Davant d'un quadre o qualsevol altra expressió de l'art, no em qüestiono mai la técnica o la manera de presentar-ho. Em limito a mirar o escoltar i veure, simplement, si m'agrada o no, si aconsegueix traspuar-me alguna emoció.
.
1.- L'art com a simple imitació de la naturalesa, no és més que una mala copia d'una imperfecció gairebé perfecta.
2.- L'art autèntic és intemporal, l'altre és tan sols la crónica d'un temps determinat i per tant amb data de caducitat.
3.- Tota creació artística està precedida d'un patiment profund, o de la inconsciència propia de la mediocritat
4.- L'art gairebé mai és ridicul en si mateix, si de cas és l'espectador qui reflecteix la seva pròpia ridiculesa.
5.- Ballestrejar sobre qualsevol manifestació artística, està reservat tant sols als savis o als ignorants.
6.- La finalitat de l'art és omplir de goig o angoixa al propi artista.
7.- Se sol dir que els impressionistes foren els primers en captar la llum del paisatge al natural, però el que no es diu, és que uns anys abans ho havia fet ja el pintor anglès W.C. Constable.
8.- Tota obra literaria és el resultat del pensament de l'autor, o de la percepció del seu entorn i vivències. Per tant més que jutjar-la, es tracte de respectar-la, ens agradi o no.
9.- Podem mirar una quadre infinitat de vegades. Mai el veurem igual.
10.- Normalment, un artista és una persona que creu en ell mateix. Sobre tot perqué - en la majoria dels casos - no sol fer-ho ningú més.
11.- No crec en els escriptors que llencen un llibre cada any al mercat; tinc la impressió que tan sols canvia el títol, car a dins hi ha més del mateix.
12.- La meva percepció davant l'abstracció de l'art en qualsevol de les seves facetes, és simplement sensorial, puig si m'ho han d'explicar ja no anem bé.
13.- Un artista, del tipus que sigui, es repeteix constantment al llarg de la seva obra. Tot i que n'hi ha que ho dissimulen millor que altres.
DE MIRADOR EXEMPLAR Nº 4
DE MIRADOR EXEMPLAR Nº 4
JOHN CONSTABLE
John Constable va néixer al petit poble d'East Bergholt a la costa est d'Anglaterra l'any 1776. El quadre representa els voltants del molí que el seu pare, pròsper comerciant de farines, regentava en una localitat propera, Dedham. El riu és l'Stour que corre d'oest a est fins a desembocar en el mar del Nord, riu, d'altra banda, navegable des de començaments del segle XVIII. Se sap que a finals d'aquest segle, la Gran Bretanya disposava ja de 2000 milles de rius-canals navegables, uns naturals, aproximadament un terç d'aquest nombre i la resta resultat d'obres d'enginyeria i construcció de canals o de condicionament i millora de lleres. Així, el pare de Constable posseïa un petit vaixell, The Telegraph, amb el qual portava habitualment blat de moro fins al mateix Londres. Avui dia tota la regió que envolta Dedham és encara d'una excepcional bellesa natural i com a tal està protegida. La torre que s'aprecia en el fons del paisatge és la de l'església de Dedham.
Constable va pintar aquesta torre i els seus voltants en multitud d'ocasions. Podríe dir que es va formar com a paisatgista d'una manera autodidacta entre aquests llocs, on va destacar ràpidament com a excel·lent dibuixant, més no es va dedicar plenament a la pintura fins als 23 anys.
Hauría seguit el lucratiu negoci del seu pare sens dubte si no s'hagués interposat de forma clara i seductora la seva passió per l'art.
No obstant això, el seu primer paisatge a l'aire lliure no el va pintar fins l'any 1810, és a dir amb 34 anys. Vuit anys abans havia ja exposat a Londres i començava a ser apreciat. En 1821 rep un premi al Saló de París pel seu famós quadre el carro de fenc, i, a partir d'aquí són ja tot encerts en cada quadre que realitza i reconeixement d'aquests encerts per part del públic i la crítica, tant a França com a Gran Bretanya. El quadre el va pintar l'any 1817 o 1818 i no és l'únic d'aquest mateix tema. Almenys n'hi ha dos, molt semblants, tots pintats entre 1818 i 1820 i un esbós magnífic, de 1816; un d'ells es troba a The Currier Gallery of Art, Manchester, i l'altre al museu Victòria i Albert de Londres.
Constable és considerat el principal pintor del paisatge anglès, molt influenciat en els seus començaments pels pintors paisatgistes holandesos del XVII i pel seu compatriota Gainsborough. Va recórrer moltes zones de les illes sempre acompanyat de la seva paleta i realitzant innombrables esbossos i dibuixos que després utilitzava per a les seves obres; fins i tot, en la majoria dels casos, els esbossos eren de tot el paisatge que representaria, i sobre els mateixos aplicava grans capes de color, basant-se en l'estudi directe de la natura que veia i tenint molt en compte l'hora el dia i per descomptat, com s'aprecia en gairebé tota la seva obra, l'estat atmosfèric particular de cada moment.
Ell mateix deia que no hi havia dos dies iguals, ni tan sols dues hores, de la mateixa manera que no hi havia dues fulles iguals entre tots els arbres existents i per existir. Però sobretot, Constable és un pintor modern que s'acosta ja al que faran després els romàntics i els impressionistes. Alguns dels seus quadres són, en aquest sentit, veritablement sorprenents pel seu color i la seva execució. De fet, es pot considerar a Constable, el primer impresionista.
Observa El jardín de la villa de los Medicís, de Velazquez. Se pinta en el 1630.
ResponEliminaY ahora me he ido al Wukiliqui para ahorrarme el resto :
La novedad estriba en que Velázquez planta el caballete para pintar directamente al óleo un paisaje, lo que sólo artistas holandeses establecidos en Roma habían hecho para esas fechas en rápidos apuntes siempre a lápiz, pluma o aguada, como poco después haría también Claudio de Lorena en sus célebres estudios del natural.
Es ese carácter de estudio o «apunte» del natural, por la ligereza de su pincelada con la que apenas esboza las formas de las figuras, y el hecho de haber sido pintado a «plein air», lo que ha hecho que estos cuadros se hayan puesto en ocasiones en relación con los pintores impresionistas.
La originalidad de Velázquez radicaría en:
La elección del paisaje como tema en sí mismo, máxime si, como piensa López-Rey, se trata de obras acabadas y no de estudios.
Su interés por la luz y la naturaleza y como estos dos elementos se interconexionan.
La técnica pictórica, abandonando el detalle que él mismo había practicado en su pintura anterior para pintar con manchas, dando pequeños toques con el pincel.
PD : Desaparece la linea continua. Pinta al momento y a la luz del día. Deja el estudio, pinta paisaje. Lo hace en forma de yuxtaposición en su mezcla de colores (un libro de Seurat que tengo aclararía más cosas), juega con el cromatismo...
Velazquez es el primer impresionista y la Ecole de Barbizón imitó su téctica...Manet, Monet, Degás...
El cuadro lo dice todo.
Un abrazo
buscaré el quadre de Velazquez, ah! i gràcies per la informacio.
ResponElimina