Amb el pas el temps, i el canvi d'hàbits de la societat, les visites al cementiri per retre culte als morts han anat minvant. Les incineracions han modificat radicalment el ritual per als que llancen les cendres a la mar, les dipositen en el traster a l'espera de temps millors, se les fumen com Keith Richards, o les porten a el camp del Betis a veure els partits. Estem derivant cap a uns cementiris virtuals, interactius. Al menys, aquesta és la proposta de l'empresa israeliana Infibond, que va ser creada per un alpinista preocupat pel que podria passar si algun dia no tornava de les seves excursions.

El nom de l'empresa fa referència precisament a aquest infinit (infi) vincle (bond) que la idea crea entre la persona viva i la persona morta. La plataforma construeix perfils psicològics complexos de les persones basades en dades obtingudes a través dels telèfons mòbils, que poden ser utilitzats per les companyies per vendre més productes i a les agències d'intel·ligència per entendre millor als seus públics.

És cert que fins ara ja parlavem amb els nostres morts, la novetat és que els difunts ara ens respondran. Vaja, que hi haurà interacció, que podrem posar-los al corrent de com va el món, conèixer la seva opinió sobre el més enllà, parlar dels partits de futbol o de les properes eleccions.

Coneixedor dels vells cementiris, els trobaré a faltar (encara que l'any passat ja no hi varem anar i aquest si que caldrà fer-ho, per canviar les flors de plàstic). Les visites als difunts tal com les hem conegut fins ara tenen la seva pròpia dinàmica, la seva pròpia bellesa, fins i tot un punt de romanticisme. Però el seu major avantatge és, no ens enganyem, que quan entrem al cementeri no veiem ni sentim a un sol mort, hi ha un silenci, una calma que s'agraeix, de fet, el temps s'atura dins el recinte. Sabem que hi són, però no els veiem. Fins i tot els vaig dedicar un poema.

Se'ls ha acabat als difunts l'etern descans en pau. En comptes de descansar amb pau, ara ho faran amb una aplicació.


HABITAS HABITATIS

Reconec que ens agrada 
 anar amb na Nuri de visita 
al vell cementiri de la Salud.
Vaguejar enmig d'aquell ambient
tranquil, relaxat i evocador,
d'altres éssers que resten allí,
amb noms i cognoms,
fins i tot amb retrat incorporat.
Veure les flors dipositades
de plàstic o naturals, llegir
alguna mala dedicatòria,
o un poema desafortunat.
Potser ens agrada anar-hi,
a part de la pau i assossec
que en aquest lloc hi ha,
com qui va a veure l'últim habitatge
que tard o d'hora, ha d'ocupar. 


*