“Nene, que hay que fregar las racholas”. La Isabel sempre em renyava, quan no feia el meu torn de la neteja de l’escala. I ella em renyava, però jo somreia, perquè aquella rachola, tan sonora, tan híbrida, em feia moltíssima gràcia. M’encanta. La Isabel ha estat la meva veïna del primer pis durant molts anys. Nascuda a Extremadura, va venir fa anys i panys. I, malgrat que no parla català (ai, las!), el seu castellà està ple de catalanades. I és que el castellà parlat a Catalunya ha incorporat moltes paraules catalanes, que ha adaptat a la seva grafia. Podríem fer tot un diccionari amb aquestes peculiaritats lèxiques: rachola, barrecha, achafar …
Potser vaig errat, però fa la sensació que són expressions que fan servir, sobretot, les persones que van migrar a Catalunya i els seus primers fills nascuts a Catalunya.
També és cert que, com m’apuntava Jordi Serrano, moltes paraules provenen del panocho, el dialecte de Múrcia format per castellà i català. I que per influència de l’arribada de treballadors, hauria influenciat molt la parla.
Aquestes catalanades sempre m’han fet molta gràcia, si bé no és gens estrany que s’hagi produït el fenomen. I és que, en el seu procés d’adaptació al medi, el castellà ha incorporat tot un seguit de paraules catalanes. Una barrecha que crec que forma part del patrimoni immaterial de Catalunya. I que és part de l’anomenada cultura xarnega, que ha existit i existirà. Rachola i barrecha pugen precisament al podi de les catalanades més habituals. Matís: un podi elaborat amb percepcions personals i sense pretensió de ser categòric ni estadístic.
De fet, sembla que les catalanades més habituals siguin paraules catalanes amb j, g i x, ja que en castellà es pronuncien indistintament amb ch. De rajola, rachola; de barreja, barrecha. D’aixafar, achafa’ la verdura. D’engegar, enchegar el cotxe. De xafardejar, chafardear. De panxa, la pancha. D’anxova, anchova. De carxofa, escarchofa. De la mongeta, moncheta. De butxaca, buchaca. De gírgola, chírgola. Altres paraules prestades que sovint es poden sentir al castellà parlat a Catalunya són traduccions com la yaya (per la iaia) i el tito (pel tiet). Moltes tenen a veure amb la cuina, com ara l’alioli (per allioli), el rustido (per rostit) i els verbs sucar i remenar (pronunciats amb una marcada erra final). I altres expressions, com persones. La promiscuïtat del castellà amb el català ha constituït un nou argot castellànic, que reflecteix el període històric de les migracions del segle XX. I que cal documentar i reivindicar la seva peculiaritat. Perquè reconeixent aquesta alteritat, fomentem la cohesió social del poble català. De la ‘rachola’ i altres catalanades - Ander Zurimendi al diaridesabadell.cat. Ah! Cal no oblidar grans clàssics com: ojalà, desde luego, la ena geminada i el contundent i meravellos: Sinvergüensa.
Muy ostensible,diferenciador y con orgullo,de los emigrantes asentados en Cataluña,que cuando en Semana Santa volvían para sacar a su Cristo,su Virgen en procesión,se hacian eco de lo agusto que vivian en su nueva tierra.Me parece que eso se ha acabado,ahora los nietos,muchos ya no van y ya no hablan asi.Ahora ya son totalmente catalanes,muchos incluso independentistas.Las vueltas que da el mundo. Mis nietos,además del castellano y el catalán,alemán e ingles.Hemos progresado
HUMANISME FINÈS I AMORS POSSIBLES
-
*Fallen Leaves (Kuolleet lehdet/Fulles mortes)* és una pel·lícula de
coproducció finesa i alemanya, de l’any 2023, escrita i dirigida per Ari
Kauris...
1896
-
Mediante técnicas de coloreado y remasterizado, podemos ver hoy, como era
la vida de nuestros antepasados, abuelos o bisabuelos, según sea el caso.
Nos situ...
Mala gente que camina y va apestando la tierra...
-
Mientras uno sigue transitando su propio tiempo y el espacio que le prestan
y que quieren negarle los que se creen dueños de la finca española, no
aca...
El pequeño emperador y brotes verdes.
-
*Y ahora, si no me haceis caso, dejo de respirar...*
Hace ya unos años estuve en China, allí se llamaba a los niños "pequeños
emperadores" porque, co...
«Poema 3», de Rauda Morcos
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioPartiendo de una ciudad, de una casa,
de una cama, de un techoPartiendo estoy, de un lugar o incluso de una
vidaDesplaz...
Begoña Gómez
-
La maniobra de Pedro Sánchez es muy peligrosa para España. Pretende salir
en defensa de su mujer, Begoña Gómez, acusada de corrupción y tráfico de
influe...
Cruda Amarilli
-
Claudio Monteverdi (1567- 1643)
Giovanni Maria Artusi (1540-1613) nunca quiso pronunciar el nombre de
Claudio Monteverdi (1567-1643). Estaba anclado e...
Malalletra, un any més
-
Aquest any vam tornar a inaugurar el Sant Jordi amb un concert dels
Malalletra a la llibreria Ona. Us deixo unes fotos del mestres Joel Codina,
que sempr...
Día internacional del garrulo usando IA
-
Ya existen suficientes engendros creados con inteligencia artificial
generativa para llenar quinientos museos del horror. Los IA-Bro ya pueden
empezar a ll...
PERFECT DAYS - WIM WENDERS
-
¿Cuántas veces has pensado ?
¡Vaya asco de trabajo, de día... de vida!
Os presento la historia de un hombre...
¡Que consigue hacer de l...
Evoluciones
-
Creo que los primeros síntomas fueron evidenciándose paulatinamente. El
primero de ellos, posiblemente, era aquella actitud dudosa en el momento de
salir d...
Any nou - Año nuevo - New Year
-
Video; imatges i musica; Gentlitesa de l'autor: * Guillem Albertson* des
d'Islandia
Video: imágenes y música: Gentileza del autor *Guillem Albertson* ...
Any Joan Fuster 2022
-
En motiu del centenari del naixement de l'assagista i escriptor Joan
Fuster aquest 2022 estarà dedicat a rememorar la seva figura i llegat.La
Generalitat ...
4 Comentaris
Es un idioma peculiar, y tan que existe.
ResponEliminaCom el chapurriau a la franja. I s'haurien de conservar...
EliminaMuy ostensible,diferenciador y con orgullo,de los emigrantes asentados en Cataluña,que cuando en Semana Santa volvían para sacar a su Cristo,su Virgen en procesión,se hacian eco de lo agusto que vivian en su nueva tierra.Me parece que eso se ha acabado,ahora los nietos,muchos ya no van y ya no hablan asi.Ahora ya son totalmente catalanes,muchos incluso independentistas.Las vueltas que da el mundo.
ResponEliminaMis nietos,además del castellano y el catalán,alemán e ingles.Hemos progresado
No habría que olvidar nunca los orígenes de uno. Por cierto, en Sabadell hay muchos murcianos de las primeras migraciones.
ResponElimina