La vaga de taxis ha adquirit en les últimes hores una perillosa espiral que no pot conduir a cap resultat positiu. Després de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de mantenir la suspensió cautelar del reglament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per als VTC (vehicles amb conductor) el col·lectiu de taxis va confirmar les amenaces prèvies de col·lapsar la ciutat. Així ha passat des de divendres en una artèria tan principal com la Gran Via, i amb menys impacte a la Diagonal i al carrer d’Aragó. Una cosa és mantenir una vaga indefinida, un dret dels treballadors, i una altra, ben diferent, bloquejar una ciutat com Barcelona, amb el perjudici que suposa, per damunt de tot, per als residents habituals. I després per la imatge que projecta en l’època de més afluència de turistes. La cadena de conseqüències afecta directament el comerç, expliquen a elperiódico.

Després dels incidents aïllats de la primera jornada de vaga d’una violència inadmissible, el conflicte entre el sector del taxi i les noves plataformes digitals no acabarà en cap cas amb l’eliminació del competidor. A l’espera que es pronunciï la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), resulta una notícia positiva que el Ministeri de Foment hagi citat en sengles reunions de negociació les parts implicades, les associacions del taxi, d’una banda, i les dels VTC, de l’altra.

Ni el taxi pot acaparar tot el pastís, com abans, en aquests temps digitals ni la irrupció de nous models poden deixar ferit de mort el sector. És conegut el greu perjudici que provoca la vaga d’un servei públic, en mans privades en aquest cas, però l’acció reivindicativa no pot arribar mai als termes de bloquejar una ciutat. Una cosa que elimina qualsevol empatia que pugui tenir una lluita sindical per derivar en un rebuig lògic. I per evitar aquest extrem correspon a les diferents administracions esgotar totes les vies de diàleg i negociació per trobar un acord de consens necessari que acabi amb aquesta situació de bloqueig que afecta la mobilitat a la capital catalana.

El problema rau en que el taxi, el seu servei, és igual ara que fa 80 anys, que el món del taxi és una autèntica mafia, vegis les barbaritats de diners que s'arriben a pagar per a una llicencia, o com s'explota als xofers subcontractats, i consti que Uber o altres VTC no és la solució, com no ho és la lleugera modernització del servei del taxi aplicant les noves tecnologies. Però el problema és el que deia al començament, el taxi és un servei públic de transport de persones, no un privilegi d'un gremi determinat, y, cal tenir en compte que aviat començaran a circular ja als EUA taxis, o serveis de transport de viatgers sense conductor, aquest és el futur proper, més proper del que sembla, i no el món obsolet i arcaic del taxi. 

Lamentable per cert, que almenys en la primera vaga de taxis, no hi hagues cap mena de servei mínim, ni d'atenció a persones necesitades, de fet, jo, si fos l'autoritat Municipal, els hauria retirat la llicencia a tots els taxistes, a tots, i després ja veuriem si els hi retornava, perquè una cosa és fer vaga i l'altra la salvatjada que ha perpetrat aquesta colla de bretols, tan obsolets com la seva feina.


... a ABC informaven al gener sobre els taxis sense conductor: