que ha aparegut recentment en un pas subterrani de Tolosa: 'Ne télétravaillez jamais' (Mai teletreballis).

Ni Debord ni el graffiter anònim estan sols. Des de l'antiga Grècia fins als anarquistes, passant pels filòsofs xinesos, s'ha plantejat la necessitat de deixar de fer coses per viure millor. Fins i tot el gendre de Marx, Paul Lafargue, va qualificar de "bogeria" l'amor a la feina a 'El dret a la mandra' (1848). "El treball constant embruta, embruteix i ens converteix en éssers impersonals", va escriure l'humanista romanès Emil Cioran. Només Serrat deia que hom recordi, que el treball dignifica.

Hi ha una postal dissenyada pel creador de postals francès Louis Buffier amb una fotografia acolorida del famós grafit "Ne travaillez jamais" (Mai treballis), del qual Debord reclama la propietat. El lema va ser guixat en una paret a la Rue de Seine a París, probablement el 1952. El jove Debord possiblement va ser influenciat per Rimbaud, qui va escriure en el seu poema Vierge Folle: "Jamais, jamais je ne travaillerai" (Mai, mai treballaré). A la cantonada inferior esquerra, Buffier va afegir el text "Les Conseils Superflus".
Debord reimprimiría una fotografia del grafitit al número 8 de L'Internationale Situationniste al gener de 1963. Uns mesos més tard, va rebre una carta del Cercle de la Librairie exigint un pagament per infracció de drets d'autor. En la seva resposta, Debord va aclarir que ell era l'autor del grafitti i va tractar d'entendre per què l'editor li havia robat la seva obra. No va rebre resposta a la seva carta.

Qui millor ho va definir sens dubte, no va ser Debord, ni Cioran, ni Lafargue, ni Serrat. Ho cantava Luis Aguilé: 'És una lata el treballar, todos los días te tenes de levantar'. És clar que Luís Aguilé treballava a la tele, o sigui que 'teletreballava'.