"La RAE té la idea curiosa que mana sobre la llengua. La qual cosa és demolidora. L'anglès, per exemple, no té acadèmia. La llengua fa com totes les altres, que evoluciona a partir de molt diferents factors. Les que tenen institucions, com la nostra o la francesa, es molesten molt quan els parlants se salten els seus preceptes.
Per exemple, en un moment van decidir que no es podia dir Primera Ministra. Ara, vist amb el temps, és una mica ridícul, no? Per això és gent especialment reaccionària a que algú, al marge de la RAE, proposi modificacions, anàlisi dels diccionaris, etc. Hi ha una cosa que es diu la misogínia il·lustrada que és del pitjor que hi ha. De totes maneres, estan començant a alçar-se veus que dissenteixen.
Recordo que hi va haver un acadèmic que es va oposar quan la RAE va dir que a Angela Merkel se li havia de dir "la canceller", i no "la cancellera". És un despropòsit perquè és un femení regular, per tant és cancellera segur. O Soledad Puértolas, que fa unes setmanes es va mostrar partidària d'incloure "machirulo" al diccionari. Però, en general, la RAE és una acadèmia amb una inèrcia i una càrrega reaccionària molt gran." (fragment de l'entrevista a Eulàlia Lledó)

La RAE es corroeix en la seva inoperància i masclisme no exempt de prejudicis i ignorància reaccionària supina. En aquesta interessant entrevista Eulàlia Lledó despulla i deixa en evidència a la RAE i als seus il·lustríssims i rancis components, la majoria homes, il·lustres misògins.

MEMBRES ACTUALS DE LA RAE: 38 HOMES I NOMÉS 8 DONES.