A prop de les tres de la tarda d'aquest dijous, saltava la notícia d'un atac a Gavà. Al principi la informació era limitada, com demostren les versions inicials. Una deia que un atacant havia entrat al tanatori de la localitat catalana disparant als assistents. L'altra, que després de parar en un control dels Mossos, l'individu va treure l'arma i va disparar als agents.
Amb pocs detalls disponibles sobre l'atac, El Periódico de Catalunya publicava la següent informació, esborrada poc després, en la qual recollia una descripció del tirador carregada de subjectivitat: "Segons els testimonis, és un individu d'aparença magribina, amb barba".

Notícia del 'Periódico de Catalunya' sobre l'atac de Gavà.
A El Espanyol la descripció era similar: "L'assaltant d'aparença magribina portava barba i anava vestit amb una camisa a quadres".
Per què en els mitjans un tipus amb camisa a quadres i barba té aspecte de magribí i no de hipster del barri de Malasaña? És obvi que la imatge de terrorista gihadista que tenim està inspirada en la figura d'Ossama bin Laden, entre d'altres, la qual ha determinat el nostre imaginari. Per això sorprenen casos com el terrorista que va assassinar a diverses persones en un supermercat de París, un home negre jove que va abraçar els preceptes del terrorisme gihadista.

Posteriorment s'ha donat un fenomen cada vegada més recurrent a mesura que l'amenaça del terrorisme reivindicat per ISIS creix a Europa. Hi ha més pressa per descartar la motivació jihadista que per conèixer els motius de l'atac. Sembla inevitable, però a dia d'avui tranquil·litza més descartar el terrorisme de saber per què un individu es posa a disparar policies. En el cas de Gavà hi va haver un exemple més quan fins i tot abans de detenir l'autor, els Mossos van assenyalar a Twitter que l'incident no estava relacionat amb actes terroristes.
  • Mossos ✔ @mossos
  • L'incident de Gavà no estaria relacionat amb acció terrorista segons els primeres informacions policials. Continua Dispositiu x detenir autor
  • 16:52 - 6 juliol 2017
Un cop identificat l'autor de l'atac es difon el nom: Jorge Cases Cordero, de 44 anys, amb nacionalitat espanyola, resident a Calafell i que després de ser detingut va dir que buscava "venjança". Els Mossos el relacionen amb dos assassinats recents i sospiten de la seva vinculació amb el crim organitzat.

No obstant això ja era tard. Gairebé sense informació i amb tothom àvid de detalls, per les xarxes socials ja començava a volar informació relacionant l'atac amb el gihadisme. En una societat en què el nostre pànic davant el terrorisme és més gran (per motius evidents) llançar-se a la piscina fent relacions que porten a pensar en gihadisme, com la pell fosca, la barba o que fos un tiroteig, conformen un exercici de poca responsabilitat amb la societat i d'evident islamofòbia cap a la comunitat magribina i / o musulmana.

Amb les primeres descripcions, i suposant l'aspecte magribí de la pell fosca i la barba, en la societat ja es fan 3 suposicions islamòfobes que poden ser certes o no. En aquest cas, cap de les tres es va complir. A això es va sumar que les primeres informacions apuntaven que l'atacant va usar un kalaixnikov, arma habitualment utilitzada per les organitzacions terroristes.

La primera suposició relaciona la barba i la pell fosca amb l'aspecte magribí. Una descripció que també encaixa perfectament en la de l'espanyol mitjà que va del barri de Malasaña a la costa andalusa, passant per tot el territori. Però resulta que Jorge Casas no és magribí.

La segona relaciona l'aspecte magribí amb la religió musulmana. Tot i que en països com el Marroc es professa majoritàriament l'islam, en un món cada vegada més globalitzat i amb llibertat religiosa no es pot determinar al 100% el credo d'una persona pel seu aspecte. Però segueix passant, tot i que no és difícil trobar a població magribí atea. A més, el Pew Research Center va assenyalar en un estudi que la majoria de la població musulmana resideix a Àsia, especialment a l'Índia, l'aspecte físic dista del prototip de magribí.

La tercera, i la més greu per les seves implicacions, és la que uneix la població magribina i musulmana amb el terrorisme. En el cas que les dues anteriors es compleixin, la tercera llança el missatge que tots els musulmans són potencials terroristes. L'atac a Gavà demostra una altra vegada la islamofòbia present en els mitjans i la poca prudència a l'informar sobre possibles atemptats. La barreja de les dues deixa com a resultat una informació que, d'una banda, criminalitza a un segment de la població i, de l'altra, augmenta el nivell de pànic (ja bastant alt) al llançar hipòtesis sobre successos que, gairebé sense detalls, s'insinuen com atemptats de tall gihadista. I ni els musulmans mereixen ser catalogats com a terroristes, ni la societat es mereix viure una por més gran del que ja infligeixen la realitat i els fets - Moha Gerehou - 06/07/2017 - eldiario.es

El que explica Moha Gerehou és cert, tot i que llegint altres articles d'ell, té una certa tendencia a escombrar en excés cap a casa, però el que no diu i cal tenir en compte, és que veient el físic de Jorge Casas Cordero - a la foto - i l'arma llarga que duia (un kalaixnikov,) francament semba un magrebí, islamista o no, però un magrebí, o com diria Mossen Cinto, un moro. I sinó que vingui Alà i ho vegi. Entenc que les informacions inicials titllant-lo de magrebí que es varen donar tenien tot el seu sentit, tan per part de El Periódico com de Mossos, o la Policia municipal, que ja varen canviar-les en comprovar la identitat del suposat terrorista.
Moha Gerehou, cau en la seva pròpia trampa en informar de manera tendenciosa sobre una islamofòbia inexistent, quan en realitat totes les pistes apuntàven en aquest sentit sobre la identitat de l'atacant, i el que varen fer els mitjans i la Policia va ser informar sobre la marxa dels fets, o sia que Moha Gerehou el que practica és la demagogiofòbia, sibil·linament, pero la practica.