«Hi ha d'haver sobre la Terra un lloc inalienable, un lloc que no pertanyi a cap nació, un lloc on tots els éssers de bona voluntat, sincers en les seves aspiracions, puguin viure lliurement com a ciutadans de l'món.» Mirra Alfassa
"La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar" - Eduargo Galeano.
Al sud de l'India existeix una ciudad on els seus habitants viuen al marge de la política i de l'ensenyament religiós. La petita ciutat d'Auroville, a deu quilòmetres del municipi de Puducherry, en l'Estat de Tamil Nadu, va ser fundada el 1968 per la francesa Mirra Alfassa, més coneguda com La Mare, que era deixeble de Sri Aurobindo, un filòsof, poeta i defensor de la independència de l'Índia.
L'objectiu de la ciutat era servir de lloc on les relacions humanes, generalment basades gairebé exclusivament en la rivalitat i la lluita, fossin reemplaçades per relacions on predominés l'estímul de perfecció, la col·laboració i la fraternitat, segons resa la web de la ciutat.
L'exprimera ministra índia Indira Gandhi va descriure Auroville com "un projecte impressionant que encarna l'harmonia de diverses cultures i la comprensió sobre com ha de ser el medi ambient per al creixement espiritual de l'ésser humà".
En la inauguració de la ciutat van estar presents representants de 124 països i 23 Estats indis. Segons el cens del 2014, Auroville alberga més de 2.300 persones, de les quals dos terços són oriündes de l'Índia, Alemanya i França.
Una de les principals regles de la ciutat resa: "Cap organització política, religiosa o espiritual ha d'usar Auroville per convertir a la gent a la seva fe o reclutar els seus seguidors".
¿Qui governa a la ciutat?
A Auroville no existeixen els partits polítics, ja que està prohibida la seva membracía en la comunitat. Tampoc hi ha propietat privada, ja que la terra i els actius pertanyen a l'organització Fundació Auroville, els membres són designats pel Govern indi. Els residents locals trien el Comitè de Treball per a resoldre assumptes administratius i formen l'Assemblea de Residents on cada un pot expressar-se a favor d'un o altre assumpte. Es tracta, així mateix, d'una ciutat oberta que pot acceptar a un ciutadà de qualsevol país.
La vida a Auroville - El treball quotidià és una norma important en Auroville. Les jornades laborals duren almenys cinc hores al dia, set dies a la setmana.
Així mateix, es distingeix el treball individual i el treball pel bé de la comunitat. L'estructura muncipal. Està planejada la divisió de la població en diversos barris: el cultural, l'internacional, l'industrial, el residencial i el verd. La major atracció de la ciutat és el Matrimandir, una gran sala de meditació sota una cúpula daurada que ha de ser el centre en el pla radial dels barris de la ciutat.
El secret d'Auroville rau en quelcom fonamental, no hi ha partits polítics, no hi ha doncs aquesta xacra que ho perverteix tot.
Cada año se celebra en Córdoba el Festival de Utopia, que realmente es un sentimiento personal antes que una realidad posible .En esa ciudad de la India ,por lo que veo hay normas(no religión, no políticos...),incluso una Madre, algo muy parecido a la Madre de la religión Católica, no nos podemos evadir del Sistema.
ResponEliminaLo más parecido a la Utopia ,la viví en el mundo estudiantil de aquella Barcelona de los sesenta.
Lo más parecido a la Utopia ,la viví en el mundo estudiantil de aquella Barcelona de los sesenta - dices -, con Franco de cuerpo presente y a pesar de ello, rozamos la utopía en una borrachera de libertad y desorden caótico y creativo. Y también - hay que matizarlo - éramos jóvenes.
ResponElimina