7.291, UN DOCUMENTAL INDEPENDENT

El director Juanjo Castro va idear, filmar i editar ell mateix en els seus temps lliures el llargmetratge sobre les morts de gent gran a les residències de Madrid durant la pandèmia amb l'únic objectiu de fer el tema més “assequible” al públic

L'única pretensió que va tenir Juanjo Castro quan produïa, dirigia i muntava el seu documental 7.291, era fer “assequible” per a tot el públic un tema que té “moltíssimes arestes”: el de les morts de gent gran a les residències de la Comunitat de Madrid durant la primavera del 2020 sense rebre atenció hospitalària. Quatre mesos després de la seva estrena oficial, el llargmetratge que Castro va crear per iniciativa pròpia als buits que li deixaven altres treballs s'ha convertit en una pedra a la sabata del Partit Popular a Madrid, i en especial a la de la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, que ha reclamat que al mateix temps de la retransmissió d'aquesta nit s'emeti un vídeo; tot i que durant el rodatge el mateix director va enviar un correu al seu gabinet de premsa per convidar-la a donar el seu testimoni, que mai no va rebre resposta. La mà de Castro va ser l'única involucrada a la creació de 7.291, des de la realització de les entrevistes fins al muntatge i l'edició, amb la sola excepció de la música. “Em sento orgullós del documental. T'agradarà o no, però t'està explicant una història, i és una història amb dades”, assegurava el director a EL PAÍS en una entrevista prèvia a l'estrena.

El principal material que va emprar Castro per realitzar el documental van ser les prop de 50 hores d'enregistraments en streaming de les sessions, ocorregudes entre el 2020 i el 2021, a la Comissió d'Investigació de l'Assemblea de Madrid sobre les morts de gent gran a les residències. “En aquestes 50 hores sobretot hi ha temes tècnics [...] i hi va haver molta gent [que va declarar], però hi ha una informació important i crucial”, comentava el director, que va triar explicar la història a través de dades més que d'opinions per ser tan objectiu com sigui possible.

Després de visualitzar tot el material, com hi havia certs temes “molt puntuals” que “no quedaven clars del tot”, va decidir contactar ell mateix i després entrevistar Alberto Reyero, exconseller de Polítiques Socials de la Comunitat de Madrid el 2020 i el llibre del qual sobre les residències va inspirar a Castro a aprofundir en el tema ia realitzar el documental, i a realitzar el documental. Aquí va ser quan Castro va enviar la invitació a participar Ayuso, que no va respondre. Segons el director, va decidir que no hi hagués entrevistes directes als familiars, més enllà de les seves declaracions a les comissions d'investigació, perquè ningú pogués dir que “havia manipulat” o portat el tema “cap a algun costat”. Per ell, assegurava ael País, no hi ha cap objectivitat més gran que la d'un familiar que se sotmet a donar una declaració “sota jurament” a l'Assemblea de Madrid. "Ells [els familiars] estan passant un moment d'un dolor molt gran i jo no volia un documental groguenc ni tendenciós, sinó que el vaig tractar amb molt de respecte", argumentava.

Segons el director, ningú més enllà dels tres entrevistats sabien que ell estava fent 7.291, ni tan sols les associacions de familiars de les víctimes dels anomenats “protocols de la vergonya”. Al juny de 2024 van ser aquests precisament als quals Castro primer va convidar perquè visualitzessin el producte final. A partir d'aquell moment van ser els propis familiars els que el van ajudar a promoure el documental a través de les xarxes socials, sobretot a X, ja que fins ara no té una distribuïdora que l'empari. El director va aconseguir que Cines Verdi fes l'estrena oficial, que va tenir lloc el 13 de novembre en una sala plena, “gràcies al boca-orella dels propis familiars”.

El documental, segons la primera idea del creador, tindria una durada de 70 minuts o, “com a moltíssim” 80, però va ser tan gran el volum d'informació que el muntatge final va quedar en dues hores i tres minuts. “De fet, tinc una versió de quatre capítols de 55 minuts [cadascú]”, va assenyalar Castro, que en aquell moment explicava que familiars de grans morts en residències durant la pandèmia en altres comunitats li havien demanat veure-ho també, als quals ell només va poder oferir veure el material “quan el pengés a internet”.

El documental ja s'ha projectat a sales de Barcelona, ​​Gijón, Sòria, Sevilla i Logronyo, explica Juanjo Castro a EL PAÍS. “És una sorpresa contínua i, diguem-ne, una sorpresa positiva perquè, com que és un documental independent, el que s'hagi presentat a diferents ciutats ja és un èxit”, afirma. Aquest dijous, 7.291 s'emetrà a la televisió nacional, amanit per un debat previ que començarà a les 23.10 a La 2, a Canal 24 Hores ia RTVE Play, amb la participació de figures polítiques amb diferents posicionaments, a què Ayuso també va ser convidada.

El documental complet el podeu veure a RTVE Play.. AQUÍ.