INDIS QUE SIMULEN SER VALENCIANS

Des de la setmana passada, un exèrcit d'usuaris de l'Índia està ficat a la majoria de les converses virals sobre la tragèdia de València a la xarxa social X. Què pinten indis fent-se passar per valencians i espanyols amb aparent coneixement de l'idioma i el país com si fossin nadius? Tot apunta que són bots, comptes automatitzats que publiquen missatges programats o que han copiat altres usuaris. Però, per què passa això?

Una pista important en tots aquests comptes indis és el fet que tinguin el tick (la marca de verificació) de color blau de X, que indica que són comptes de pagament i, per tant, susceptibles de ser recompensats a partir de rebre un important nombre d'usuaris que llegeixen els vostres comentaris. Aquest apunta a ser un dels motius pel qual han aterrat al debat públic sobre la DANA. Entrar en temes que tenen molta atenció pública i donar circulació a missatges que han tingut molt de seguiment podria tenir una recompensa. Poc importa que el bot (automàtic o guiat per humans) no sàpiga què està passant.

Una de les reaccions més surrealistes es va originar quan un usuari valencià autèntic va ironitzar amb els noms dels indis que apareixien de forma massiva i va posar “curiós nom han triat els jovenets, també us ho dic”. Com que aquest va ser un tuit molt reeixit, va passar el que era previsible: que aquests jovenets van replicar el missatge una vegada i una altra. Eren els usuaris indis parlant de forma irònica de si mateixos, com si no entenguessin res, cosa que probablement era la situació real.

El que ha passat aquests dies a X amb els bots indis que opinen sobre València s'ha centrat precisament en comentaris virals i polèmics. És molt sorprenent que algú amb un compte escrit en alfabet indi es declari valencià. Un dels més actius ha estat SSR (@kunwarsa_12), que es va unir a la xarxa social fa menys de dos anys, el gener del 2023, ia hores d'ara ja fa més de 23.000 tuits publicats. Una mica més de 30 al dia si no descansa.

Aquest usuari indi, que potser escriu en anglès sobre la victòria de Trump que d'una festa popular al seu país, va respondre a un tuit en què el ministre de Transports, Óscar Puente, explicava com es feia el recompte oficial de víctimes. “Bon dia. Sóc de València. Deixeu de mentir. Ahir al túnel d'Alfafar a Benetússer van aparèixer 40 cadàvers dels quals no se n'ha informat...”, va publicar l'usuari indi. És la manera com s'expandeixen les boles, amb aquest tipus d'informacions que aparenten procedir d'algú que suposadament prové d'una font de primera mà que mai no se cita més que amb pistes vagues.

Twitter ja tenia un problema de bots massius, que manipulaven la interacció humana, abans de dir-se X. Si algú pot comprar milers de bots, alguns amb intel·ligència artificial, pot provocar reaccions del públic d'una manera relativament senzilla.

Quan Elon Musk va comprar Twitter es va proposar posar fi als exèrcits de bots, que fan que es tracti d'una plataforma poc atractiva per als anunciants, perquè una part dels seus anunciants són simples algorismes. La subscripció per obtenir la verificació, i una presència més gran de cada tuit publicat era una de les solucions del multimilionari. L'efecte sembla haver estat el contrari i la xarxa social és cada cop més un lloc inhòspit.

En qualsevol cas, els bots indis incompleixen les pròpies regles de X, que a les seves normes per retribuir a comptes estableix: “no pots monetitzar continguts relacionats amb tragèdies, conflictes o violència massiva”. Entre els casos concrets inclou els desastres naturals. La pega és que la xarxa social no té un gran departament de moderadors humans. Elon Musk se'n va desfer quan va arribar. Ningú no pot al·legar que no se sabia què passaria. - lavanguardia.com

VOSALTRES SOU ARA ELS MITJANS

Reflexiona Jordi Juan, a ran de la victòria de Trump a les eleccions del dilluns, sobre com les xarxes amb tot el fang que arrosseguen, s'han imposat als mitjans tradicionals. I mira que aquests mitjans ho sabien, però han estat capaços de contrarestar l'efecte de les xarxes sobre la ciutadania, sobretot el jovent. El principal problema el tenim en què tant Trump com Musk són imprevisibles, i mentre els europeus en general se'n reien d'ell i de Trump, i de les bestieses que vomitaven dia sí dia també, ambdós han acabat imposant el seu  relat, amb boles a dojo. Ja ho sabien feia temps, només calia fixar-se en el Trumpisme en què es mou el Madrid DF,  i el bé que els hi va.

ELON MUSK ENS HA GUANYAT - "La victòria de Donald Trump no és un triomf més. És la confirmació d’un gir històric en què una majoria de ciutadans voten de manera conscient un candidat condemnat penalment i amb diverses causes pendents, que ha participat en un intent de cop d’Estat i que ha recorregut a un discurs ple d’odi i de mentides per convèncer el seu electorat. I, així i tot, tots aquests votants han preferit donar suport a aquest candidat perquè l’han vist més pròxim i creïble que l’alternativa que li oferia un progressisme massa elitista.

Són els signes dels temps que s’aprecien també aquí, a Europa, malgrat que no els vulguem veure. Ciutadans que s’estimen més informar-se a les xarxes socials, malgrat la manipulació constant i les falses notícies que s’hi reprodueixen, que anar als mitjans de comunicació de referència, que són vistos com a corretja de transmissió del poder. Per això, aquestes eleccions també han estat un triomf total d’Elon Musk, que ha posat la seva xarxa X al servei de Trump i a partir d’avui espera ser recompensat amb un alt càrrec en la nova administració. Musk va escriure ahir a la seva xarxa: “You are the media now (vosaltres sou ara els mitjans)”. És exactament això: utilitzar les xarxes per desprestigiar els antics prescriptors d’informació i que els electors s’assabentin només mitjançant la factoria de pseudonotícies que es generen al món digital.

Però seria ingenu quedar-nos només amb aquesta idea. També hi ha un cansament amb les lliçons de superioritat moral de l’esquerra. Les mostres de menyspreu als simpatitzants de Trump es tradueixen en un replegament més gran de tots els seus partidaris en les seves pròpies idees.

No és un triomf més. Ja fa temps que les urnes en tantes elec­cions arreu del món ens marquen aquest camí, i el que va passar dimarts als Estats Units suposa aquesta confirmació. La lliçó és que Trump ha guanyat sense haver sorprès ningú, perquè ja va ser president i té un historial penal que l’invalidaria en altres etapes de la nostra història. Queda clar que tothom sabia a qui votava. I, així i tot, ha esclafat la seva rival i serà president amb tots els honors".

PER QUÈ HA GUANYAT TRUMP?

Un altre cop la fingida sorpresa: Com és possible que hagi guanyat Trump? Fem una llista. Per la inflació, que ha llastat el poder adquisitiu dels nord-americans en els darrers quatre anys. Perquè ja fa temps que la tendència en aquest món malhumorat és votar contra qui és al govern, en aquest cas els demòcrates. Perquè hi ha una revolta del món rural contra les elits urbanes i globalistes. Perquè per al pobre i el que té por, Trump ofereix seguretat i els demòcrates, un món que ha deixat de proporcionar certeses. Perquè Joe Biden es va arrossegar com a candidat fins que no va poder dissimular la seva incapacitat en el debat que va mantenir contra Donald Trump. Perquè Kamala Harris, malgrat l?operació de maquillatge exprés feta amb la convivència dels grans mitjans de comunicació nord-americans, no és una bona candidata per al poble nord-americà. Perquè a les guerres culturals que monopolitzen bona part de l'agenda política de les democràcies occidentals, cada cop més ciutadans han arribat a la conclusió que cal una contrareforma conservadora perquè s'ha anat massa lluny.

Perquè la immigració massiva i descontrolada espanta totes les societats, i dins d'elles, fins i tot aquells que eren immigrants no fa gaire. Perquè els americans són crítics amb les mesures ambientalistes que perjudiquen la confortabilitat econòmica dels ciutadans. Perquè les grans capçaleres periodístiques nord-americanes ja no tenen prou credibilitat per actuar com a prescriptors d'opinió dels nord-americans. Perquè els republicans estaven més mobilitzats que els demòcrates. Perquè la divisió de la societat nord-americana converteix als ulls dels seus Trump en una víctima i no en algú culpable a les seves cuites contra la justícia. Perquè Trump menteix bé i aconsegueix resultar creïble alhora per a col·lectius i grups de votants amb interessos que són incompatibles entre ells. Perquè, encara que ens costi veure-ho així a Europa, la majoria dels nord-americans consideren que si la seva nació està en perill és per l'agenda demòcrata i no per la republicana. Podríem afegir més explicacions, més detallades, però n'hi ha prou de moment amb aquestes.

La victòria de Donald Trump és inapel·lable. Ha pintat el mapa electoral de vermell i ha vençut també en vot popular per primer cop amb milions de vots de diferència. I una cosa molt rellevant: guanya aquesta vegada sense ser un desconegut. Els nord-americans saben que Trump és imprevisible, malhumorat, mentider. I tot i així li han tornat a atorgar la confiança. La frase que s'atribueix a Roosevelt i que també va utilitzar Kissinger per referir-se a dictadors sud-americans (És un fill de puta, però és el nostre fill de puta) funciona per a molts grups de votants republicans. I Trump no guanya només la presidència, és ell qui també arrossega el vot a la resta de les eleccions que també es lliuraven ahir. El partit republicà ja controla el senat i la Cambra de Representants. Trump es passeja a tots els fronts.

Que avui ens despertem amb cara de sorpresa respon en realitat a un error d'autosugestió. Allò que no ens agrada no ho volem veure, tampoc escoltar. I si per això cal alimentar-se únicament de les narratives que perjudicaven Trump al mateix temps que inflaven les de Harris, ho fem sense problema. Han de reflexionar molt la majoria dels grans mitjans de comunicació nord-americans sobre la seva pèrdua de credibilitat, ja que són ells els grans arquitectes dels estats d'opinió publicada que, a la vista està, no es corresponen amb la realitat.

Venen ara dies de llegir una vegada i una altra que Trump ha guanyat aquestes eleccions per la ingerència russa, perquè Kamala Harris és una dona, perquè Elon Musk ha posat Twitter a disposició del cabdill republicà i d'altres explicacions que, sense ser mentida, són únicament explicacions parcials i en cap cas suficients. Trump ha guanyat perquè els EUA estan partits en dos i ell ha aconseguit convèncer molts més milions de persones que era una victòria dels demòcrates el que posava en risc la continuïtat del país d'acord amb els seus valors fundacionals.

També es podria dir que Trump ha guanyat perquè Déu no escull als justos, sinó als pecadors, Mateu 9, si fem cas als evangelistes,

A Europa ens costa d'entendre que això pugui ser així, perquè per a nosaltres si els demòcrates nomenessin candidat una cadira, pensaríem que aquest moble seria millor president que qualsevol republicà. Però els que votaven eren els americans. I ells, és clar, no ho veuen exactament igual. I és casa seva, no la nostra. - Josep Martí Blanch a la vanguardia.

LA GRAN RIUÀ

L'il·lustrador Pedro Oyarbide ha fet una versió alternativa de la portada icònica de La Riada, de la saga Blackwater, en una làmina benèfica que honra la força del poble valencià. “Reconstruirem. No oblidarem”, es pot llegir a la portada. Tot i que sembla que s'ha oblidat que les obres a conseqüència de la riuada del 1957 per desviar el riu Túria, atribuïdes a Franco, així va ser, però qui les van pagar varen ser els valencians.

La gran riuada de València —o col·loquialment, la gran riuà—, va ser l'última inundació de la ciutat de València provocada pel Túria. Va ocórrer el 14 d'octubre de 1957 quan el riu es va desbordar a conseqüència de les fortes pluges. Van ser dues crescudes, la primera de matinada i la segona, més violenta encara, a les dues del migdia. La primera onada de crescuda va ser estimada en 2.700 m³/s i una velocitat de 3,25 m/s (va superar els 2.300 m³/s del 28 de setembre de 1949). La segona onada es va calcular en 3.700 m³/s de cabal màxim instantani i una velocitat de 4,16 m/s

La causa d'aquesta gran riuada van ser les pluges torrencials que van caure els dies 13 i 14 d'octubre a la conca mitjana i baixa del riu Túria. En la població de Begís es van arreplegar 361 mm i en quasi tota la superfície de l'Horta de València, el Camp de Túria i els Serrans es van superar els 100 mm. La riuada arribà a altures de més de tres metres en punts del centre de València i molts edificis (fins i tot alguns històrics) van ser afectats greument. El districte de Natzaret va quedar aïllat de la resta de la ciutat. També es va saldar amb moltes pèrdues humanes. En moltes finques antigues de la ciutat de València encara hi ha molts cartells i marques amb frases «Fins ací aplegà la riuà». Els danys a la indústria suposaren un 38% de pèrdues per al País Valencià eixe mes, i afectaren sobretot les comarques. S'hi veren implicats 825 establiments, dels quals el 80% eren de la província de València.

A conseqüència d'això es van plantejar tres solucions: desviar el riu pel nord o el sud de la ciutat o ampliar la capacitat del llit tradicional. Finalment es va optar pel Pla Sud i es va ampliar la seua capacitat a 5.000 m³/s en una gran obra que es coneix amb el nom de «nou llit del Túria». Aquesta obra va ser sufragada pels valencians a base d'imposts especials, per exemple, els segells durant uns anys eren més cars a València que a la resta de l'Estat Espanyol. El nou llit s'inaugurà el 19 de gener de 1972.

Amb la catàstrofe de la Comunitat Valenciana l'extrema dreta ha tornat a recórrer a un dels seus tradicionals crits per assenyalar que almenys bona part dels fets es deu a la “criminal voladura de preses” destinades a contenir l'aigua en cas de possibles riuades. La realitat és que a la Comunitat Valenciana no s'ha eliminat recentment cap gran presa amb capacitat d'acumular i regular el cabal. Només hi ha tres demolicions en les últimes dues dècades i es tracta d'assuts: barreres d'uns pocs metres que no retenen aigua, només l'embassaran fins que el riu els desborda i continua la llera. Aquests assuts s'han enderrocat perquè, en estar en desús, provoquen riscos en la seguretat. A més, es van enderrocar durant l'ùltim govern de M.Rajoy.

Al vell llit del Túria, es va construir el Jardí del Túria en la dècada de 1980, i als últims anys de la dècada del 1990 es va construir la Ciutat de les Arts i les Ciències, a més de nous ponts que creuen la llera. Amb informació de la Wiquipedia. 



AMÈRICA PRIMER, EUROPA DESPRÉS...


Amb el recompte a punt de confirmar la victòria, l'expresident Donald Trump ha sortit a celebrar-la amb els seus familiars i seguidors a la seu de la seva campanya a West Palm Beach (Florida), molt a prop de la seva residència de Mar-a-Lago. “Els Estats Units ens han donat un mandat poderós i sense precedents. És un moviment com el que ningú no ha vist mai. Curarem el nostre país. Ho arreglarem tot, hem fet història”.

Amb una victòria més gran que el 2016, que ha demostrat que gairebé una dècada després els enquestadors segueixen sense saber mesurar els seus votants, el republicà es convertirà en el primer president en 132 anys a guanyar dues eleccions no consecutives, així com el primer condemnat amb delictes penals a la història del país. “Hem guanyat als estats pèndol, però també hem guanyat el vot popular. Tinc gent increïble al meu costat. Us farem sentir orgullosos”.

Crec que era el Perich qui deia que a les eleccions dels EUA hauríem de votar tots els europeus, encara que tal com estan les coses al vell balneari, potser també aquí guanyava Trump. En tota aquesta DANA dels EUA, caldria felicitar els enquestadors pel seu nul encert a l'hora de predir la victòria de Trump, i després encara es queixen els d'aquí de Tezanos.

En fi, Amèrica, primer i Europa, després de la victòria de Trump, demogràficament, genèticament, legalment, literàriament, tècnicament, políticament..., és un simple adverbi temàtic. Un balneari decadent en vies d'extinció.

LA CIUTAT DEL FUTUR ÉS POSSIBLE



A la capital andalusa s'ubica #eCitySevilla, un projecte pioner que es desenvolupa al Parc Científic i Tecnològic Cartoixa i que promet ser un model de ciutat en ecosistema obert, digital, descarbonitzat i sostenible. Bona part del camí cap a aquesta aspiració ja està construït. De moment, 567 empreses, universitats i centres de recerca i al voltant de 40.000 visitants diaris conviuen en aquesta smart city que s'està avançant al futur i pretén complir en molt pocs anys els Objectius de Desenvolupament Sostenible d'energia i clima plantejats per al 2050.
Aquest projecte, liderat per Endesa juntament amb la Junta d'Andalusia, l'Ajuntament de Sevilla i el mateix Parc Científic i Tecnològic Cartoixa (PCT Cartuja), està sustentat per quatre pilars (eficiència energètica, energia renovable, mobilitat sostenible i digitalització) i té com a objectiu que el 100% de l'energia que es faci servir a l'Illa de la Cartoixa sigui sostenible. I això com s'aconsegueix? "A través de reptes d'innovació i emprenedoria", explica Juanma Rosauro, director de Relacions Institucionals d´Endesa a Andalusia, Extremadura, Ceuta i Melilla.
Un d'aquests reptes ha convertit la residència Odalys en un dels primers edificis d'Andalusia a generar la seva pròpia energia gràcies a les façanes ventilades fotovoltaiques ia una instal·lació solar ubicada a la coberta. "A més, aconsegueix aïllar del fred i la calor l'interior i l'energia que produeix, a banda d'utilitzar-se a l'edifici, es fa servir en dos carregadors de vehicles elèctrics", apunta Juanma Rosauro.
Cartoixa Qanat: dissenyat per estalviar energia. Aquest compromís amb l‟eficiència s‟estén a tot el PCT Cartuja, on cada iniciativa busca optimitzar l‟ús de l‟energia. I un lloc que supera aquest repte amb nota és Cartuja Qanat, un espai urbà a l'aire lliure pensat per gaudir dels ciutadans. Dissenyat amb un model innovador de climatització, Cartuja Qanat pot presumir de tenir un consum denergia nul i generar zero emissions. “Estem davant d'un projecte de transformació urbana innovadora amb molta participació ciutadana”, explica Alfonso Vargas, membre del comitè tècnic de #eCitySevilla. El seu objectiu no deixa cap dubte: “crear un confort ambiental i aconseguir instal·lacions sostenibles”.
Cartuja Qanat, un projecte liderat per l'Ajuntament de Sevilla, amb la participació de sis socis: Emasesa, Gerència d'Urbanisme, el PCT Cartuja, Universitat de Sevilla, Institut Eduardo Torroja del CSIC i Fundació Innovarcilla, es configura com un entorn sostenible al que es genera un microclima mitjançant un qanat, una infraestructura que capta i condueix aigües subterrànies per refredar l'espai. Hi trobem un amfiteatre bioclimàtic, un soc construït sota el nivell del sòl i zones enjardinades.
Les iniciatives que es desenvolupen dins de #eCitySevilla són capaces de resoldre molts dels reptes que planteja un futur sostenible, com ara la transformació de la xarxa de distribució per fer-la més flexible davant les noves formes de generació distribuïda i consum d'energia. Per això, a #eCitySevilla, Endesa ha digitalitzat el 100% de la xarxa de distribució elèctrica de l'Illa de la Cartoixa per augmentar-ne la versatilitat. Ara la cadena de l'electricitat no és lineal, no es produeix en un punt, es transporta l'energia i es consumeix en un altre punt, sinó que tot s'entremescla i els clients poden ser productors d'energia i compartir la que li sobra amb els seus veïns. Per tot això, ha d'estar preparada la xarxa elèctrica”, segons explica Alfonso Vargas.
#eCitySevilla ha digitalitzat el 100% de la xarxa de distribució elèctrica de l'Illa de la Cartoixa per augmentar-ne la versatilitat
Un altre repte és que els recursos energètics basats en l'energia renovable no sempre estan disponibles. És a dir, no sempre bufa el vent o brilla el Sol. Què cal fer per obtenir l'energia que necessitem en aquests casos? El nou edifici de l´Escola Politècnica Superior de Sevilla, l´edifici CATEPS, entitat adherida a #eCitySevilla, ofereix una resposta molt vàlida. A les seves dependències s'ha desplegat el projecte Microgrid Living-Lab, que utilitza la intel·ligència artificial per integrar energies renovables i oferir flexibilitat a la demanda. Això ha dotat l'edifici d'una capacitat important de generació de renovables i d'emmagatzematge d'energia que es gestiona segons les necessitats de consum.
El projecte Microgrid Living-Lab empra la intel·ligència artificial per integrar energies renovables i oferir flexibilitat a la demanda. "Aquí tenim" ens explica Carlos León, director de l'Escola, "generació fotovoltaica a través de plaques, generació microeòlica a través de dues turbines i emmagatzematge a través d'un conjunt de bateries". I juntament amb tot això, un sistema tecnològic basat en la IA que exerceix de guia per a l'ús i l'emmagatzematge d'aquests recursos. Com? La tecnologia és capaç de predir “quan s'han de produir aquests recursos, quan es poden emmagatzemar o quan es poden injectar a la xarxa perquè tot funcioni”, assenyala Carlos.
#eCitySevilla funciona com un laboratori. Tot el que es desenvolupa al PCT Cartuja podria ser escalat a un entorn, a una població molt més extensa. L'objectiu és que totes aquestes xarxes construïdes gràcies al talent i l'esforç humà, l'aprofitament dels recursos naturals i la tecnologia, siguin replicades en un futur pròxim. Un futur en què, d'això no hi ha cap dubte, l'energia continuarà sent aquesta companya silenciosa que fa possible la nostra vida. Un futur que inspirant-se en l'èxit de projectes com #eCitySevilla, promet ser eficient, digital i sostenible. lavanguardia.com.

 

RESILIÈNCIA CLIMÁTICA

La necessitat de posar en marxa mesures d‟adaptació al canvi climàtic ha quedat de manifest després de la tragèdia meteorològica que ha deixat més de 200 morts a València. El director científic del Centre en Resiliència Climàtica (CRC), Carles Ibáñez, creu que la reconstrucció de la zona després del pas de la DANA serà una bona oportunitat per engegar noves idees i estratègies que evitin que el drama es repeteixi. Segons el parer de l'expert, les autoritats han ignorat durant dècades el problema de la circulació de l'aigua a l'hora de planificar el territori, cosa que ha propiciat les condicions perquè es produís el pitjor escenari possible després de les pluges torrencials. Mesures com aclarir les zones per on circula l'aigua, construir amb criteris de resiliència o aplicar zones de sobreeixidor que es puguin habilitar en cas d'emergència són algunes de les seves propostes. I sobretot, escoltar la veu dels experts a l'hora de prendre decisions en què tots ens juguem el nostre futur. A eldiario.es l'han entrevistat.

Viendo el nivel de destrucción, habrá que realojar a mucha gente ¿Tenemos los primeros refugiados climáticos en España?

Bueno, serían en todo caso refugiados climáticos temporales, porque, en sentido estricto, el término alude a quienes no pueden seguir en el lugar de origen por siempre. Y entiendo que en este caso es una evacuación temporal. 

Cuando empiece la reconstrucción, ¿qué medidas estructurales se deben tomar para proteger a los habitantes de esta zona en el futuro? 

Lo más prudente es aprender de lo ocurrido, analizar bien qué zonas se han visto afectadas y por qué. Y, a partir de aquí, tomar decisiones a la hora de reconstruir infraestructuras que permitan que la próxima vez que ocurra el agua tenga más espacio para fluir. Medidas adicionales como, por ejemplo, crear zonas en las que se pueda desviar el agua de forma intencionada en caso de crecida, fuera de las ciudades. Esto se ha hecho en el Misisipí, donde hay zonas que se pueden abrir para que el terreno absorba el agua. Incluso ha habido ocasiones en que se han dinamitado diques para que el agua se fuera hacia los campos y no destruyera la ciudad. Se puede tener previsto y organizado de modo que haya zonas donde permitir que el desborde del río sea controlado. Y también cambiar la gestión del territorio, tanto urbano como no urbano, para mejorar la infiltración del agua en caso de lluvia. En Estados Unidos ha habido ocasiones en que se han dinamitado diques para que el agua se fuera hacia los campos y no destruyera la ciudad

Porque las zonas asfaltadas no absorben el agua y agravan el problema, ¿verdad? 

Sí, claro, pero incluso en las zonas agrícolas se puede mejorar la forma en que se gestiona el suelo, que habitualmente se compacta mucho, mediante técnicas de agricultura regenerativa que permiten más infiltración de agua. Consiste en esponjar la tierra, mejorar los aterrazamientos y técnicas para la cosecha de agua, que implica hacer surcos siguiendo curvas de nivel… Se puede incluso utilizar modelos con IA para diseñar bien sobre el territorio qué medidas se podrían aplicar para limitar al máximo la crecida y que el pico sea lo más reducido posible.

Viendo imágenes de las viviendas en el barranco de Chiva, parece difícil que no se vuelva a repetir el drama. ¿Habrá que despejar algunas zonas de edificios?

Bueno, depende. La adaptación al cambio climático es muy local. O sea, los principios son generales, pero lo que hay que hacer en cada sitio es diferente. Si hay sitios donde realmente hay tan poco espacio que si se quiere evitar, hay que tirar atrás las infraestructuras, hay que darle más espacio. Si no, hay que asumir las consecuencias de que puede volver a ocurrir, y sobre todo tener sistemas de alerta más eficientes. En algunos casos será recomendable mover carreteras un poco más adentro, mejorar algunos puentes para hacerlos más resistentes y con más paso…

Hay que ver en cada caso cuál es la mejor solución y hacer un balance de costes y beneficios sobre lo que implica invertir contra no hacerlo, en términos de costes económicos y en vidas humanas. Porque ¿cuánto vale una vida humana? Si quieres minimizar el riesgo de pérdida de vidas humanas, tienes que aumentar la inversión económica en prevención, ya sea en alertas o en rediseño del territorio y de las infraestructuras.

Aspecto de la rambla del Poyo, en Chiva, antes de las inundaciones Wikimedia Commons

¿Cuál ha sido aquí el principal problema estructural que ha producido más muertes?

El problema básicamente es que hemos tenido una lluvia muy intensa, muy poco frecuente, de 500 litros por metro cuadrado, en una zona muy densamente poblada, el área metropolitana de Valencia. Si hubiera ocurrido en una zona más rural, los daños habrían sido mucho menores. Se ha juntado una casuística muy negativa que por suerte no siempre es así, pero ha ocurrido el peor escenario que podemos imaginar. 

En muchos sitios inundados no llovía, ¿la población tiene clara esta posibilidad de que el agua te llegue aunque no llueva en tu barrio?

Bueno, se olvida un poco la memoria histórica. No es fácil tener presente esto. Lo que es importante es poder tener alertas y que la gente haga caso. Tienes que creerte que si te la dan una alerta de que puede venir una inundación, esto puede ocurrir aunque no haya llovido. Si no te crees a las autoridades es difícil que la gente pueda tener prevención efectiva, pero ahí lo que hace falta es mucha pedagogía para explicar que esto puede ocurrir. Al final, es un tema de educación e información para que seamos conscientes de estos peligros. Si no te crees a las autoridades es difícil que la gente pueda tener prevención efectiva

¿Qué elementos concretos de la configuración urbana han empeorado la situación?

Bueno, lo plantearía al revés. Te diría que la planificación del territorio y urbana hasta ahora simplemente ha ignorado el problema de la circulación del agua y las implicaciones en este tipo de catástrofes. Si miras con detalle cómo está construido el territorio, se ve que desde los años 60 o antes se ha ido construyendo de una forma desordenada, sin una previsión, sin tener en cuenta esta realidad, que ya existía de antes, aunque lo único que ha ocurrido es que es está acentuando con el cambio climático. Se ha producido un cúmulo de decisiones en la línea de restringir cada vez más el paso del agua y, por lo tanto, aumentar los riesgos. En realidad, aún estamos en esta fase, porque revertir esto es complicado y es caro, pero lo cierto es que no hemos tenido en cuenta esta realidad a la hora de construir y planificar. 

Una mujer observa varias casas dañadas en Chiva tras la DANA que ha asolado el sureste español. Kai Försterling / EFE

¿Tenemos una oportunidad de reconstruir estas zonas destruidas de Valencia con un criterio nuevo que sirva de ejemplo?

La magnitud de la catástrofe debería servir para tomar decisiones diferentes y hacer las cosas de otra forma, que sirva como ejemplo para otras zonas en riesgo, que tenemos identificadas y sabemos que debemos actuar en esta línea. Sería una buena oportunidad para implementar otra planificación más adaptada al cambio climático, más adaptada a la realidad del Mediterráneo donde vivimos y sería un mensaje muy positivo desde las administraciones. 

Se ha ignorado la ordenación del territorio, se ha dado un cúmulo de decisiones para restringir cada vez más el paso del agua y, por lo tanto, aumentar los riesgos

¿Qué principio básico debería seguir esa reconstrucción?

Hay que ir de lo más general a lo particular. Primero, tener clara la orografía del terreno. Ya tenemos la información de cómo puede llegar a moverse el agua. Las alertas de inundación, de hecho, se toman por estos riesgos de hidrología, tenemos modelos que simulan qué fuerza puede tener el agua e identifican esas zonas inundables. Hay que partir de esos modelos para evaluar mejor los riesgos y los impactos en caso de crecidas, ahí quizá haya que hacer un trabajo más profundo de evaluación y priorizar qué inversiones son más rentables a la hora de evitar daños y pérdidas humanas.

¿Habrá que hacer casas con un diseño defensivo contra el impacto del agua, como se hace con los puentes?

Seguro que los hay, como el diseño de muros de protección, que puedan tener una forma o una rugosidad y una capacidad de absorber agua. Habrá que adoptar tanto soluciones basadas en la naturaleza como de ingeniería, en zonas urbanas y fuera de ellas. Eso implica tener previstos espacios agrícolas y que en caso de inundación habrá que dar una compensación para los propietarios, pero también zonas de humedal o zonas de bosques de ribera que, si son suficientemente anchas, reducen la velocidad del agua. Todo esto requiere sobre todo espacio y cambiar la filosofía de la planificación del territorio. Habrá zonas en las que habrá que rediseñar infraestructuras para que sean más resistentes a la inundación o a la velocidad del agua

¿Se están recibiendo ayudas de la UE para la adaptación al cambio climático? ¿Dónde están yendo?

Está entrando dinero, sí, pero no suficiente y quizá no suficientemente bien priorizado. Creo que hay que hacer un análisis global de diferentes tipos de medidas y priorizar las inversiones, además de hacer un buen seguimiento de cómo se realizan estas intervenciones. A veces puede ser más efectivo crear espacios de inundación o construir humedales que permeabilizar un asfalto de medio kilómetro cuadrado, que puede ser muy interesante y muy bonito como experiencia piloto, pero sin ningún efecto real si no se hace a una escala inmensa. Hay que implementar las medidas más eficaces, más baratas y más masivas. Ahí creo que es donde estamos quizá fallando, no se está teniendo esta visión más global para tener inversiones más efectivas en la adaptación. 

¿Necesitaremos un PERTE de adaptación climática?

Correcto. Y que los fondos estructurales estén más claramente dirigidos. Que estén más guiados por los expertos a la hora de validar esas soluciones.

¿Sería interesante poner altavoces en las calles que avisen a la gente, como hacen en Japón con las alertas de tsunami? 

La alerta que llega a los teléfonos móviles en principio es un mecanismo adecuado, aunque siempre cuantas más medidas se tomen, mejor. También avisos por las radios. Pero, sobre todo, la concienciación de la población de que hagamos caso cuando esta alerta llega, aunque después puede que no ocurra nada, porque por eso se llama prevención.

¿Minar la credibilidad de los científicos cuesta vidas?

Sí, lo que ocurre es que estamos en esta sociedad de la posverdad, en la que la opinión en temas técnicos de cualquier persona vale lo mismo que la de un experto que ha dedicado miles de horas a estudiar el tema. Ahí sí que tenemos un problema como sociedad, sobre todo es importante que las administraciones tengan cada vez más en cuenta el criterio de los expertos, evidentemente escuchando la opinión de ciudadanía, pero hay cosas que si las pasamos al terreno de la opinión es peligroso. Porque en medioambiente todo el mundo opina y dice lo que hay que hacer, pero imagina si para construir un edificio preguntamos a los ciudadanos en vez de a los arquitectos, o que empecemos a opinar de una operación. ¿Verdad que sería absurdo? Hay que cambiar el chip, lo que no significa confiar ciegamente en los expertos, pero sí asegurarnos de que el conocimiento existente se utiliza de la forma más adecuada.

Que el coche no es un sitio seguro es algo que ya deberíamos saber, hay que hacer mucha pedagogía

En algunas de estas poblaciones sacudidas por la DANA, mucha gente quedó atrapada porque tenían la costumbre de bajar a sacar el coche de los garajes. ¿Habrá que hacer campañas para informar mejor a la población de estos riesgos o de que el coche no es un lugar seguro?

Creo que hay que hacer mucha pedagogía para concienciar a la gente de que hay casos extremos donde la lógica normal no aplica. Es verdad que, como ocurre muy poco y no hay memoria histórica, es difícil que la gente tenga claro qué es lo que hay que hacer. Que el coche no es un sitio seguro es algo que ya deberíamos saber, el problema es a partir de qué momento es prudente ir a moverlo, y eso sí que es una cuestión complicada de aprender. Pero sí, creo que los expertos deberían explicarlo mejor.

¿Necesitamos hacer campañas de televisión?

Seguro que hay que hacerlas, pero sobre todo enviar mensajes claros para que la gente, en situación de pánico, tenga muy claro cómo reaccionar. Porque se nos nubla el razonamiento y a lo mejor ni te acuerdas de qué hay que hacer. Por eso hay que hacer ensayos de planes de evacuación, ese tipo de cosas que ayudan a grabar en la memoria cómo proceder. 

Si no hubiésemos ocupado los espacios de los ríos, no habría ocurrido todo esto

¿Se podría plantear la construcción de refugios, como lugares en altura bien equipados donde esperar a que pase la riada?

Bueno, siempre y cuando tengas tiempo de reaccionar. Porque lo más fácil es subir más arriba en tu propia casa. Y, desde luego, nunca bajar al sótano. Después, si en las ciudades hay zonas más altas para poder ir en caso de inundaciones, eso es bueno, sobre todo para que una vez pasado el peligro la gente sepa dónde están las zonas más seguras a las que dirigirse. Pero hay que dejar claro en qué momento conviene o no salir de casa, porque muchas veces lo más prudente es no salir. 

Como experto, ¿qué aprendizaje cree que podemos sacar de esta tragedia?

El mensaje más general es que hay que tomarse en serio el cambio climático. Es algo que ya tenemos aquí y los efectos humanos, económicos y ambientales son muy graves. Esto se está acelerando y es solo un adelanto de lo que puede venir en el futuro. No nos tomemos en broma este tema, porque hay mucha opinión desinformada intentando negarlo o minimizarlo, y eso es muy grave. Al mismo tiempo, hay que recalcar que no todo es culpa del cambio climático, porque entonces, como es culpa de todos, nadie se responsabiliza. Como la mala planificación urbanística, cosas que heredamos del pasado que hay que abordar. Porque, si no hubiésemos ocupado los espacios de los ríos, no habría ocurrido todo esto.  

DESTACADES ALEATORIES
24/7