La percepció del temps, la ubicació de l'espai temps dels llocs, sempre m'ha costat molt d'assumir. No és tan simple com pugui semblar a simple vista, puig la visualització real del paisatge confon a vegades el cervell amb els records del mateix en altres instants. Reflexionava fa temps sobre això, quan encara treballava a la farinera i em passava el dia al volant:

"Ben cert és que tinc, grans dificultats en ubicar l’espai temps del meu entorn, potser com que no paro, amunt i avall amb el cotxe tots els sants dies de l’any. Un dia quan surto a les cinc del matí saludo algun dels veïns que em trobo o a un conegut tot prenent cafè, me’n vaig a Andorra i al capvespre -quan arribo – me’ls torno a trobar. I aquí ja no ho tinc gens clar, si primer hi era i després no, he tornat, i mentrestant si jo no hi era, tot plegat és, existeix, continua, no serà tot virtual?. No serà que res de tot això existeix que tot plegat només és un miratge que no sé per què carall serveix."

I  és que l'assumpte és complex a mesura que hi anem reflexionant: Els pobles, quan nosaltres no hi som, existeixen?, o com a la consola els hi posen quan hi tornem després de molt de temps. I els records?, són només records o són realitats paral·leles.

Travesso la plaça Enric Granados i puc sentir en Graells explicant els acudits que duia apuntats en una llibreta quan teníem dotze anys i anàvem a l'Acadèmia del Sr. Caldas.

A la plaça Marcet, puc veure encara l'antic edifici de la Casa de la Caritat, amb sor Teresa i sor Pilar, les monges paules que amb els seus alerons tam em fascinaven de petit.

Puc recrear la màquina de batre quan venia de Moia i la mainada l'anàvem a esperar a mig camí des de l'Estany, i puc recrear els homes fent els pallers, sentir l'olor de la palla i veure l'imatge d'aquells homes amb barret, ulleres i mocador tapant-els-hi el nas i la boca, mentre evoco al Basta baixava dormint damunt del carro i la mula que el duia cada matí de Sant Llorenç a Sabadell.
Puc recrear el Sánchez en anar al futbol a la vella Creu Alta, i els seus caramels, la regalèssia tendra, i l'olor de tabac al camp. Al pare com m'estrenyia la mà arran d'alguna jugada intensa, i l'olor dels puros i les cigarretes. Puc recrear perfectament el dia que va néixer la nostra primera filla i ses germanes també, i aquell dissabte en què vaig ensenyar al meu pare París.

I no són tan sols records, seria massa fàcil veure-ho d'aquesta manera; aquestes situacions, simplement encara hi són, però en un estat temporal diferent, només cal estar amatent i receptiu per veure-ho en la reconstrucció mental que es recrea. Passat, present, futur, són conceptes molt relatius; aquest text un cop escrit ahir dimarts, ja no és present, és passat, però també és futur atès es publicarà dimecres a les 6:35. I el present?, suposo que enmig del moment d'escriure'l ahir, ha estat futur programat, però a les 15:36 serà ja passat, si és que no vivim en un present immediat permanent.

“El temps és una cosa personal, no existeix fora de nosaltres”, afirma Stefan Klein, biofísic, investigador i escriptor. Les investigacions de Klein sobre el temps l'han portat a escriure un assaig de referència sobre com percebem el temps, en què consisteix i com navegar-hi. El temps. Els secrets del nostre bé més escàs (Península) resulta apassionant, ple de curiositats i útil. Ens deixa clar que el temps del rellotge és un invent amb què hem de bregar, que el temps biològic regeix els processos del nostre organisme: cadascuna dels nostres 100 bilions de cèl·lules té un rellotge intern. Tot i que el temps que percebem no és el del rellotge ni el biològic, és el temps intern, un temps propi que obeeix a les pròpies lleis, però la sensació és que se'ns escapa; per aturar l'angoixa que ens provoca, hem de deixar regnar al temps intern. Aquest temps intern s'ha de percebre i respectar, ja que és la matèria amb què està composta la vida. A la contra de la vanguardia l'han entrevistat.

Hi ha hores que passen volant i altres són com...

Els minuts i les hores no són unitats de mesura naturals, i com les sentim ho determinem nosaltres mateixos.

Quan alguna cosa ens fa mal, volem que el temps passi de pressa, però no passa.

És un efecte paradoxal, precisament perquè volem que el temps passi més ràpid estem molt atents al temps i l'efecte és que el nostre cervell processa més sobre aquesta informació, de manera que deduïm que el temps està passant més a poc a poc.

Punyeter, el cervell.

Però quan et diverteixes el temps vola perquè estàs totalment distret i no processes la informació del pas del temps i el cervell entén que no ha passat temps.

Quants temps hi ha?

Almenys tres: el temps del rellotge, el biològic i el temps intern. A la física fonamental no hi ha un temps universal que governa el ritme de l'univers.

El temps del rellotge és una convenció?

Sí, que inventem per poder estructurar les nostres vides socialment. El temps biològic es governa per l'acció genètica i regula tots els éssers vius.

I com ens regula?

Ens provoca el cansament i ens desperta, regula la pressió sanguínia, les hormones i els sucs gàstrics. Tots tenim un mecanisme innat, diferim individualment que els rellotges biològics d'algunes persones van més ràpid que els d'altres.

Per a alguns el dia dura més de 24 hores?

Sí, per a uns cinc minuts més i per a uns altres una hora. Tenir una periodicitat ràpida o lenta afecta el teu bioritme, et converteix en alosa o en mussol.

Matinador o tranuitador.

Els periodistes solen ser mussols, i no saben per què han triat la seva professió, però aquesta dada és important, ja que és difícil viure contra el bioritme natural d'un.

I aquest rellotge corporal funciona si passem dies a les fosques?

Sí, però la llum natural ho reajusta i ho fa funcionar de manera precisa. Un dels efectes de no rebre prou llum de dia és la depressió, l'abatiment i el descens del rendiment. Des del punt de vista biològic els oficinistes viuen a la foscor.

Quines investigacions us sorprenen?

Hi ha moltes fantàstiques, però el que em sorprèn és que no les posem en pràctica. Per què els adolescents han d'estar a les 8 del matí a classe si sabem que per raons hormonals per a ells és com si fos la meitat de la nit?

Mitjançant el moviment podem manipular la sensació de temps?

Sí, els moviments lents del tai-txi per exemple alenteixen el sentit del temps, com la respiració: si respires lentament la percepció del temps va més lenta.

Té a veure amb el temps intern?

Sí. El temps intern és la percepció conscient del pas del temps i és independent del curs dels rellotges mecànics i també del rellotge biològic. Amb el temps intern mesurem tot el que percebem, pensem i sentim.

Com donar més vida al nostre temps?

La clau és la consciència i la percepció; prestar atenció al present. Segons les investigacions, aquesta percepció més atenta del temps que passa ens provoca joia. Quan ens allunyem del present la majoria de vegades és per preocupar-nos, tenim una inclinació natural cap a la negativitat.

Per què la vida avança cada cop més ràpid quan ens fem grans?

El Nadal de nen és meravellós perquè tot és nou i emocionant, i de l'1 de desembre al 24 es fa etern, però jo ja he vist aquest procés 57 vegades, de manera que li presto menys atenció i genero menys memòries i el meu cervell infereix que no pot haver passat tant de temps, i el meu cervell infereix que no pot haver passat tant de temps, i se'm fa curt.

La pressa s'ha instal·lat a la nostra vida.

Tenim un bon motiu per estimar el ritme maleït en què vivim, la sobreestimulació fa que ens sentim vius, però paguem un preu: com més augmenta l'excitació, més ens costa concentrar-nos.

Se'ns exigeix fer més en menys temps.

En un món ple d'estímuls, és molt difícil viure segons el temps intern. Sabem que els empleats canvien el focus d'atenció unes cinc vegades al minut, això ens fa treballar més hores i rendir menys.

Ensenyeu-me a ser propietària del meu temps.

Visca en funció del seu propi ritme i explori el seu bioritme: esbrini a quina hora del dia és millor fer certes coses. Entreneu la seva percepció que estigui més en el present i limiteu els estímuls quan no són necessaris.

Siguem conscients que el temps que estem vivint no és una cosa que hi hagi fora. Tu estàs construint aquesta sensació del temps. Tu ets el propietari del teu propi temps perquè és una cosa que està dins teu.

English French Spain
Sabadell, a 24 de gener de 2024