7.7.18

BESTIES ASSEDEGADES


Va entrar al metro com qualsevol altre dia. Mai va pensar que la seva vida canviaria radicalment al cap d’uns segons. A la parada de la L4 de Besòs de Barcelona, tres nois van entrar al vagó. Es van acostar a ell i sense intercanviar cap paraula li van clavar una brutal pallissa. El van deixar gairebé tetraplègic. Després, els nois es van vantar de la seva gesta a Whatsapp. "Jo krec k el vam convertir en pols de tant pegar-li", "jo krec k es va fer cendra, tio, i va volar”, “estava al teu costat, col·lega, érem tu i jo els que li pegàvem, els altres li pegaven a l'esquena i tu i jo li fotíem uns cops que flipes, que jo al·lucinava, sense paraules”, van escriure.

La titular del Jutjat d’Instrucció número 14 de Barcelona, Cristina Ferrando, ha acceptat ara la petició de la fiscalia i de l’acusació particular de prorrogar dos anys la presó preventiva dels tres acusats de l’atac, que a l’agost compliran els dos primers entre reixes. La magistrada aprecia que persisteix el risc de fuga i de reiteració delictiva.(*)

L’agressió va passar el 26 de juny del 2016 a l’interior d’un vagó del metro de la L4, quan els tres acusats, identificats gràcies a les imatges de les càmeres de seguretat, van clavar, segons la magistrada, una "brutal pallissa" a un passatger, que llavors tenia 46 anys. L’home va rebre cops i puntades de peu en diverses parts del cos, com el cap o l’esquena,  que li han provocat danys oculars, una tetraplegia (paràlisi de les extremitats) incompleta i trastorns mentals. Els acusats van continuar donant-li cops després de caure a terra de genolls i mentre un el subjectava pel cabell.
A causa de les lesions, la víctima pateix una incapacitat permanent absoluta i necessita un caminador per caminar per casa i una cadira de rodes autopropulsada per moure’s pel carrer.
La jutge assegura en la seva resolució que l’agressió va ser gratuïta, ja que els autors, que tenien entre 20 i 21 anys d’edat, no coneixien la víctima de res i no hi va haver cap baralla prèvia ni acció per part de la víctima. La interlocutòria destaca, a més, que hores després de l’agressió els acusats es van intercanviar missatges de telèfon per Whatsapp en els quals "es van vantar" de la seva actuació i "van celebrar" l’agressió. En les seves converses per WhatsApp, els acusats també es burlaven de la víctima, amb frases com "però l’he matat al gras aquest, t’ho dic, s’ha emportat la de la seva vida" i "jo no vaig parar haha, el tio era gros, era enorme".
Els acusats van reconèixer haver participat en l’agressió en les declaracions judicials que van fer després d’haver-se obtingut contra ells indicis "molt abundants i sòlids" de participació en els fets, com ara les imatges de les càmeres de seguretat, la confiscació de la roba que portaven aquell dia i la identificació de nombrosos testimonis, relata la jutge.
Malgrat que l’agressió es va produir el 26 de juny del 2016 a les 05.45 hores de la matinada, els joves no van ser detinguts fins al 9 d’agost i no van entrar a presó per ordre de la jutge fins tres dies més tard, després d’una minuciosa tasca d’identificació per part dels Mossos.  Per tant, el 12 d’agost expirava el període de dos anys de presó provisional.
La magistrada afirma que la instrucció, que està a punt de finalitzar, s’ha demorat dos anys "únicament i exclusivament" per la gravetat de les lesions patides per la víctima, ja que "ha sigut necessari esperar a la seva estabilització perquè del dictamen forense definitiu se n'han derivat dades essencials per a la qualificació dels fets".
Per aquesta raó, acorda la pròrroga per dos anys més de presó preventiva, davant el risc de fuga, perquè la pena de presó per les lesions que van causar es pot elevar fins als 12 anys i perquè és "altament probable" que si queden lliures reincideixin, donada la brutalitat i gratuïtat de la seva agressió.
Els agressors van accedir al metro sense pagar, van trencar el vidre d’un extintor i, una vegada a dins del tren, entre les estacions de Besòs Mar i Besòs, van clavar puntades de peu i empentes a la víctima, fins que van aconseguir que caigués a terra i, a continuació, mentre un d’ells el va agafar pels cabells, els altres li van donar cops per tot el cos i li van trepitjar el cap. - elperiodico.cat

Matar per matar,
sense motiu, raó
ni cap remordiment.
Heus ací l'home

(*) deien a la radio que la condemna per aquests fets serà entre 6 i 12 anys. Surt prou barat arruinar la vida a una persona de 46 anys, sense cap motiu. Ho sento però aquestes besties assedegades haurien de passar la resta de la seva vida a la presó, sense perdó possible ni amnistia de cap mena.

Autor: verified_user

13 comentaris:

  1. Con una salvedad, se habrían de ganar la comida diaria.
    Limpiar letrinas
    barrer el patio.
    fregar los wc
    asear los pasillos.
    abrillantar el suelo.

    Hay cantidad de trabajos que se pueden hacer , y que se deben, sin cargar al erario público con el débito.

    ResponElimina
  2. Podem opinar el que ens sembli i queixar-nos molt, en debades, però així són les lleis, no és el primer cas, el criminal de la Vila Olímpica va sortir aviat i va tornar a fer de les seves, en aquell cas la víctima va morir, per cert. Malauradament quan hi ha eleccions es toca molt poc el tema judicial. Encara més, sovint aquesta gent gaudeix de l'anonimat, com en aquest cas, al contrari del que ha passat amb la Manada, per cert.Els mitjans de comunicació bandegen molt uns casos i d'altres en parlen molt poc. I no dic res si l'agressor té la sort de no haver complert els divuit. Si es compara això amb el tema dels presos 'politics' la cosa clama al cel però, per desgràcia, sembla que no s'hi pot fer res. Demanar lleis més dures és un risc, no dirè que no, ja que sovint no es fan servir quan caldria sinó quan convé als qui manen o quan hi ha molt de soroll per les xarxes i els mitjans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és que aquest cas em sembla com de la Taronja Macánica, violencia gratuïta, pujar a un vagó del metro i apallissar per que si a una persona desconeguda. La condemna hauria de ser exemplar.

      Elimina
  3. Es com a minim un intent d,assassinat premeditat amb l,agravant de què que a sobre després se,n mofen. Les sequel-les de la víctima ens diuen que és un intent d,assassinat estic segura que mentre l,apallissaven ell és pensava que el matarien. Com poden saber que després de diversos cops tant violents com els que li han deixat aquestes sequel-les un cop d,aquets no li podia provocar la mort instantània? Es un intent d,assassinat brutal. Pobre home hauria de poguer triar ell la pena per els seus agressors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. d'acord, pero com aquest home no pot triar, si que la justicia hauria de fer-ho per ell. Sort que no son sediciosos ni rebels, els caurien 30 anys.

      Elimina
  4. Ese caso y otros más,dan la razón a la señora Colau,Barcelona no es segura y por lo tanto su servicio de metro.Prefiero mi movilidad en bici y cuando no puede ser en taxi.Me parece que el máximo de cárcel está en 20 años,por lo tanto pensar en más años
    para un caso,no tiene sentido.Simplemente una anécdota,en mis tiempos de monitor en cursos para los internos de la prisión de jóvenes,el chico más cariñoso,amable y servicial era uno, que se había hecho famoso en la Barcelona de los ochenta porque había matado a su novia(muy joven),de una forma brutal y sin sentido,luego había llorado como nadie en su entierro.Así somos los humanos.

    ResponElimina
  5. En bici, seguro, seguro no és, y en taxi ojo con el que se coge, puedes coger hasta unas purgaciones culeras mientras escuchas la COPE o Justo Molinero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajajja,no que va yo me enrollo bien con ellos,les saco el tema de los coches de alquiler con conductor y les doy la razón a los taxistas.

      Elimina
  6. Barcelona és una ciutat força segura comparada amb d'altres de mida semblant, aquests casos provoquen alarma, com és natural, però estadísticament no són comparables a d'altres.

    ResponElimina
  7. en aixó hi estic d'acord, Ja voldrien a Nova York, Rio o altres capitals la seguretat que hi ha a BCN.

    ResponElimina
  8. Coincideixo que Barcelona és una ciutat segura. Però no per la presència policial o per la seva efectivitat, senzillament és que no hi ha molta delinqüència organitzada com en altres llocs.

    Una altra cosa és el sistema judicial o les lleis. Amb casos com aquest (que és un intent d'assassinat premeditat) i el de la "manada", estem veient el desajust entre les lleis i la realitat social. Els del sindicat de les punyetes, són massa sensibles a les crítiques quan aquestes provenen de l'opinió pública. En canvi, callen com tombes quan són els polítics els que els posen en entredit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord, però s'en sortiran amb 7 o 8 anys de condemna. Una vergonya! potser és per què és un home?

      Elimina