AMB EL CUL A L'AIRE

💭El debat dels Pressupostos, amb el recolzament de Bildu, ha generat una gran polèmica i ha estat estigmatitzat per la dreta que afirma: amb Bildu, res de res. Oblida, entre altres coses, que a Irlanda del Nord, després de l’acord de pau de Stormont, o sigui, enterrada la violència, es va pactar un Govern en el qual Martin McGuinness, el cap de l’IRA, es va convertir en ni més ni menys que vicepresident. I ETA farà deu anys que va renunciar a la violència i dos que es va autodissoldre. Un personatge com Otegi no tindrà mai el respecte de qualsevol demòcrata, però la superioritat dels valors democràtics s'expressa precisament evitant l'acarnissament en el càstig amb els vençuts, i aixó val per Otegi i per els liders independentistes.

L’Audiència Nacional va condemnar Otegi i Rafa Diaz Usabiaga, secretari general del sindicat Lab, a deu anys de presó per intentar reconstituir Batasuna-ETA el 2011. El Suprem, molt dividit, va reduir la condemna i el Constitucional, també molt partit, la va confirmar el 2014. Però a finals del 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans va contradir Espanya al sentenciar que el judici de l’Audiència Nacional no va complir els requisits d’imparcialitat per la presència en el tribunal d’una magistrada, Ángela Murillo, que havia mostrat pública hostilitat envers Otegi. Per al Suprem la decisió era complicada. O decidia celebrar un nou judici –cosa kafkiana perquè Otegi ja va complir condemna–, o havia de declarar la seva innocència, una cosa també espinosa. Marchena i Lesmes, han trobat la manera d'humiliar doblement als derrotats. No només els condemnen a llargues penes, sinó que, en cas que el TEDH els esmeni la plana, imposaran el càstig suplementari de la repetició del judici. Han trobat un argument legalista per fer-ho. Que es vagin preparant els líders independentistes empresonats en cas que el TEDH els doni la raó d'ací a sis o set anys. És repetirà el Judici, clar que tant en el cas d'Otegi com en el dels liders independentistes les condemnes han estat sense proves fermes, només per collons, plens ambdos judicis d'irregularitats i arbitrarietats, serà interesante veure com es desenvoluppa aquesta repetició de Judici en el cas dels independentistes, clar a banda que hi plani l'ombra de l'indult, es podrien trobar els magistrats que el delicte de sedició ja no existis, i aleshores quedarien els senyors togats amb el cul a l'aire. Caldrà veure com evoluciona la repetició del judici a Otegi, clar si no es declarat culpable, l'hauràn d'indemnitzar. Un vici insubsanable.

Com acaba en el seu article sobre aquest tema Antoni Puigverd: No recuerdo quién dijo “Fiat iustitia et pereat mundus”, pero viene aquí de perlas: “Que se haga justicia y que todo vaya al carajo”. ¡Bravo!