{ads}

# BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO - SUE...

BATECS DE LLUM



Un total de 80 persones sense llar -60 homes i 20 dones-, amb una mitjana d'edat de només 55 anys, han mort en els dotze últims mesos a Barcelona, ​​16 al carrer, on es veien obligades a pernoctar per no poder disposar d'un allotjament, fet que suposa una mort cada cinc dies.

La Fundació Arrels, que es dedica a ajudar les persones que viuen al carrer, organitzarà, juntament amb altres entitats, dimecres que ve un acte d'homenatge a les vuitanta persones sense llar mortes a Barcelona l'últim any. L'acte, que portarà per lema 'Batecs de llum', se celebrarà a la plaça Nova, davant de la catedral de Barcelona, ​​"per recordar les persones sense llar que ens han deixat durant l'últim any", han assenyalat fonts de la fundació.

Recordaran, entre altres víctimes, Isabela, que dormia en un traster sense llum; a Mohammad, a qui li agradava el barri de la Barceloneta; a Ferran, que freqüentava les biblioteques públiques de la ciutat perquè li agradava llegir; a Assad, que dormia en caixers automàtics; ia Ilias, que va morir al carrer una nit als sis mesos d?arribar a Barcelona des del seu país.

La fundació Arrels ha recordat que des de l'any 2016 han conegut la mort de més de 400 persones sense llar a Barcelona, ​​la majoria acompanyades per entitats socials i els serveis municipals de la ciutat, fet que suposa la mort d'una persona sense llar cada sis de mitjana, encara que en els dotze últims mesos n'han mort una cada cinc dies. La mitjana d'edat dels morts sense llar en els dotze últims mesos a la ciutat era de 55 anys, és a dir uns 27 menys que la mitjana d'esperança de vida de la resta de barcelonins.

"No ens cansem d'insistir-hi: haver de viure al carrer escurça els anys de vida", han recalcat els responsables de la fundació Arrels, que, per visibilitzar les persones sense llar mortes a la ciutat, està col·locant aquests dies més de 400 plaques de record als diferents barris, parcs i carrers on vivien o freqüentaven aquestes persones. Per col·locar aquestes plaques, la fundació compta amb lajuda de més de 300 joves vinculats a una desena de centres educatius de la ciutat.

"Volem denunciar aquestes morts invisibles, canviar la mirada, recordar que haver de viure al carrer no és una cosa normal i evidenciar que necessitem accions polítiques perquè ningú no perdi casa seva", han explicat els impulsors de la iniciativa. - lavanguardia.com.



Publica un comentari a l'entrada

13 Comentaris

  1. Son una barbaridad, muchas personas, muchas.

    ResponElimina
  2. Muy triste y no es la mejor noticia para empezar un domingo. Lo que tengo claro, ya que me gusta y sigo la Economía ,es que si los americanos siguen forzando la subida de tipos de interés, para obligar a una recesión mundial y baje la inflación, aumentara el número de pernoctas al aire libre y sus consecuencias .Algo, que ni todo el populismo de la izquierda de hoy día puede solucionar. Esperemos que no sea así.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si se puede solucionar, hay muchas naves abandonadas que se podrían acondicionar e incluso autogestionar. Es cuestión de buena voluntad.

      Elimina
    2. Pues ya te dije, que aquí cerca, había una nave ,empezaron a meterse y el ayuntamiento de Hospitalet, tardó un día en tirarla abajo.

      Elimina
    3. Hombre, hay que edificar pisos de alto standing. Lo que decía más abajo, los pobres no votan. Y eso que detrás de cada una de estas personas hay una historia, pero esto no le importa a casi nadie.

      Elimina
    4. No, no importa, 3sa es la cuestion

      Elimina
  3. Es algo en lo que no pensamos, el desgaste físico, mental y de salud que representa vivir y dormir en las calles se cobra el tributo en enfermedades, envejecimiento precoz y muerte.

    Son fantasmas, no cuentan para nadie y son políticamente irrelevantes. Para ayuntamientos de todos los colores no son más que una molestia que afea su ciudad.

    Gracias a que hay ONG´s que alivian algo la dureza de su existencia, repartiendo comida, ropa e higiene personal.

    Nadie cae en la cuenta de podría ser uno de ellos, el desempleo, una enfermedad mental, las adicciones pueden llevar a cualquiera al lado oscuro de la calle.

    Y cuesta mucho salir de la oscuridad, muy pocos lo consiguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arrels està fent una gran tasca en aquest sentit, i entitats com TDC lo Càritas tambè, però no es suficient, l'administració si hauria d'implicar, el que passa és que aqusta gestió no dona vots, els pobres, els invisibles no voten.

      Elimina
  4. És el preu d'una vida al límit per causes tan fortuïtes com terribles. Afortunadament, existeix l'associació Arrels per ajudar els sense sostre. Difícil solució el veig perquè és una cosa que passa a tots els països capitalistes. A Corea del Nord, no hi ha sense sostre, això segur. No sé si a la Xina, penso que no.

    ResponElimina
  5. Bé, a la Xina no sabem, com a Corea del Nord que està passant realment.

    ResponElimina
  6. Le doy la vuelta ,en China(que no deja de ser una economía liberal a lo comunista, que ya es raro como suena),tiene el problema al contario, un gran parque de bloques vacíos, con una enorme burbuja inmobiliaria, desde luego ni se les ocurre llenarlos de pobres.

    ResponElimina
  7. ... y eso que en la China de pobres haberlos haylos, y muchos. Lo que sucede es que muchos se vienen aqui a montar bares o restaurantes como Casa Leopoldo.

    ResponElimina