Por, desconcert, indignació, col·lapse, ferits... Una quinzena de feixistes van irrompre l'11 de setembre de 2013 amb actitud intimidatòria i desafiant en l'acte protocol·lari que se celebrava amb motiu de la Diada a la delegació del govern de la Generalitat a Madrid. “En algun moment vaig arribar a pensar que en passaria una de molt grossa”, confessava una jove assistent. “Eren uns veritables energúmens; uns perdonavides”, relatava un altre dels presents. Alguns intentaven camuflar-se amb mocadors, però la majoria anaven amb la cara descoberta quan van entrar a la sala d'actes de Blanquerna exhibint banderes i símbols de la ultradreta i repetint el càntic: “No ens enganyen, Catalunya és Espanya.”
L'aparició va anar precedida de la destrossa del mobiliari que els vàndals anaven trobant al seu pas i de cops i empentes a alguns dels assistents –entre els quals, el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre– per tal d'obrir-se un passadís fins a l'escenari, on el delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch –que s'estrenava en el càrrec–, estava fent el discurs institucional. A la primera fila, una nodrida representació de diputats i senadors de CiU i el PSC.
Enmig de la cridòria i de l'ensurt generalitzat, el grup d'estètica neonazi va llançar la bandera catalana a terra i va rebregar el micròfon, mentre insistia en els càntics i feia onejar banderes preconstitucionals i símbols feixistes.
Concentració ultra a Montjuïc organitzada pels partits que van atacar la Blanquerna | José Manuel Gutiérrez
Abans de fugir, van llançar gas irritant, fet que va generar una estampida dels assistents i, sobretot, va provocar intoxicacions lleus. “Vaig notar una cremor molta forta”, relatava la diputada del PSC Teresa Cunillera. “He notat una picor tremenda als ulls”, explicava María Isabel, una xilena filla de catalans; Dolores, la seva acompanyant, una madrilenya –“admiradora de Catalunya”– que diu que sol participar en els actes a Blanquerna, assegurava que se'ls tallava l'alè. “Entre una cosa i l'altra, hem passat por”, relataven. “Venim sovint i mai no ens hauríem imaginat que viuríem una situació així”, concloïen.

A 31 d'octubre de 2017 el punt publicaba: Els ultres condemnats per l'atac la Diada del 2013 a Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, han aconseguit ajornar l'ingrés a presó. Sis dels 14 condemnats havien d'entrar aquest dimecres en un centre penitenciari però, ara, no ho faran abans del 15 de novembre.


D'aquests, els cinc militants de Democracia Nacional i dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l'indult, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. Els qui sí van fer els catorze va ser un recurs d'empara al Tribunal Constitucional al·legant que quan un tribunal superior multiplica la pena per sis o per vuit aplicant un agreujant que no es va considerar en la sentència inicial, cal fer una "vistilla" per tal que els advocats defensors puguin oposar-s'hi. Aquest recurs d'empara encara no té sentència.

Tot i que La Falange va informar a primers de setembre que els seus militants i els de Alianza Nacional havien rebut l'ordre d'ingrés a presó, se'ls hi va concedir un ajornament que acabava el 10 d'octubre. Però van aconseguir un nou ajornament fins el dimecres 1 de novembre, i tres d'ells, Manuel Andrino, cap nacional de La Falange, Jesús Fernando Fernández, el que va actuar amb la cara tapada, i Sergio R, van ser a la manifestació ultra de Montjuïc del 12 d'octubre. Ara, han aconseguit nous ajornaments fins al 14 i 15 de novembre del 2017.

A dia d'avui 'salvo error u omisión' sis anys després, segueixen sense haver entrat a la presó. Convé no oblidar-ho. Per cert, el President del Govern Español no va condemnar aquest acte de violència.