Aquesta anècdota és antiga, té com a protagonistes a Albert Einstein i Fernando Lamas, la vaig sentir explicar per la ràdio a José Luis de Vilallonga que la va incloure en les seves memòries, almenys és una història refrescant davant de tanta neguit que portem acumulat. Crec recordar que Vilallonga explicava que un dels motius d'Einstein d'assistir a la festa era perquè volia conèixer Marilyn Monroe, però aquí no es comenta aquest fet.

"La Paramount va organitzar un sopar-còctel per complimentar a professor Einstein que estava de visita a Los Angeles per donar una conferència a la universitat. Albert Einstein va arribar vestit d'una manera extravagant. A primer cop d'ull se l'hagués pogut confondre amb un parent pobre de Groucho Marx. Diverses dones van deixar anar unes rialletes. Homes tan elegants com Fred Astaire i Cary Grant, es van quedar per un instant atònits. Portava uns pantalons de franel·la gris amb grans taques verdoses al voltant de la bragueta, una jaqueta negra de gastats colzes i solapes esquitxades de llànties i una armilla que havia estat gris, creuada per una gruixuda cadena de rellotge. Calçava sabates d'estil muntanyenc que no havien vist el betum en mesos. Per una de les butxaques de la jaqueta apuntava la meitat d'una boina.

Després de visitar diversos platós on s'estaven rodant pel·lícules, van arribar davant el local preparat per al sopar. Allà es van fer els típics grupets cada vegada que el vell savi s'acostava a algun actor o actriu. Tots somiaven poder parlar amb el savi professor, esperaven que se'ls acostés... Tot d'una, en un dels cercles algú va assenyalar cap a un lloc de l'estada: allí estava el vell savi parlant amb Fernando Lamas, com dos bons col·legues. Lamas, era un actor argentí de gran èxit amb les dones de què alguns que el coneixien bé, deien que era més ximple que una fava.

Quan per fi Fernando Lamas es va aixecar per acomiadar-se de Einstein, es va acostar a un grup dels que contemplaven atònits l'escena, i Jason Robards li va preguntar:

-Què li estaves explicant a Einstein?

-¿Einstein? Qui és Einstein?

-El professor Einstein! L'ancià cavaller amb el que estaves parlant fa un moment.

-Ah... de manera que es diu Einstein! Com el dentista de la meva sogra! Ja em semblava a mi que tenia pinta de jueu.

-Fernando, ¿és que no has llegit el que posa en la teva invitació?

-Jo no hi era convidat. He vingut amb Dean Martin

-Fernando, si us plau, digues-nos de que estaves parlant amb Einstein

El cercle es va estrènyer al voltant de l'actor argentí, que es va servir un whisky abans de contestar:

-Bé, ja saps del que es parla amb un ancià... De tot una mica... Em deia que tinc molta sort de ser un actor perquè estic sempre envoltat de dones boniques a les que puc besar i fer-los l'amor... Figura't! El pobre està completament fora de joc. Li he explicat que no cal fiar-se de les aparences i que tota medalla té el seu revers. Li he explicat que en el meu ofici res és mai com un voldria i que en aquest món tot és relatiu.

 Jason Robards tronava:

-¿!Tu, Fernando Lamas, li has dit al professor Einstein que en aquest món tot és relatiu!?

-Doncs si. I estava perfectament d'acord amb mi, perquè em va dir que ell també tenia una teoria al respecte. Va ser llavors quan em vaig aixecar per acomiadar-me, abans que em deixés anar la seva joiosa teoria...

Anys més tard, en temps de Perón, els argentins van voler nomenar ministre de cultura a Fernando Lamas. En l'informe que el govern posseïa sobre l'actor, pesava molt un dossier que parlava de la seva estreta amistat amb el professor Albert Einstein.


(Així, tal com està transcrit, va explicar aquesta anècdota un dels protagonistes d'aquell còctel: José Luis de Vilallonga, l'anomenat marquès vermell, en un dels seus quatre toms de memòries no autoritzades).