LA CABINA VERMELLA


Madrid instal·larà una cabina vermella en honor a Antonio Mercero, com a homenatge al director de l'històric i arxipremiat telefilm 'La cabina' (1972). La proposta es votarà al ple de l'Ajuntament del proper dimarts, 24 de juliol, però ja compta amb els suports necessaris per arribar a bon port.
La idea consisteix a col·locar una cabina vermella als carrers de Madrid similar a la que apareix a la producció, en la qual l'actor José Luis López Vázquez es queda tancat. La instal·lació, que es siturtaá en una zona propera a la que es va rodar fa ja 46 anys, serviria com a homenatge a Mercero, mort el passat 12 de maig, i director també d'un altre dels grans fites de la història de la televisió espanyola: la popular sèrie 'Verano azul'.

A l'any 1972 Antonio Mercero, inspirada en un relat de Juan José Plans amb guió d'ell i José Luis Garci va dirigir LA CABINA. El film va obtenir un EMMY i va superar la censura franquista per què els censors no van entendre de que anava.
Tot i que Mercero sempre ha manifestat que ell només va fer un film de terror. Els qui no el vareu veure al seu moment ni amb posterioritat, us recomano el curt, val la pena, més encara si intenteu situar-vos en el context i espai temps en que es va veure originariament.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Amb lo agobiat que se'l veu a la foto de la cabina..la peli no l'he vist, ho debia fer bé si és el símbol per al qual el recorden..

    ResponElimina
  2. És un curtmetratge GEMMA, DE 34 minuts, si el veus t'agradarà.

    ResponElimina
  3. Tota una metáfora. La trampa es tanca i no pots fer res.....
    Tothom et mira, peró ningú fa res......
    Ets una bestiola que ha caigut en el parany.....
    I al final desapareixeràs al llimb del perdut....Nit i boira....

    Mercero era un geni insubstituïble.

    ResponElimina
  4. I la gent se,n riu però només els pallassos del mur entenen la tragèdia que li està passant. El fill és la única persona que va entrar a la cabina abans que ell, hi va ser un instant, suficient per omplir la nit.

    ResponElimina
  5. Quan se li tanca la porta de la cabina, ja veus a venir que la cosa no anirà bé.

    ResponElimina
  6. Ni els bombers ni la guàrdia..quant toca toca..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, estaba escrit al guió que pringaba.

      Elimina
    2. Si però et deia que jo ho he sapigut en aquest punt no quant es tanca la cabina home de poca fe.

      Elimina
  7. En certa manera 'El asfalto' havia estat un precedent.

    Per cert, més endavant es va aprofitar el tema per a publicitat i tot.

    ResponElimina
  8. Plans és un gran oblidat, per cert.

    ResponElimina
  9. Plans, i tants altres, però mira, avui l'hem recordat en enllaçar-lo

    ResponElimina
  10. per cert que 'El juego de los niños' fou la base de la película de Narciso Ibáñez Serrador ¿Quién puede matar a un niño?, que deu n'hi do tambè.

    ResponElimina
  11. El "clak" de la cabina al tancarse ressona com un tró, i anticipa el que vindrá.

    ResponElimina
  12. No, el clak té,l recorden abans d,entrar al túnel, perquè vegis que ell mentre era feliç ni tant sols es va adonar del primer clak. Si tots els espectadors fossin com vosaltres dos la cabina no tindria cap premi home..

    ResponElimina
  13. Bé, ho diem per què l'hem vist, i hem fet un cert spoiler.

    ResponElimina
  14. Me gusta el que le roba las pastas al panadero ¡¡¡

    ResponElimina
  15. Crec que després de quaranta-sis anys de la seva estrena, no anem a reventar-li al final a ningú, mes tot i ser ja tot un clàssic del cinema espanyol. Encara que pot ser que algú amb menys de quaranta no l'hagi vist i no tingui ni idea de l'argument.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ok, però em sembla que tots els que han passat per aqui l'han vist. Y sinó: haber estudiao

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada