Federico García Lorca va relatar el que va presenciar en les cartes que enviava durant els seus viatges per les Amèriques, i entre això va estar el crac, -els dos cracks del 29- a Nova York - JOHN WILLIAM WILKINSON

- Hi ha una anècdota, segurament apòcrifa, de com Joe Kennedy, el pare de JFK, es va salvar del col·lapse de la Borsa de Nova York. Feia finals d'estiu de l'any 1929, un enllustrador -per descomptat, negre- es va atrevir a suggerir-li a el senyor Kennedy que comprés sense demora accions en una o altra empresa. Després de reflexionar sobre la manifesta incongruència de la desinteressada informació que li acabava de donar l'enllustrador, Joe Kennedy va prendre la providencial decisió de liquidar les seves inversions a Wall Street, i això va ser precisament el que el salvaria de la imminent caiguda borsària al temps que li proporcionaria la oportunitat de fer des d'ara que la seva fortuna creixés com l'escuma.

Existeixen versions per a tots els gustos què va passar a Manhattan aquell mes d'octubre de 1929, d'ara fa 91 anys. Moltes d'elles, com aquesta de Joe Kennedy, són apòcrifes; algunes, commovedores i fins i tot esgarrifoses; mentre que d'altres no passen de mera enganyifa. De totes maneres, amb el temps s'ha anat desemmascarant a la legió de falsos testimonis que ni tan sols estaven a Nova York quan es va produir el crac.

Amb tot, hi havia un testimoni d'excepció espanyol, Federico García Lorca, que va relatar el que va presenciar en algunes de les cartes que enviava periòdicament durant els seus viatges per les Amèriques a la seva família a Granada, sovint per demanar-los als seus pares li enviessin més diners.

En les primeres missives remeses als seus pares des de Nova York, a més d'afirmar sentir-se feliç, el poeta elogia sense reserves la gran metròpoli far de la modernitat, que és tot un espectacle. Però clar, el Lorca que les escriu és un senyoret andalús àvid de complaure als que li estan pagant el viatge, o sigui que res a veure amb el que treballa febrilment per les mateixes dates en el que acabarà sent Poeta a Nova York (no va ser publicat fins a 1940, quatre anys després de la seva mort).

Existeixen versions per a tots els gustos què va passar a Manhattan aquell mes d'octubre

L'admiració inicial que li suscita Estats Units després de la caiguda de la borsa és substituïda posteriorment per un indissimulat menyspreu. Així, als seus pares: "Aquest és un poble salvatge, perquè no hi ha classes socials potser"; o bé: "Aquí és on s'assabenta un de la bellesa i la importància d'Espanya. És l'únic país fort i viu que queda al món". I declararà més tard, en una entrevista de 1933: "Nova York és una cosa terrible. Una cosa monstruosa (...), una gran mentida del món. Nova York és el Senegal amb màquines".

Cal recordar que no hi va haver un sol crac de Wall Steet a l'octubre 1929 sinó dos: el dia 24 la borsa va perdre de cop un 10% del seu valor, només per remuntar una mica abans de l'hecatombe del dia 29. Federico havia tornat a Manhattan el dia 22, després de passar uns dies a la casa d'un amic ianqui a Vermont.

Escriu als seus pares la primera setmana de novembre 1929: "Aquests dies he tingut el gust de veure... (o el disgust ... la catàstrofe de la Borsa de Nova York. (...) S'han perdut 12.000 milions de dòlars! (...) Jo vaig estar més de set hores entre la multitud en els moments de gran pànic financer. (...) Quan vaig sortir d'aquell infern en plena sisena avinguda vaig trobar interromput el trànsit. Era que del 16 pis de l'Hotel Astor s'havia llançat un banquer a les pises del carrer. Jo vaig arribar en el precís moment en que aixecaven a el mort".

Posteriors investigacions han demostrat que el poeta mentia, exagerava i inventava respecte del que va veure. Els diaris novaiorquesos del 24 i el 25 d'octubre no registren cap mort a l'Hotel Astoria. Encara que potser Lorca s'equivocava d'hotel, ja que sí van recollir la mort d'un home que va caure de el pis 14 (o sigui, 13) del proper Hotel Roosevelt. Sigui com sigui, aniria modificant el seu relat fins a afirmar haver vist almenys sis suïcidis. Pel que fa a les pèrdues sofertes, només van sumar en veritat 4 milions de dòlars, una xifra, tot i que enorme, molt inferior als 12 esmentats. I és que Lorca, com tants d'altres, no feia sinó deixar-se portar pels infundats rumors d'infarts i suïcidis que circulaven durant aquests dies d'histèria col·lectiva.

De manera que heus ací un bon exemple de la tendència que tots compartim a modificar en major o menor grau la realitat al nostre gust. Que tiri la primera pedra el que estigui lliure de pecat de fabular o mentir com un bergant a la seva família o amics en una carta, tuit o postal. És molt difícil vèncer les ganes de complaure als nostres éssers estimats, sobretot si depenem d'ells per pagar el lloguer. D'altra banda, no tothom és capaç de convertir les seves experiències en poesia com Federico García Lorca, i menys en les xarxes socials que són la Claveguera Màxima de la nostra civilització.