El judici a la presidenta de Junts, Laura Borràs, per presumptament fraccionar 18 contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va seguir ahir dilluns. La jornada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va començar amb una prova pericial informàtica amb agents de la Guàrdia Civil i dos pèrits contractats per la defensa de Borràs, entre ells Emilio Hellín --que ara es diu Luis Enrique Hellín-, a qui el tribunal va admetre malgrat que la Fiscalia va demanar rebutjar-lo per la seva condemna, el 1982, a 43 anys de presó per l'assassinat de la militant del Partit Socialista dels Treballadors Yolanda González.

Suspesa Borràs de drets i obligacions des del juliol de l'any passat, la qüestió és saber si els mesos transcorreguts des de llavors computen o no per poder cobrar el complement de jubilació. Els expresidents del Parlament de Catalunya perceben un complement equivalent al 60% del sou, que actualment supera els 150.000 euros bruts anuals, quan es jubilen. Però per això, la llei que estipula aquests beneficis, que data del 1988 i va ser ampliada el 2003, estableix que han d'haver exercit el càrrec almenys dos anys.

I aquesta és la clau econòmica que, al marge del dret legítim a defensar la seva innocència davant el tribunal que la jutja, pot explicar la resistència de Laura Borràs a renunciar a la seva acta de diputada ia la presidència de la Cambra, segons apunten diverses fonts.

La presidenta de Junts va ser elegida presidenta del Parlament el 12 de març del 2021, per la qual cosa en un parell de setmanes es compleix el termini que dóna dret a percebre no només una pensió vitalícia a partir dels 65 anys, sinó el 80% del sou durant els quatre anys posteriors al moment del cessament.

Suspesa de drets i obligacions des del juliol de l'any passat, la qüestió és saber si els mesos transcorreguts des de llavors computen o no, perquè Borràs ja no cobra del Parlament i és la seva formació política, Junts, que abona la nòmina i les cotitzacions a la Seguretat Social.

Les fonts parlamentàries i jurídiques consultades, mancant jurisprudència i per l'inèdit de tota la situació que envolta el cas Borràs, consideren que el temps de suspensió no es pot sumar a l'exercici del càrrec, per la qual cosa si fos inhabilitada, la “interpretació lògica”, i més “respectuosa” amb el caràcter sancionador del reglament, seria que no es pogués beneficiar d'aquesta prebenda. Amb tot, matisen, es podria al·legar que enlloc no està escrita aquesta norma i que, a més, la presidenta de Junts no ha perdut la condició de diputada.

Sigui com sigui, ia diferència de les polèmiques llicències per edat i altres prerrogatives dels funcionaris de la Cambra, les assignacions de què gaudeixen els expresidents del Parlament, de la mateixa manera que les que perceben els expresidents de la Generalitat, no van a compte de la institució, sinó del Departament dEconomia i Finances.

Això és el que de veritat importa, l'únic que importa a la senyora Borràs, la pasta, la guita, la resta, emparant-se inutilment en que es tracta d'una persecució política, que no s'ho creu ni ella. no és més que foc d'encenalls per distreure al personal.  

A l'ego de Borràs li agrada esbombar tot comentari positiu cap a la seva persona a twitter, generalment a partir de repiulades. Però si s’escau, també explica ella mateixa els afalacs que li dedica la gent en privat. És el que va fer quan va voler palesar a la xarxa que hi ha gent que la troba imprescindible per al bon funcionament del món.

“Avui tinc especialment present aquest missatge que em van fer arribar fa uns dies: “Segueix com ets, Laura, aquest món no pot perdre persones com tu i lluita cada dia per no convertir-te en la persona que no vulguis ser. Moltes gràcies per tot!! Una abraçada”. Per això lluito…”,  contesta Borràs. 

No hace falta decir nada más Señoria.