La llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya no serà una llei qualsevol, serà excepcional, sense rival jeràrquic, no hi haurà Constitució ni Estatut que li facin ombra, s’apuntalarà en el dret internacional i en les Nacions Unides, i convertirà el Parlament en el dipositari de la sobirania del poble català. Déu n’hi do, tenint en compte que podrà ser aprovada sense necessitat de majoria qualificada i pretén obrir la porta a una declaració unilateral d’independència. Jordi Turull ja ho va advertir: és un treball de punta de coixí. Una filigrana que serà estudiada a les facultats de Dret d’arreudel món, si triomfa.

La filigrana politicojurídica de JxSí i la CUP és de resultats esplèndids per als seus interessos, gairebé màgica. Descansa en argumentacions molt elaborades. La primera és un autèntic cercle prodigiós: el que pretenem ser (Estat sobirà), en realitat ja ho som (segons el text presentat ahir, el Parlament assumeix la plena sobirania popular, una actitud pròpia d’un Estat), llavors ho farem (exercitar l’autodeterminació) perquè podem (som un subjecte polític sobirà quan s’aprovi la llei) i com que la Constitució no ens ho reconeix, la desobeïm. Impecable, a l’espera del Constitucional.
  
La segona és més pràctica: l’Estat espanyol està obligat per l’article 10.2 de la Constitució a respectar els tractats internacionals firmats, especialment els que reconeixen el dret a l’autodeterminació dels pobles, per això ha d’acceptar el referèndum unilateral convocat gràcies a una llei que contradiu la Constitució. Una cosa així com: l’únic article vigent de la Carta Magna, després de l’aprovació de la llei de referèndum que tot ho pot, serà el 10.2. No està malament, encara que potser no és procedent.

Gabriela Serra, diputada de la CUP, va descriure de manera precisa la llei del referèndum: serà un acte de desobediència. Una llei nascuda de la desobediència que exigeix obediència en el que afecti l’organització de la consulta a totes les autoritats catalanes, a ajuntaments i a ciutadans que siguin designats per sorteig presidents de mesa electoral. No és, doncs, l’anunci d’un estat general de desobediència sinó la proclamació d’una desobediència selectiva, dirigida per JxSí i la CUP.

Tota l’excepcionalitat jurídica atribuïda a la llei presentada ahir en societat en sessions televisades de matí i tarda s’explica per la necessitat de justificar el seu caràcter vinculant, fugint de qualsevol malintencionada comparació amb la consulta del 9-N. La nova legitimitat atribuïda al Parlament quan s’aprovi aquesta legislació no deixa lloc a cap dubte: serà vinculant perquè som sobirans i si guanyés el sí es proclamarà la independència. De totes maneres, la diputada Serra ho va sintetitzar més: «Serà vinculant perquè serà un acte decisiu i serà un acte decisiu perquè serà vinculant». El circumloqui polític practicat per Oriol Junqueras està fent escola. -Jordi Mercader - elperiodico.cat