· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

CONFIDENT DE SECUNDARIA


L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d'agost, va ser un confident del CNI, segons explica el diari El País. A més de ser investigat a l'operació Chacal, l'imam va col·laborar amb la policia d'intel·ligència espanyola almenys durant la seva estada a la presó de Castelló, entre el 2010 i 2014, on va estar ingressat per un delicte de tràfic de drogues.
Fonts dels serveis secrets espanyols han confirmat a El País la notícia, tot i que no aclareixen des de quan i fins quan l'imam va col·laborar amb ells i tampoc si aquesta col·laboració va ser remunerada. Les mateixes fonts expliquen que els contactes amb l'imam "entren dins dels protocols habituals de l'organisme" i que és "normal" obtenir informació per a la lluita antiterrorista. I un dels llocs on es pot trobar és a la presó, on hi ha "molta gent que coopera".
t'imam de Ripoll va morir en l'explosió a Alcanar quan manipulava els explosius que s'havien d'utilitzar en l'atemptat a Barcelona. Es considera que va ser l'autor intel·lectual dels atacs a La Rambla i Cambrils, on van morir 16 persones i un centenar més van resultar ferides en total, i que va captar els joves que hi van participar, alguns d'ells de Ripoll. Míriam Hatibi, portaveu de la Fundació Ibn Battuta, ha criticat el CNI en un tuit i aquells que han dit que els musulmans amagaven "aquests delinqüents". I jo em pregunto si l'execrable Fino Zoido té alguna cosa a dir. Mentrestant, el Major Trapero ha estat defenestrat a arxivar expedients, per no res, básicament i dit clar català, diria Zoido: le estoy condenando con lo que tengo aqui colgando. Fino Zoido és un miserable i Barrut Millo ni té cuento el invento. Dit això, aquí estan quedant moltes factures pendents i aquesta gentussa les acabarà pagant. Que algú aturi a la Banda criminal de M.Rajoy, perquè acabaran fent bona la frase de Pastor Niemöller, víctima dels nazis, i sino que li ho preguntin a Manuela Carmena:

Primer van venir pels jueus, i jo no vaig dir res, perquè no era jueu. Després van venir pels comunistes, i jo no vaig dir res, perquè no era comunista. Després van venir pels sindicalistes, i jo no vaig dir res, perquè no era sindicalista. Després van venir per mi, i ja no quedava ningú per defensar-me.... 

@KRLS, DE SOBRENOM CIPOLLINO


Uns humoristes russos s’han fet passar per ministres de Letònia i li han ofert informació secreta i col·laboració de l'exèrcit. La noticia l'he publicat a Collonades, car semblava un 'fake', però veig que la publiquen a Rac1 i el diario.es que la donen com a certa.
L’agència de notícies russa, Sputnik, ha difós una broma telefònica de la que ha estat víctima la ministra de defensa espanyola, Maria Dolores de Cospedal. Dos humoristes russos l’han trucat fent-se passar per membres del ministeri de defensa de Letònia i li asseguren que han descobert que Carles Puigdemont és en realitat un espia rus amb el sobrenom de 'Cipollino'....


QUEDA EN VOSALTRES MOLT DE XIMPANZÉ?


¿Queda encara en vosaltres molt de ximpanzé?

- En alguns sí, sens dubte... Passeu només una hora amb ells, us donareu compte ràpidament. En altres és menys evident. En aquest terreny, els homes acusen diferències i desigualtats considerables. de la monstruositat al geni hi ha molts graus. On som, on esteu vosaltres entre aquests dos extrems? ¿Més pròxims de la bèstia o del individu genial? Difícil de respondre. Tant com que les parts animals i humanes semblen difícils de separar clarament. On és el ximpanzé? On l'home? En ocasions, les dues figures semblen conèixer una estranya imbricació....
No obstant això, distingim el que és comú al babuí i l'humà -al mico i al Papa-. Per fer-ho, podem recórrer a les lliçons que dóna la fisiologia (les raons del cos) i l'etologia (la lògica dels comportaments humans aclarits pels dels animals). Aquestes dues disciplines informen sobre el que, en cada un de nosaltres, procedeix i es deriva encara de la bèstia, tot i segles d'hominització (el fet per l'home de fer-se cada vegada més humà) i de civilització.

Quan és un mico el vostre professor?

La fisiologia ens mostra l'existència de necessitats naturals comuns al ximpanzé i al professor de filosofia. Beure, menjar i dormir es presenten com a inevitables obligacions imposades per la natura. Impossible sostreure-hi sense posar en perill la nostra supervivència. la necessitat de restablir forces per l'aliment, la beguda i el somni assenyala la identitat entre el cos animal i el cos humà. Els dos funcionen a partir dels mateixos principis, com una màquina en combustió que exigeix proveir regularment les seves forces per poder continuar existint.
De la mateixa manera, la psicologia mostra una necessitat sexual activa tant en el primat com en l'home. No obstant això, aquesta necessitat natural no és indispensable per a la supervivència individual, sinó per la de l'espècie.
Deixar de beure, de menjar i de dormir posa en perill la salut física d'un cos. No tenir sexualitat no minva en res la salut física -no direm el mateix de la psíquica-. Si l'individu no tem res de l'abstinència sexual, la humanitat arrisca amb ella la seva supervivència. La copulació dels animals assegura la transmissió de l'espècie, la dels homes, per altres vies (el matrimoni, la família monògama, la fidelitat presentada com una virtut), persegueix exactament els mateixos fins.
Per la seva banda, l'etologia ensenya que hi hi ha comportaments naturals comuns als animals i als humans. Moltes vegades creiem que és la
consciència, la voluntat, la lliure elecció el que ens posa en moviment.
Quan, en realitat, gairebé sempre obeïm a moviments naturals. així passa en les relacions violentes i agressives que podem tenir amb els altres. A la natura, els animals es maten els uns als altres per tal de dividir el grup en dominants i dominats, adopten postures físiques de dominació o de submissió, combaten per governar territoris. els homes fan el mateix... La maldat, l'agressivitat, les guerres, les relacions violentes s'alimenten de les parts animals que hi ha en cada un de nosaltres. 
De la mateixa manera, el ximpanzé i el seductor, en el fons, es comporten de manera idèntica en les relacions sexuals. Només la forma canvia. Així, el mico recorre a l'exhibició, mostra les seves parts més saludables, les seves dents, crida, dansa, es consumeix en demostracions que ressalten el seu valor, posa els ulls com plats, desprèn un rotund olor, es baralla amb els mascles desitjosos de posseir la mateixa femella que ell, els dissuadeix a través d'una mímica agressiva apropiada, etc. Què fa el donjoan que es vesteix, es perfuma, s'engalana? Utilitza les seves indiscutibles encants (lència, cotxe descapotable, vestits d'etiqueta, targeta de crèdit i, en conseqüència, compta bancària), mira de dalt a baix o menysprea amb la mirada als homes que podrien passar pels seus rivals, fa regals (rams de flors, invitacions a sopar, joies, caps de setmana amorosos, vacances al sol, etc.). Al cap i a la fi, donar una forma cultural a les pulsions naturals destinades a assegurar la possessió de la femella per part del mascle....
Vam comprovar que el ximpanzé i l'home es distingeixen en la manera de respondre a les necessitats naturals. El mico roman presoner del seu bestialitat, mentre que l'home pot desfer-se de ella, parcialment, totalment o bé diferir, resistir-se, superar-la donant-li una forma específica. D'aquí la cultura. Davant de les necessitats, als instints, a les pulsions que dominen l'animal totalment i el determinen, l'home pot triar exercir la seva voluntat, la seva llibertat, el seu poder de decisió.
Allà on el ximpanzé pateix la llei de les seves glàndules genitals, l'home pot lluitar contra la necessitat, reduir-la, i inventar la seva llibertat. En matèria de sexualitat inventa l'amor i l'erotisme, el sentiment i els jocs amorosos, la carícia i el petó, la contracepció i el control de la natalitat, la pornografia i el llibertinatge, i altres tantes variacions sobre el tema de la cultura sexual. Així mateix, pel que fa a la set i la fam: els homes superen les necessitats naturals a l'inventar formes específiques de respondre-hi (tècniques de cocció, de salaó, de fumat, de curat, de fermentació), utilitzen espècies, inventen la cuina i la gastronomia. De manera que l'erotisme és a la sexualitat el que la gastronomia és a l'alimentació: un suplement d'ànima, de valor intel·lectual i espiritual afegit a l'estricta necessitat, això del que els animals són incapaços. I el vostre mico, per què no serà professor de filosofia ...? L'home i el ximpanzé se separen radicalment quan es tracta de necessitats espirituals, les úniques que són pròpies dels homes i de les que cap empremta, fins i tot ínfima, es troba en els animals. El mico i el filòsof difícilment es distingeixen per les seves necessitats i comportaments naturals, tot i que se separen parcialment quan l'home respon a les necessitats per mitjà d'artificis culturals; en canvi, es distingeixen radicalment per l'existència, en els humans, d'una sèrie d'activitats específicament intel·lectuals....

ANTIMANUAL DE FILOSOFÍA
MICHEL ONFRAY - PDF -


SALUT MENTAL EN TEMPS DIFÍCILS


Els recents atemptats de les Rambles a Barcelona i Cambrils han fet aflorar una inquietant pregunta. Què pot portar a tot un grup de nois aparentment integrats en la seva societat a cometre aquests actes de violència indiscriminada?, lluny del soroll mediatic-polític, Joseba Achotegui intenta analitzar, saber, entendre els motius que poden haver portat a aquests jóves a convertir-se en terroristes, en un entorn en el qual aparentment s'havien integrat. No l'he traduit, sabem idiomes. Oi?, ja hem vist que s'ha d'anar en compte a l'hora de traduïr, no sia que escriguis: Nota: Irak, 31 d'agost.

Los recientes atentados de las Ramblas en Barcelona y Cambrils han hecho aflorar una inquietante pregunta. ¿Qué puede llevar a todo  un grupo de chicos aparentemente integrados en su sociedad a cometer estos actos de violencia indiscriminada?

Una de las respuestas a esta pregunta muy difícil de responder proviene de la perspectiva psicológica y psicosocial.  Desde esta perspectiva podemos hablar de factores de riesgo, que son las condiciones que favorecen que se puedan dar estas conductas violentas, unos factores que son como el caldo de cultivo que posibilita  que surjan estas conductas 

Partiendo de mi experiencia de  más de 30 años  en el área de la salud mental de los inmigrantes en el Hospital de Sant Pere Claver,  en  la zona del puerto de Barcelona, y recogiendo lo que estas personas me dicen,  poniéndoles voz, puedo decir que me plantean los siguientes puntos considero que son factores de riesgo relevantes desde la perspectiva de la salud mental. 

1. Una identidad más compleja e inestable y más fácilmente manipulable. Los hijos de los inmigrantes tienen una identidad ampliada, han de combinar la identidad de la cultura de los padres con la de la sociedad de acogida, con modelos culturales, en algunos casos muy diferentes. Un proceso que no es fácil cuando se añaden otros factores de riesgo, como veremos a continuación. Los menores inmigrantes viven entre las dos culturas. Sabemos que tienen más problemas psicológicos que sus padres porque se mueven en un terreno menos firme emocionalmente.  Y las circunstancias que favorecen la exclusión, la marginación,  dan  lugar  a que el duelo migratorio  se prolongue a través de las generaciones, dificultándose los procesos de integración e interculturalidad. 
Ante esta  identidad inestable es más fácil que estos chicos sean víctimas de procesos sectarios que les dan una identidad sólida y firme y les reaseguran emocionalmente. 

2. Sienten que forman parte de una juventud precarizada, con un futuro aún más complicado que el de los jóvenes de origen autóctono. Si ya los jóvenes autóctonos padecen la precariedad, los inmigrantes tienen más fracaso escolar, menos estudios,  lo que se relaciona con peores trabajos y salarios. La integración se resiente en este contexto. Ellos me dicen: cuántos altos cargos del gobierno,  directores de instituto, directores de empresa  son marroquíes? De suyo, ninguno de los 12  chicos de esta célula estaba en la universidad cuando un porcentaje relevante de chicos autóctonos de su edad sí van a la universidad. Si  los hijos de los inmigrantes se hallan en una situación de inferioridad es que tenemos un problema.
Por otra parte sabemos que la denominada “crisis” ha afectado mucho más a los inmigrantes. Así, tenemos el dato de que el 36% de los desahucios ha afectado a los inmigrantes siendo el 18% de la población, o que hasta el 50% de la población inmigrante ha llegado a estar en paro al inicio de este período que estamos viviendo . 

3. La integración de estos chicos es más difícil en un modelo social narcisista, basado en la emoción y la intuición, que son mucho más fácilmente manipulables que la razón. Estos chicos con una identidad en crisis son muy sensibles a que se les plantee que en el grupo de tipo sectario van a ser superiores a los demás  chicos que viven en una sociedad corrupta, viciosa, inferior.    
                                                             
4. La existencia del racismo, aunque en España es menor que en otros países europeos. Por suerte aún en España decir que se es racista queda mal, a diferencia de en otros países europeos. Pero, aún así,  en España  un tercio de los inmigrantes señala que ha sufrido racismo. Un estudio reciente  mostraba cómo  enviando el mismo curriculum, si se ponía en el  remite  que la persona tenía  un apellido autóctono viviendo en el centro de una ciudad lo llamaban para entrevistarle 75 veces, pero si la persona tenía un apellido árabe  vivía en un barrio lo llamaban 14 veces. ¡ Con el mismo curriculum¡
Catalunya tiene un 7% de la población que es musulmana y se quejan de la discriminación que sufren porque las mezquitas son con frecuencia lonjas o garajes, de que no hay  minaretes, lo que les hace sentir que su cultura es de segunda división.
También en este sentido podemos preguntarnos por qué ninguno de los 12 chicos del comando tenía una pareja autóctona.  Ese es un buen indicador de integración.

5. Tener una autoestima más baja.  En relación a estos aspectos varios estudios han mostrado que los inmigrantes y las minorías tienen la autoestima más baja que la población autóctona, como consecuencia de sentirse  con frecuencia excluidos  y verse menospreciados socialmente. Obviamente esta situación les hace más manipulables por procesos sectarios que les ofrecen una identidad superior con un modelo supremacista

6. La existencia de un neocolonialismo occidental que genera guerras que dan lugar a un gran sufrimiento en los países de origen de los inmigrantes.

Obviamente esta situación tiene una gran repercusión emocional, especialmente en los jóvenes que están viviendo un complejo proceso de construcción de la identidad cultural. 
He señalado de  modo muy esquemático, algunos aspectos psicosociales relevantes, a tener en cuenta en el gran debate que debemos plantearnos como sociedad, sin negar que se han hecho importantes esfuerzos para la integración de los inmigrantes, antes hechos tan graves como los que hemos vivido estos días. Pero ha de quedar muy claro que desde una perspectiva psicosocial no podemos hablar de causas, porque en este caso, muchos de estos problemas psicosociales los padecen otros colectivos de inmigrantes que no dan lugar a conductas violentas. Estamos hablando de factores de riesgo, de circunstancias que incrementan las posibilidades de que se dé una conducta. Nos queda por tanto un largo camino para comprender y dar repuesta  a esta terrible realidad de los atentados que hemos vivido hace unos días.


Salud mental en tiempos difíciles
- Joseba Achotegui
- diario publico.es

UN CONSELLER DE SANITAT DE LA COMUNITAT DE MADRID MOLT CATXONDO

  • "Doblega, doblega, doblega i ja tens el ventall": la solució del conseller de Sanitat de Madrid a l'onada de calor a les escoles.

Si és que són uns catxondos aquest del Pp, vegeu sino el Conseller de Sanitat de la comunitat de Madrid quina solució ha trobat per solucionar l'alta temperatura que afecta als alumnes a les aules de les escoles a la seva Comunitat.

El remei per l'onada de calor a les escoles no és l'aire condicionat. Per a Rafael Sánchez Martos la solució és molt més senzilla (i barata): "Es poden ventilar les aules, els nens poden portar ventalls. No tot es soluciona amb aire condicionat. Si poséssim aire condicionat el més segur és que després els nens podrien tenir alteracions en els ulls".

Amb aquestes paraules, pronunciades a la Cadena Ser, el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, explicava la posició del Govern de Cristina Cifuentes davant l'onada de calor que castiga amb severitat el centre peninsular. Les temperatures estan assolint nivells particularment insostenibles a les escoles, on aquest dimecres es van registrar casos de cops de calor, i fins i tot un lipotímia.

"A més un ventall pot ser una teràpia ocupacional important per als nens, fent-ho com ho fèiem quan érem petits: doblega, doblega, doblega i ja tens el ventall", afegia Sánchez Martos.

Tot i que la temperatura dels centres de treball no pot superar els 27 graus (tal com es va establir en 2007 via decret llei), les comunitats semblen estar sense fer cas les alarmes elevades des de la comunitat educativa. Tot i que la data depèn de cada comunitat, les classes s'allarguen fins a la tercera setmana de juny, de manera que els menors hauran d'aguantar almenys una setmana més aquesta situació, i els seus riscos.

A Madrid el cas ha arribat fins a l'Assemblea regional, on una diputada d'Podem ha fet entrega d'un ventall a Sánchez Martos, confeccionat tal com ell proposa als nens. "Si val per als nostres infants, li servirà també a ell", ha opinat Mónica García. Aquestes últimes declaracions del conseller poden ser la gota que fa vessar la paciència dels socis de Govern de Cifuentes. Podem presentar la setmana passada una sol·licitud de reprovació contra Sánchez Martos, que la Junta de portaveus de l'Assemblea de Madrid ha programat per al proper dia 22.
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO