A casa tenim dues teles, en una, la del menjador que es veu a través de la TDT, i on només es veu telecinco o canals HD satel·lits, que és per us i gaudi de la senyora de la casa, i a la meva cova tinc el canal plus, lo qual vol dir que com TV3 la seva o vostre, va deixar d'emetre al canal internacional que estaba al dial 93, no puc veure-la, i ja em sap greu, ja, no puc veure aquest estiu l'enésima reprogramació de Plats Bruts., o el Molineta i les seves bestieses. 
No em perdo gran cosa, per a no dir res, de fet, ja he manifestat en més d'una ocasió, que de la Tele només veig entre anunci i anunci Moto GP, La sortida i final de la F-1 (durant la carrera aprofito per fer la becaina) i els partits del Barça per si guanya o els del Madrid per si perd, i la resta, llevat del Gran Wyoming (que ja em comença a cansar), sincerament no m'interessa. Perdó! a l'hora de sopar i dins el que en podriem considerar un fenòmen gairebé paranormal, amb la Nuri estem enganxats a: EL GRAN DICTAT, que com sóc incapaç d'entendre perquè hi estem enganxats, em limito a veure-ho sense fer-me preguntes. Ja deia Shakespeare que ningú no és perfecte.

Tot aquest rotllo amb el que us estic entabanant, té a veure que avui no puc veure el partit del Barça a Polònia (la de veritat, no la de TV3), atès TV3 en directe no emet el partit, i per més inri l'estic escoltant per RAC1 que no se que és pitjor; bé, si, és pitjor escoltar en Puyal, més gagá que la Lady, i més prepotent i tirà que un funcionari xusqueru de segona. Sovint em pregunto si intel·ligent, amè, professional i lùcid no es un oximoron en el cas de locutor d'esports, en general, perquè no és nomès el fútbol a Rac1 o a Catradio; a la COPE o a la SER, és pura rancietat dels temps d'en Paco el dictador. I a Canal + surt el britànic que no sap parlar o el calb petitó que fa anuncis per la gent incitant-los a apostar, i cap d'ells és mínimament aprofitable.

Tot plegat, un desastre, i per acabar-ho d'adobar, m'assabento que avui ha mort el meu idol d'infantesa juntament amb en Kubala: l'Antoniu Ramallets, més xulu que un vuit verd festuc, que diria el Sevilla. Cony de Ramallets!, semblava que no s'havia de morir mai, ah! i no penso glosar la seva figura, als qui l'havieu vist jugar no us cal, i als qui no, tampoc us deu importar massa. Nomès havia estat un futbolista, un gran futbolista,aixó si. 

 Adéu Antoniu, a tú i a la gorra.

A la foto, Ramallets (a la dreta) amb el millor porter de la història del Barça (a l'esquerra); ah! espero que a l'Antoniu l'enterrin amb la gorra, no se la treia ni per dormir - diuen -