DE COM ES POT SER DE E-CRISTIANS I IDIOTA


L'entitat EH! Cristians ha llançat una nova campanya publicitària en què associa els avortaments que s'han produït a Espanya des del 1985 amb un futur en què hi haurà menys pensions de jubilació.
"Com més avortaments menys pensions de jubilació", diuen els 3.500 cartells que s'han començat a distribuir a Barcelona, Terrassa, Girona i Blanes i que se sumen al lloguer de 10 tanques publicitàries de 24 metres quadrats a la capital catalana, en què també es pot llegir que el 2020 s'hauran perdut més de 211.000 milions d'euros per aquesta causa.
El president d'EH Cristians, Josep Miró i Ardèvol, afirma que l'objectiu de la campanya és alertar que l'avortament és un fet negatiu per a la societat, que, encara que es vulgui presentar com una opció individual i aïllada, "té efectes sobre la riquesa de la població i la seguretat de la vellesa". La campanya tindrà una durada de 14 dies, i es fonamenta en un estudi dut a terme per l'Institut del Capital Social de la Universitat Abat Oliba (UAO) que es va presentar al Congrés dels Diputats durant la tramitació de la nova llei de salut sexual i reproductiva. 
Els càlculs dels 211.000 milions d'euros perduts es basen en el fet que les persones que no han nascut deixaran d'aportar el capital humà que se'ls suposa, i es basa en xifres que estimen que la població avortada entre el 1985 i el 2020 --en tendència creixent ininterrompuda-- arribarà als 1,3 milions de persones.
I clar, un llegeix aixó i s'adona que el die que varen fer classes d'economia els d'EH1 Cristians varen fer campana. Hom dira sense ser gaire entes en la materia, que les pensions de jubilació no minvaràn per l'avortament, en primer lloc perquè en els últims anys la nataluitat ha augmentat i està una mica per sobre de la mitjana europea. Segurament si empreses com Telefónica no fotessin 8.500 persones a l'atur o a la prejubilació, i no només Telefónica. sinó moltes grans companyies, el cost feixuc de tots aquests acomiadaments prematurs no l'hauria de suportar la Tresoreria de la seguretat social. Obliden els de Eh¡ Cristians que molt poca gent cotitzarà tota la seva vila laboral per culpa de contractes a precari i a curt termini que faràn que tinguin una pensió minsa si no es fan (i és prou difícil) un pla de pensions de cara a la vellesa.
Els Sr. de Eh-Cristians! no han entès res i es limiten a exercir de demagogs de tercera, i quan algú no entén res se sol dir de ell, o en aquest cas d'ells, que és o són uns idiotes, i ni tan sols ples d'ira i fúria. Ni tan sols aixó, idiotes de tecera i gràcies, Què s'ho facin mirar!


15-M A SABADELL: HI HE PASSAT DE PUNTETES . . .


He passat aquest matí de diumenge, de puntetes per l'acampada del 15-M als jardinets de Sabadell. Dic jardinets, però ja no hi són, com tampoc hi és la glorieta que hom encara havia vist de menut al darrere de l'Ajuntament. Dic que hi he passat de puntetes perquè és així com ha estat. Simpatitzo amb el moviment, però ara que he entés que el moviment democràtic passa per les urnes i el Parlament, entenc que és aquí on s'ha de lluitar pels drets dels ciutadans. I, si bé és cert que el que demanen els acampats tot i la seva dispersió va en aquesta direcció, des de demanar llistes obertes, més transparéncia, fora la corrupció, o menys pistoles i més escoles, hi ha una rerefons d'utopía, i se sap que les utopíes d'ahir, assolides avui, són el desencís de demà. Cal doncs refermar la fe en el sistema parlamentari del que ens hem dotat i insistir en la seva honestedad i transparència. És pot conseguir, però sempre dins les regles del joc democràtic, si convé votant a ciutadans en Blanc que és una manera de buidar les cadires dels Parlaments a veure si se n'assabenten de per on van els trets ses senyories, però el camí és aquest. L'acampada es un happening molt bonic, una emotiva folclórica e inùtil performance, però no és el camí. Les regles del joc estàn prou i ben establertes, cal només que es compleixin i aquí és on hem de dedicar tots els esforços. O aixi m'ho sembla a mi.


HO HAVEU VIST!


Barça: 3 - Manchester United: 1/2

Ho entens ara Mou, ho entens ara. Se'n diu fútbol.

He posat 1/2 al gol del Manchester perquè venia precedit de falta i fora de joc. Sort de la penya el GAT NEGRE, Koeman, Ramallets, Romerito que ens ha ajudat molt. Per cert: ¿Qui és la pelroja que petonejava a tots els jugadors del Barça en acabar el partit?


UN DISSABTE ESTRANY


Avui és un dissabte estrany, a l'epíleg de El Periódico, el Director adjunt Albert Sáez parla amb Manolo i aquí parlar de Manolo, no vol dir el del bombo, sinó Manolo Vázquez Montalban, i estic amb Sáez, seria emocionant que ho pogués veure i escriure la seva crónica, però no és possible, també hi ha culers que es moren abans d'hora. I avui el necessitaría a Manolo, estic rar, no estic gens nerviós, ans al contrari, estic molt relaxat i tranquil, l'ai, ai, ai ha estat abduït per alguna força exterior. Tanta calma em preocupa, no és aquest el meu estat natural a poques hores de jugar la final de la Champions. Però és que tinc molta fe amb els nets de Cruifjj, son tan bons! que no poden fallar. Avui, el petitó pot esdevenir ja un mite, i ho sap, té aquest partit al cap des fa temps. Ja falta una miqueta menys per que comenci el match. . .fotli Pou.


LA TOMA DE LA PASTILLA 'DE SABÓ', PER FELIP PUIG


Mira que m'ho temía, que els conec a aquesta patuleia i són així de barroers i perquè no dir-ho 'burrus'. A qui se li acut la brillant idea de desallotjar la Plaça de Catalunya amb la peregrina i surrealista explicació de que s'havia de netejar? Al Conseller d'Interior Felipito 'Tacatún' Puig. Diu el Conseller “només volíem garantir la neteja de la plaça" i es fa responsable de l'operatiu d'aquest matí a la plaça Catalunya. 
Que en Puig és un incompetent i un xulo impertinent és palès, prou ha exercit com a tal a l'oposició durant vuit anys. Puig, ha confós la duresa amb la eficiencia i ha manifestat molt poca visibilitat de la manera d'acabar amb la situació, Ara, el que no pensaba és que fos tan insconcient. Si a la plaça aquest matí n'hi havia 500 d'indignats, ara ni deuen haver dos mil, i ja ha aconseguit complicar-ho tot, a veure com acaba. Ha estat la toma de la pastilla, de sabó, i per netejar la plaça de El Corte Inglés, Felip Puig ha fet una bona relliscada.
Puig, no hauria de dimitir, l'hauria de cessar el President de la Generalitat avui mateix, més no ho farà i Felip Puig com Felipito Tacatún dirà: YO SIGO". Ai senyor déu de cels i terra! encara farà bo a Saura, que ja seria el colmo d'Estocolmo. A veure si al final ens indignarem molts i algú prendrà mal.


TELEFÒNICA I ELS JOCS DEL NÚMERO 3


Quan un personatge com César Alierta, es regala uns dividends de 8,6 milions d'euros, i la Companyia que ell dirigeix reparteix més de 400 MILIONS D'EUROS entre els seus accionistes després de guanyar DEU MIL MILIONS D'EUROS en l'ùltim exercici, i aquest senyor pretèn fer una ERE que portarà a 8.500 EMPLEATS DE LA COMPANYIA A L'ATUR, el primer que hauria de fer un Govern seriós, és tornar a nacionalitzar la Companyia, no repartir els dividends i en cas d'haver-los percebut ja els accionistes, reclamar la devolució i defenestrar al Sr. Alierta embargant tots els seus béns. Els d'ell i de la resta de directius de Telefònica, inclós el número 3 Álvarez-Pallete, presidente de Telefónica a Llatinoamérica que durant l'ùltima junta jugaba a marcianets amb el seu Ipod mentre decidien fotre 8.500 persones al carrer.


LA VILELLA ALTA I ELS VOTS FANTASMES


No és Comala, però diumenge la Vilella Alta estaba plena de vots fantasmes que no varen anar a parar a les urnes, per no votar a una llista fantasma. Una llista fantasma del Pp, l'únic aspirant, va mobilitzar els veïns per l'abstenció total. És curiós, és veu que l'ùnic candidat a Alcalde José Luis Fernández González del Pp, és de Granada i ni tan sols sap on és aquest petit poblet del Priorat, i clar, en un poble amb no gaire més d'un centenar d'habitants, les mobilitzacions socials no s'organitzen via  Facebook o per Twitter. Es munten xerrant al carrer o a l'hora del cafè, com s'ha fet sempre.

I aixó és el que va passar en aquest poble el diumenge passat, on tots els veïns que tenien dret de vot es varen abstenir per no entrar en el joc d'una manera de fer política que consideren insultant, les llistes fantasma. Resultat electoral: 100% d'abstenció. I no és per a menys, ah! i poca feina a comptar vots pels de la mesa que es devien avorrir com ostres.

“No hem fet cap assemblea formal ni ho hem sotmès a votació, però ho hem anat comentant al poble, i un per un, hem complert la nostra paraula, no votar”, relata un dels cinc regidors en funcions de La Vilella Alta. De fet, fins a una setmana abans de les eleccions hi havia una segona llista fantasma registrada del PSc, amb una noia de Girona com a cap de llista.

A les eleccions de l'any 2007, els veïns varen triar la llista de CIu per majoria absoluta, i sabien que el projecte encapçalat per Josep Maria Rebull, l'actual alcalde, tenia data de caducitat: “vam dir que hi seríem només quatre anys, no vam enganyar ningú. Tots tenim la nostra feina que ens dóna un sou a final de mes, i és molt difícil de compaginar amb la tasca d'alcalde i regidors si volem treballar a fons pel poble”, remarquen els de CIu per argumentar per què no han repetit candidatura. És per això que, davant la situació de bloqueig institucional, insta els seus convilatans a “posar-se les piles i treballar pel poble, presentant una llista que puguem votar”.

Els veïns ja havien estat informats per un tècnic de la Generalitat de la situació de bloqueig que viuria La Vilella Alta, ja que no hi havia cap candidatura que complís els requisits per formar un equip de govern. La llista del Pp només tenia un nom i per tant faltarien cinc regidors, de manera que encara que hagués obtingut la majoria absoluta, no hauria servit de res. Els veïns, doncs, sabien que el destí dels seu ajuntament quedaria en mans d'una junta gestora que ara nomenarà el Consell Comarcal del Priorat.

Aquest cas de la Vilella Alta ens hauria de fer reflexionar, i ho dic en el sentit de com s'han organitzat per pràcticar l'abstenció tots els veïns, sense Facebook ni piules, només parlant entre ells, perquè als pobles tothom es coneix i es poden fer aquestes i altres coses. En una gran ciutat aquest fet seria impossible que es produïs, ningú coneix a ningú. El nihilisme rural és molt diferent de l'urbà pel que es veu, i l'hedonisme tan arrelat a les urbs encara no l'han descobert, estàn enfeinats amb altres ismes més senzills i quotidians.

Per altra banda, em pregunto quants d'aquests poblets petits, molts d'ells abandonats o semi-abandonats no es podrien repoblar amb colons (aturats) a qui la Generalitat els hi podria facilitar la vivenda a un mòdic o nul lloguer i amb petits ajuts inicials, tornant als orígens, visquessin del que dona la terra i el bestiar, o de la seva capacitat d'innovació sobre el territori. Hi ha ja gent que està acollint-se de manera individual a aquest estil de vida amb éxit incert, d'acord!, puix entenc ha de ser difícil l'adaptació per a un urbanita viciat per les falses comoditatsa la dura vida del camp. Dura vida, que de fet ha estat llarga comparada amb les suposades avantatjes de viure a ciutat i treballar en el fons, lluny de l'entorn natural en el que de sempre s'ha criat l'home, potser és per aixó que els urbanites necessiten tant tornar encara que sigui de pixa pins, a la terra on vivien els seus avantpassats, per trepitjar-la, olorar-la i fruïr-la.



GARCIA ALBIOL I ELS GITANOS ROMANESOS

Vaig parlar el més de maig de l'any passat de García Albiol i els gitanos romanesos, atès les seves manifestacions no són  noves. Ara, que és a punt de ser proclamat alcalde de Badalona, s'ha reobert la causa contra ells per declaracions xenófobes contra els gitanos romanesos. El text que ve a continuació l'he publicat tal qual el vaig publicar fa un any, no he tocar res, segueixo pensant exactament el mateix que vaig escriure: 

Diguem-ho clarament i no siguem hipócrites. Quan el Sr. Garcia Albiol diu que els gitanos romanesos delinqueixen i són un problema, no fa més que expressar una realitat que molta gent comparteix. O delinqueixen o molesten demanant amb cara de pena agenollats al terra, o als aparcaments de centres comercials, demanant diners per comprar "pañolos pañolos" per al seu nadó que sempre està sospitosament adormit i molt tapat.
Ja sé que no tots els gitanos romanesos obren d'aquesta manera, però de les que he dit podeu tenir la certessa que d'una u altra de formes opera la majoria, d'alguna cosa han de viure o malviure.
I aquí no es tracte d'anar de bonista dient que són una classe pobra i desfavorida, etc etc, que d'aquests també en tenim ara i abans a casa nostra tot i que sovint dona la sensació que ho volem ignorar o no ho volem veure. I no és un problema de ser racista (jo ho sóc) i no n'ès conscient aquell que digui que no no és, perqué tots ho som, ho volguem reconèixer o no. Tot allò que ens es desconegut crea una sensació en nosaltres una sensació de malfiança i por, i és per això que tots som racistes amb els altres, i els altres també hon són amb nosaltres. A banda que aquesta reacció esquintçant-se les vestidures de la resta de la classe política, és d'un fariseu tan o més censurable que l'actitud que li retreuen al Sr. Garcia Albiol.
Què el Sr. Garcia Albiol atía aquest foc per interessos electorals? ja ho sé, la mesquinesa és part inherent en la classe política que no repara en res a l'hora de usar demagogicament el que calgui per aconseguir el seu objectiu, o sia els vots, i possiblement hi ha situacions com aquesta en que no és considerat correcte esmentar-les. Però en aquest cas, prescindint de la oportunitat del moment o de si s'ho podia estalviar, no ha fet més que expressar el pensament i el sentiment de molta, de moltíssima gent, i la realitat que és tossuda, ho demostra.


SIMPATIA PER HITLER, O MORBOSA FASCINACIÓ. . .


En unes provocatives i desafortunades declaracions a Cannes, Lars Von Trier va declarar que sentia simpatia per Adolf Hitler, i com era d'esperar li ha caigut el món, o una part del món al damunt. No és igual manifestar simpatia pel dimoni com els Stones varen plasmar en una cançó al seu dia sense que s'acabés el món, i fins i tot la peça va servir com a tancament de la pel·lícula Entrevista con un vampiro, de la novel·la d'Anne Rice, que manifestar simpatia per Adolf Hitler. 
Diria, i crec que no vaig massa errat, que al voltant de Hitler i el moviment nazi, malgrat el seu horror, hi sobrevola una morbosa fascinació de molta gent, en els que amb matisos m'hi incloc. No sabria explicar el perquè, però existeix, i voldria recordar que el Partit d'Adolf Hitler, va assolir el poder per un cúmul d'errors després de l'incendi del Reichstag, de la resta de dirigents de partits alemanys, tot i ser un partit petit i amb escassa representació parlamentària, amb un missatge xenòfob no massa llunyà del que empra un partit a casa nostra que ha aconseguit uns quants regidors a les eleccions municipals del passat diumenge. La situació de crisi i d'immigració era similar a l'Alemanya prenazi que l'actual aquí, i a la gent segons quin missatge en segons quines circumstàncies, els hi arriba aquest, com va passar a Alemanya. Caldrà tenir-ho molt en compte i estar amatents. Una cosa és la teorització intel·lectual sobre la figura de Hitler amb els matisos que vulgueu, i una altra la consecució d'una fita per menysteniment o errors estratègics, d'un petit grupuscle que pot fer, con els nazis, molt de mal.


NOSALTRES ELS VALENCIANS, PRESUMPTAMENT CORRUPTES


A la vista dels resultats electorals de municipals i aunonómiques al País Valencià, amb la victoria aclaparadora del Pp, sembla que els ciutadans (el poble savi) no donen massa importància a la corrupció dels partits o dels seus representants, atès tan en un lloc com en l'altre han guanyat de manera aclaparadora. Deu ser que tots som corruptes de mena tot i que a menor escala (que alci el braç qui no hagi demanat mai per algun "remendu" una factura sense IVA) . De fet, en la nostra cultura la corrupció no penalitza, en certa manera fins i tot diria que hi ha una clara condescedència, no exenta d'un. . . ay si jo pugués!. I és que sinó no s'entèn. Són rars aquests valencians. Més del que es pensava Joan Fuster.


EL 'PLANKING' L'ÚLTIMA ABSURDITAT


"Una nova moda sorgida de la xarxa s'està impossant, es tracta del 'planking', aquesta tendencia sorgida suposadament a Austràlia consisteix a estirar cap per avall, rígid com una taula, en llocs peculiars o lúgubres, i penjar les fotos a Internet. Com moltes altres accions aparentment absurdes, s'ha convertit en un fenomen. Matt Fernandez, de Melbourne, afirma ser el pioner del 'planking', que va néixer fa set anys. Avui té 24 anys i adverteix al costat d'altres persones dels perills del fenomen. "La intenció principal no era fer-ho en cotxes de policia o andanes de tren", diu Fernández. "Estic realment impressionat per tot el que ha canviat. Però demano a tots que ho facin amb seguretat".
Fernandez, que es disputa l'autoria del 'planking' amb altres suposats creadors, es refereix en la seva advertència a la mort del noi de vint anys Acton Beale. El jove va morir el cap de setmana a Brisbane en caure del balcó d'un setè pis quan posava per fer-se una foto de 'planking'.
Mentre que molts consideren a Beale un heroi, altres subratllen que la seva mort posa de manifest la necessitat urgent d'un codi de conducta. "En la reunió de 'planking' de Brisbane es va parlar de 'planking' intel·ligent i segur", explica el portaveu Richard Litonjua. - Pensa-t'ho abans de 'Plank', i no beguis -."

La decadència real d'una societat comença a manifestar-se quan instal·lada entre el cofoïsme i l'avorriment dona els primers símptomes de paranoia en forma de petites absurditats quotidianes com el planking, el balconing, el puenting, o l'indigning i més que n'han sorgit i en sorgiràn, i voldria recordar que la nostra societat fa ja una temporada que ha començat a caure en aquest estat. 


L'ÙNICA REVOLTA POSSIBLE

FOTO: PEPE
La primera vegada que vaig anar a votar, era conscient de la importància del ritual i el que significaba, després de tants anys sota el jou del dictador mort al llit. Era l'any 78, i ha plogut molt fins avui diumenge, dia en que ja no je anat a votar ni tan sols en blanc. Simplement em nego a seguir participant en aquesta farsa que no duu enlloc i no soluciona res.
No es tracta ja de llistes obertes o d'eliminar el bipartidisme i per suposat la partitocràcia que tant de mal ha fet i continuarà fent. Ni crec tampoc ambs els ingenus de les places que dispersos ho demanen tot sabent que no assoliràn res. Simplement aparco aquest joc pervers nomenat democràcia i m'oblido d'ell, vull apartar-me de la seva influència i de com l'han pervertit una colla de roins miserables obssessionats només en el poder i les consequencieas que comporta.
M'ès igual qui serà escollit alcalde de Sabadell o de qualsevol altre lloc del país, ni les sigles del seu partit. Són tots pura xusma infumable, detritus de l'esser idealitzat que havien estat suposo en algun moment de lucidesa en coençar la seva aventura política. No en vull saber res d'ells ni de la seva demagogia vulgar i barroera. Tant de bo hi haguès una autèntica revolta que fes justicia, però aixó costa molt d'engegar i fa mandra, i després el mateix sistema es cuida de tornar-ho a pervertir tot. Potser és per aixó que fa temps que a Europa no hi ha revoltes en serio, no serveixen per a res, l'ùnica revolta possible és passar absolutament de tot mentre fas teu el poema de Jaime Gil de Biedma:

En un viejo país ineficiente,
algo así como España entre dos guerras
civiles, en un pueblo junto al mar,
poseer una casa y poca hacienda
y memoria ninguna. No leer,
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas,
y vivir como un noble arruinado
entre las ruinas de mi inteligencia.

Ja sé que és una retirada en tota regla, però possiblement sia el millor, sobretot si tothom fes el mateix i ningú anés a votar. Més no creieu que els afectaria, compungits, els liders dels partits dirien que prenien nota, que alguna cosa havien fet malament i ens instarien a tornar a votar a les properes eleccions, en les que tornarien com l'escorpí que volia travessar el riu a picar a la seva víctima, sense poder-ho evitar. No hi ha res a fer, no hi ha res a fer, ja ho deia la iaia de l'enterrament de Cioràn.



EL CARRETÓ, EL NEGRE I L'AMPOLLA DE CUNE


Deambulava aquest matí de diumenge a quarts de nou amb una bossa de 'el Corte Inglés' que sostenia amb la ma dreta, talment com el personatge del conte de Monzó 'vacances d'estiu', només que en comptes d'un fetus, a la bossa que duu el nom dels grans magatzems, hi duia 'l'home de la maleta' d'en Ramón Solsona i una ampolla de Cune de 350 cl. del 2004. El motiu de la mercaderia que transportava és que mon pare fa avui 94 anys i a banda d'anar a esmorzar amb ell com cada diumenge li portava la novel·la com a regal i l'ampolleta de vi per degustar-la mentre endrapavem. Però ai las! que traidores són les cantonades, en una d'elles mentre venia de buscar el rodó de mig encara calent del forner, he xocat amb un carretó del Caprabo carregat de ferralla seguit d'un negre que l'empenyia (com Monzó em nego a dir de color o subsaharià, ere negre i molt negre el noi), com deia, he xocat amb al carretó del Caprabo seguit del noi negre amb el resultat infaust que de la trompada s'ha trencat l'ampolleta de Cune, que ha deixat una part de la seva essència a l'embolcall de la novel·la.
Ho hem celebrat igualment amb el meu pare, a qui li ho he explicat, però com ja en teniem de vi, l'anècdota de la trencadissa de l'ampolla, ha passat a ser menor.


INDIGNATS, AMB 'I' D'INNOCENT O 'H' DE HAPPENING


¡Pobre pueblo, el que se cree superior a sus políticos! - Gregorio Luri.

Quedi clar que no crec en res, menys encara en la classe política  que detesto profundament, però tampoc crec amb els falsament indignats, que han organitzat un happening cumbaià que no duu enlloc ni solucionarà res, i que només servirà perquè el dia de demà els hi faci l'estúpida il·lusió d'explicar-ho als seus nets. No estàn indignats, simplement unes quantes piulades, com a bens els han conduit fins les places de la vila, on hi romandràn uns quants dies, piulant reivindicacions variades entre la saviesa i la collonada, vorejant el tòpic a l'ùs, fins anar-se'n de la mateixa manera del no res on han aparegut. La política i la seva gestió s'ha de deixar com la la feina de les bagasses en mans dels professionals, encara que no ens agradi.  

Una revolta que no decapiti ni cremi res no és revolta ni es res i ni aixó garantitza gran cosa com s'ha anat veient al llarg de la història, al cap i a la fi els resultats i les consequències posteriors del maig del 68 varen ser les mateixos a França que a Espanya i aquí hi havia una dictadura. La resta doncs, amb indignació o sense, no deixa de ser un inùtil i folcloric foc d'encenalls per més ben intencionat que sigui.


AVUI NO S'HA ACABAT EL MÓN, PERÒ EL 10 DE SETEMBRE. . .


Aquest matí a les 6.oo AM no s'ha acabar el món, almenys en general, car algú haurà rebut, però per als que es puguin sentir decebuts de la fallida predicció del pastor Harold Càmping, tenim una nova data en què es pot produir un cataclisme cosmogònic: els extraterrestres arribaran a la Terra el 10 de setembre d'enguany. Si més no, això és el que afirma el director d'Investigacions Astronòmiques de la província argentina de Misiones (sud-est del país), Sergio Toscano.

El científic basa els seus pronòstics en les observacions del cometa Elenin, descobert pel rus Leonid Elenin el mes de desembre. Segons les seves declaracions, darrere d'aquest cos celeste hi ha unes naus espacials o bé el propi cometa podria ser en realitat un vehicle espacial. Actualment el cometa es troba a uns 60 milions de quilòmetres de la Terra i el 10 de setembre serà la data de la seva màxima aproximació al nostre planeta, de manera que l'astrònom va arribar a aquesta peculiar conclusió.

Toscano fa referència a informacions de l'Agència Nacional Espacial de la Xina, que havia descobert misterioses senyals d'un cos estrany fosc i desconegut a la part del darrere del cometa: "Darrere del cometa, descobert el desembre de l'any passat, els científics xinesos asseguren que ve una cosa que ells van anomenar 'clúster', que significa cúmul globular o potser nau extraterrestre ". L'astrònom va dir que fa uns 90 dies els científics xinesos van començar a detectar que el cos fosc "sembla que procedeix d'una civilització extraterrestre".

El cometa de Elenin, el primer cos espacial descobert per un astrònom rus en els últims 20 anys, va provocar una veritable histèria a la web. Alguns blocaires i periodistes fins i tot consideren que es tracta del misteriós planeta Nibiru de la mitologia babilònica i que el seu acostament a la Terra amenaça amb una catàstrofe global. El mateix Leonid Elenin ha assegurat que es tracta d'un cos espacial força interessant, però ordinari i que totes aquestes hipòtesis sobre les naus extraterrestres no tenen cap base científica autèntica. A més, el 10 de setembre és l'aniversari de la meva filla gran i dissabte. No em va gens bé que arribin els extraterrestres, i a sobre l'endemà és la diada nacional de Catalunya. Millor ens envaeixin un altre dia.


DE COM UNA DIMISSIÓ AL 1875 M'AFECTA ANYS MÉS TARD


La Historia no ha conservat el seu nom, i és una llàstima. Era director del Patent Office americà, y fou ell qui l'any 1875 va enviar la seva dimissió al Secretari d'Estat per al Comerç. Perquè seguir?, es preguntava; ja no queda res per inventar. Gran visió de futur tenia l'home, de fet inaugurava aquest honest director tot i que equivocat en l'exposició dels fets atès des del 1875 fins a dia d'avui s'han inventat uns quants fòtils. Inaugurava dic, la ineficiència, perquè si bé és prou cert que des de 1875 a dia d'avui com deia abans (aixó és una iteració) s'han inventat moltes coses, n'hi ha que no funcionen, o millor dit, si que funcionen, però si s'espatllen ningú les sap arreglar, o algunes que no arriben a funcionar mai. I aquí és on volia anar a parar després d'aquest erudita entrada que es remunta a dos segles enrere.
Veureu, em vaig quedar a el Periódico (gratis si el compres cada dia) un telèfon mòbil marca Nokia 6210 clàssic. Aquest telèfon té moltes aplicacions, tantes, que fins i tot pots parlar a través d'ell amb una altre persona. Una de les aplicacions que té és el mans lliures pel cotxe, cotxe (el meu) un Ford que el navegador que porta incorporat pel mans lliures és de la marca Nokia, o sia telèfon Nokia, mans lliures del Ford, marca Nokia. Semblaria doncs que es donaven totes les coincidències perquè la fusió Nokia-Nokia fes que el mans lliures funciones com una seda. Oi? Doncs no va, no funciona, a l’únic que he arribat i de “motu proprio”, és a que vagi el mans lliures, però aleshores no puc escoltar la radio ni el DVD, i aixó si que no. 
Els de la Ford diuen que la culpa és de Nokia i els de Nokia que és dels de Ford, i entre uns i altres i algun més que hi entén, ningú ha estat capaç que la cosa funcioni com era d'esperar i desitjar. En resum, he tornat al sistema primitiu, d'aturar el cotxe a la vorera si la trucada és urgent o a deixar que soni si no ho és. D'aixó, del fet que ni uns ni altres siguin capaços de molestarse en intentar que el mans lliures funcioni; se’n diu, desídia, ineficiència o indolència professional, i n'hi ha molta abundó a dia d'avui.




ELS ACAMPATS DEL 15-M, TAHRIR I EL 68


Trobo agosarat comparar als acampats del 15-M amb els de la plaça de Tahrir. En principi, poc o res hi tenen a veure, i tampoc res a comparar amb el moviment del maig del 68. La situació és estranya, com taca d'oli s'està extenent i sembla que els acampats (que no revolucionaris) comencen a organitzar-se i a concretar les seves reivindicacions. Tot sembla i de fet ho és, bastant improvisat i es va reconduïnt sobre la marxa, i tot i que no es ni un happening ni una performance, no acaba de semblar un moviment del tot seriós.
Quan al maig del 68, als estudiants si varen unir el sindicats i amb ells els treballadors i aquí va començar a prendre cos i força el moviment contestatari, que es va acabar per esgotament i perqué venien les vacances. Va cambiar alguna cosa el maig del 68?, No!, hauria cambiat igual sense el moviment per la propia inércia de la societat en la seva evolució.

El moviment actual no té la força del maig del 68. Qualsevol de les reclamacions no gaire irades (per cert) venen de vell, i es podien haver reclamat fa dos, tres o cinc anys enrere. Demanen llistes obertes i més coses, com salaris dignes, hipoteques assequibles, poder tornar el pis sense haver de pagar hipoteca de per vida. . . . , res que no s'hagués hagut de reclamar abans.

Perquè doncs ara?. Per un cert mimetisme amb els moviments del nord d'Àfrica, per un ser cansament de l'actual situació, o simplement perqué sí. Però les revoltes, les auténtiques revoltes que després acaben igualment en no res, és fan a sang i fetxe, només que ara no caldria cremar convents ni tallar colls d'aristòcrates, sino sucursals bancaries i algun Ministeri. 

Serviria per alguna cosa? milloraria la situació de la societat? No! però és el que se sol fer de tant en tant, una revolta per poder-la explicar quan ets un ancià als teus nets. Passen els anys i manen sempre els pocs mateixos i els pateixen sempre els molts mateixos.

Aquesta és la realitat, la resta utopies.


PASTAFARISME, LA RELIGIÓ DE L'ESPAGUETI VOLADOR


Per fi, després d'anys perdut en la immensa mar blava, ateu gràcies a déu i sense religió a que agafar-me ni consolar-me, l'he trobat, és la que m'escau: el pastafarisme

"El pastafarisme es una paròdia de religió creada com a resposta a la decisió del Consell d'Educació de l'Estat de Kansas (en anglès: Kansas State Board of Education) a finals del 2005 de permetre que s'ensenyi el disseny intel·ligent com una alternativa a la teoria científica de l'evolució. Aquesta decisió va ser revocada a l'agost de 2006.

El pastafarisme és fonamentalment una invenció de Bobby Henderson, llicenciat en física de la Universitat Estatal d'Oregon, per a demostrar irònicament que no correspon i és equivocat ensenyar el disseny intel·ligent com a teoria científica. Aquesta religió s'ha convertit, des de llavors, en un fenomen d'Internet que reuneix a molts "seguidors" del Monstre Volador d'Espagueti, i humorísticament proclamen haver estat «tocats pel Seu apèndix tallarinesc» i prediquen la paraula del seu «Senyor Tallarinesc» com la religió verdadera.

Fins als anys vuitanta, les escoles nord-americanes tan sols podien impartir la doctrina teocèntrica de l'origen de l'univers (tal com es predica a la Bíblia). Però els tribunals federals van començar a obligar als col·legis a dedicar, com a mínim, el mateix temps a la teoria de l'evolució. Els grups cristians més fonamentalistes es van rebel·lar, però cap a finals dels anys noranta es van imposar completament les tesis d'ensenyar només les teories científiques, pel fet de ser laiques i no dogmàtiques.

Al 2004 el Consell d'Educació de l'Estat de Kansas va ordenar a les escoles estatals que a les classes de biologia s'havien d'assignar la mateixa quantitat d'hores lectives a la teoria del disseny intel·ligent i a la de l'evolució, ja que segons la seva opinió el disseny intel·ligent era una teoria científica (cosa que rebutja la comunitat científica
Va ser així, com al juny de 2005, Bobby Henderson va publicar una carta oberta protestant per aquella norma arbitrària. Llavors, va demanar formalment que el pastafarisme tingués el mateix tracte, en presentar «conjectures lògiques basades en "proves observables aclaparadores"», igual que les que proclamava el disseny intel·ligent (o sigui, la idea que l'univers va ser creat per un Déu); calia, doncs, que també s'ensenyés com a teoria alternativa a la teoria de l'evolució. La carta avisava que, si no es feia així, «ens veurem forçats a procedir amb accions legals». Poc després, la seva sarcàstica carta va rebre dues respostes[6] de dos simpatitzants, membres del Consell. A mitjans d'agost va rebre una tercera resposta.

En els dos mesos següents, va créixer de manera constant el tràfic a la web del Monstre Volador d'Espagueti de Henderson. La popularitat del lloc va explotar a l'agost quan el Monstre Volador d'Espagueti va aparèixer a diversos blocs i llocs de notícies a Internet. Prompte li van seguir articles als principals mitjans.En la secció d'últimes notícies del Lloc web de Henderson senyala que el president dels Estats Units George W. Bush i el senador Bill Frist han recolzat públicament l'ensenyament del creacionisme antievolució, del que Henderson dedueix (humorísticament) que recolzen les ensenyances del pastafarisme. Malgrat això, cap dels dos mandataris ha manifestat públicament la seva posició sobre el pastafarisme.
Moltes de les «creences» proposades per Henderson van ser triades amb intenció de parodiar els arguments comunament usats pels defensors del disseny intel·ligent:

L'univers va ser creat per un Monstre Volador d'Espagueti invisible i indetectable. Totes les evidències que «erròniament» recolzen l'evolució les ha falsejades intencionadament aquest ésser, amb l'objectiu de posar a prova la fe dels seus fidels.
El MEV fa que tot sembli més vell del que és en realitat. Per exemple, quan un científic realitza un procés de datat per carboni en un objecte arqueològic, podria veure que aproximadament 75% del carboni-14 s'ha desintegrat, per emissió de neutrons, a nitrogen-14, i inferir que aquest artefacte és de aproximadament 10.000 anys d'antiguitat, ja que el període de semidesintegració del carboni-14 sembla ser de 5.730 anys. Però el científic no s'adona que, cada vegada que realitza el mesurament, el MEV hi és, canviant els resultats amb El seu apèndix tallarinesc.
Encara que el MEV posseeix un nom, aquest és tan bell i difícil de pronunciar que no només mata a qualsevol que ho intenti, sinó també a tot ésser en un radi de 6,0534 quilòmetres. Aquest radi es duplica quan un tracta d'escriure o mecanografiar el seu nom. Això ho va fer el MEV expressament només per a entretenir-se. L'escalfament global, els terratrèmols, els huracans i altres desastres naturals són conseqüència directa del fet que des dels anys 1800 hagi disminuït el nombre de pirates. A la web de Henderson es presenta un gràfic que demostra la correlació inversa entre la quantitat de pirates i les temperatures mundials. Aquest component de la teoria remarca la fal·làcia lògica defensada pels creacionistes, segons la qual la correlació implica causalitat.
Bobby Henderson és el profeta d'aquesta Primera Església Unida del Monstre Volador d'Espagueti (First United Church of the Flying Spaghetti Monster). El símbol principal és una creu, que en comptes de tenir un Jesús crucificat, té una forquilla per a menjar espaguetis. Les oracions a «Ell» han d'acabar sempre amb la paraula «RAmén» en lloc de «Amén». El Ramen és un tipus de fideu japonès. tret de la wiki."


LA REVOLTA DELS INDIGNATS


Unes cinquanta persones, de les 300 que han passat la nit a la plaça de Catalunya de Barcelona, hi continuen aquest matí amb voluntat de seguir-hi, en protesta per la crisi econòmica i la forma com els polítics i la banca aborden els problemes econòmics que afecten Espanya. N'hi ha tres mil a Madrid i la percepció és que el moviment no ha fet més que començar i acabarà extenent-se com una taca d'oli, o de benzina que es pot encendre en qualsevol moment si hi ha algun incident, que de piromans no en falten. Aquesta protesta ha agafat en fora de joc als partits polítics, que no sé si són conscients de la seva magnitud. Cal no oblidar que som una altra vegada al més de maig i que la gent ja ha perdut la por i va a per totes sense complexes. S'haura de veure i seguir atentament, però poden passar coses, ja feia temps que Llach deia que era temps de revolta. Doncs bé, ja ha començat, el que no sabem a hores d'ara és com acabarà ni els seus danys col·laterals.


EL MÓN S'ACABA DISSABTE A LES SIS DEL MATÍ

compte! que la cosa aquesta de la fi del món, és a les sis del matí hora de California que són les dotze o quarts d'una aquí, a l'hora del vermut



Segons assegura el predicador de Califòrnia (EUA.) I fundador de l'emissora Family Ràdio, Harold Càmping, el Dia del Judici Final haurà d'arribar a les 6 del matí del proper 21 de maig. Així queden només alguns dies per l'Apocalipsi, esperat impacientment per tots els partidaris del pastor nord-americà.
Mentrestant el 'profeta' californià, que va basar la seva predicció en un estudi numèric, no va explicar com passaria realment la mort de tota la humanitat. No obstant això, anteriorment Càmping havia dit que un 2% de la població del planeta immediatament "s'elevarà al cel", mentre que la resta "seran enviats directament a l'infern". És una mala noticia i una llàstima, no podrem anar a votar per les municipals del diumenge 22 i veure la final de la Champions a Londres. 

Aquest profeta, em recorda un cas de fa uns anys a Nova York. No he sabut trobar quina era la secta ni el nom del seu líder, però recordo el cas:  El líder d'aquesta secta els hi va comunicar als seus fidels seguidors que un diumenge a la nit s'acabaria el món, i les ordres que els hi va donar si és volien salvar, era desprendre's de tots, absolutament tots els seus bens materials que li havien d'entregar a ell en diners i presentar-se a un lloc determinat del port de Nova York a les dotze de la nit vestits només amb un llençol. Allí abans de trencar l'alba, una nau els vindria a buscar per reunir-se en un altre planeta amb ell.
Encara que sembli mentida, una cinquantena d'innocents li varen fer cas i després de desprendre's de tots els seus bens terrenals i entregar-li els diners a ell, amb tota la bona fé del món se n'anaren a les dotze de la nit ells i llençol, a esperar la nau. En trencar l'alba i arribar els primers treballadors del port van adonar-se que els hi havien pres el pel, la roba i els diners i amb una mà al davant i l'altre al darrere se'n tornaren no se on, puig no tenien on anar, llevat la casa d'algun amic o familiar. Del lider de la secta no se'n va saber res més.

Bé, el dia 21 per si de cas, en comptes de llevar-me a les set com cada dissabte ho faré a tres quarts de sis, almenys si s'ha d'acabar tot, ho vull veure.


EL NEN 'FAN' DE LES POLSERES VERMELLES


Aquesta tarda mentre Nardin m'arreglava l'ordinador i aconseguía recuperar el so, jo xerrava amb un nen, devia tenir uns set o vuit anys i era d'origen Colombíà o Bolivià - no li ho he preguntat, m'ha semblaT de mal gust -. El nen m'ha demanat ajut en sentir parlava en català amb Nardin, per un text que estava escrivint sobre Sabadell on parlava de la torre de l'Aigua i la Torre Milennium.
- És que no sóc d'aqui m'ha dit -
- Ja m'ho ha semblat li he contestat - Només que ningú ho és d'aqui ni d'allí, i és català aquell qui viu i treballa a Catalunya.

Saps qui es el president Pujol? li he preguntat
- Si!, Un de molt vell que va manar molt de temps a Catalunya - ha estat la contesta del nen -

M'ha explicat el nen, que és un fan de Polseres vermelles, que l'Espinosa és de Sabadell i que els dos protagonistes es varen rapar al zero per fer el paper. No entenia com s'ho feien per que sortís un dels actors sense una cama i li he explicat que les imatges es retocàven digitalment (crec que ell ho ha entes, jo encara no) i m'ha explicat també que s'imprimeix les polseres vermelles i amb uns companys de l'escola les plastifiquen i les venen a altres companys de l'escola. M'ha fet gràcia atès el nen li ha dit a sa mare que l'esperava fora: Tardaré 27 minuts a fer la feina. Li havia d'haver preguntat com es deia i d'on era, encara i sóc a temps, tot i que haig d'anar amb cura, ves que no m'encomani alguna malaltia. He xerrat amb un nen (molt espavilat) que no és d'aqui segons ell, o si que ho és?


UN PAISATGE DECEBEDOR


Quan he manifestat en més d'una ocasió que sóc incapaç de donar importància a res, no és per adoptar una pose elitista o snob, ni tan sols per cridar l'atenció. És que ho sento així, perquè realment res té importància. Si fas el que pots fer no en té cap, i més tampoc faràs. Altra cosa seria que hom s'asseies davant un piano i interpretés Mozart, sense saber tocar-lo, aixó si tindria importància, pero la resta de coses simplement passen. Tenim fills que més o menys criem com ho fa qualsevo, animal i més o ments estimem i fem una sèrie d'habits programats de manera rutinaria, però no evolucionem i seguim reiterant constantment errors un rere l'altre. Quan dic que som un error de la naturalesa ho dic seriosament, no per epatar, i només cal donar una ullada encara que sia superficial a algunes de les malvestats que hem fet últimament per constatar-ho.


El mateix dia que el Barça va guanyar la lliga, succeia el devastador terratrèmol de Lorca, però les portades d'alguns diaris l'endemà donàven prioritat al Barça, deixant Lorca en segón pla. 

Hi ha gent reunida aquest cap de setmana per parlar de traduïr la poesia, quan qualsevol sap que no s'hauria de traduïr, que en fer-ho, precisament el primer que es perd és la poesía. 

També tenim aquesta espècie estranya, nauseabunda, hipócrita, roïna i vergonyant d'una serie de polítics demanant a la gent que els voti per fer d'alcaldes del seu poble, vila o ciutat. . . . , i veieu, això, ser alcalde del teu poble, vila o ciutat si podria tenir una certa importància, però com amb l'honestedat per bandera ningú acceptaria aquest encàrrec, conscient que no el podria dur a terme, tampoc en té cap d'importància, en saber que els qui sortiràn escollits en el millor dels casos pressumptament robaràn poc i no ho faràn del tot malament. 

Em costa escriure o dir Llorca, de la mateixa manera que em costa escriure o dir Saragossa, potser perquè si aquí demanem que es digui Lleida o Girona, possiblement i per ser coherents també hauriem de dir Zaragoza o Lorca. Població aquesta de Lorca on la primera vegada que hi vaig passar fa ja molts anys, a l'entrada a ma esquerra hi havia una funerària que es deia "el último viaje", i on per cert, no a la Funerària, sinó a Lorca, es veu que ha dit el Ministre Rubalcaba que s'hauràn de revisar els protocols de construcció de vivendes per estar en zona sísmica de risc, aspecte que de fet ja estaba contemplat però que la majoria de constructors murcians es varen pasar pel folre, estalviant-se ara les manilles. Però que ningú s'esveri, es continuarà construint igual de malament, que som a Espanya i aquí a savis ningú ens guanya, - perquè hem de gastar més diners en seguretat a l'hora de construir si a Murcia fa anys que no hi ha terratremols -, es devien dir i continuaràn dient-se, de tal manera que d'ací a uns anys hi haurà un altre terratrèmol, les cases tornaràn a caure i el ministre de torn, tornarà a dir que s'han de prendre mesures.

El premi Nobel de la pau ha ordenat l'assassinat d'una persona i encara se'n vanta, dient que els qui li retreuen haurien d'anar al psiquiatra, i més de mig món bull de guerres, semi-guerres, miseria, fam i dolor, en una reiteració que som incapaços de superar, tan moderns i civilitzats que ens creiem.

Tot plegat es un paisatge molt decebedor, un ermot; i per més inri estic veient - bé, escoltant - el festival d'Eurovisió, que deu n'hi do també, més o menys a la mateixa hora que el Sr. Dominique Strauss Kan, el màxim responsable de l'FMI pretenia violar a una dona del servei d'un hotel que costa 3000 dolars cada nit a Nova York, d'on va fugir esperitat oblidant-se el mòbil. I parlant de polítics, d'estulticia i municipals, que malament ho deuen haver fet els socialistes valencians perquè Camps augmenti encara el sentit del vot per a ell, o millor dit, per als seus. Tot plegat, com diria Forges . . . Pais!


L'HOME QUE VA PERDRE EL DNI I LA LLIBERTAT



Óscar Sánchez Fernández, el treballador d'un autorentat de Montgat que es troba pres a Roma des de l'agost acusat de ser un important traficant de drogues a sou de mafiosos italians, ha estat condemnat a 14 anys de presó, segons ha informat als mitjans la Fiscalia de Nàpols, on s'ha celebrat el primer dels judicis.
El jutge l'ha condemnat en funció d'un peritatge fonètic, que ha identificat la veu de Sánchez amb la d'un traficant internacional de drogues amb unes trucades telefòniques que havien estat gravades i que va fer servir un mòbil registrat a nom del detingut. Sánchez s'enfronta a un altre judici per narcotràfic, també basat en aquestes escoltes.

El seu advocat, Fabio Salcina, va demanar un judici ràpid en els dos casos, apostant-ho tot al peritatge fonètic. A causa dels resultats d'aquestes proves, que han estat negatius, també és probable que la sentència de divendres sigui condemnatòria. Si això passés, a Sánchez no li quedaria cap altra alternativa que recórrer a la instància superior, el Tribunal de Cassació.

Sánchez, de 44 anys, va ser detingut a Montgat el 5 de juliol i extradit a Itàlia per l'Audiència Nacional a l'agost. Dues investigacions dels Carrabiners de Nàpols i la Guàrdia de Finances l'havien identificat com el coordinador a Espanya del tràfic de drogues entre Sud-amèrica i Itàlia per als clans Bianco i Iadonisi, de la Camorra. Segons les investigacions, del 2004 al 2006, Sánchez va coordinar l'enviament a Itàlia de 100 quilos de cocaïna, es va reunir amb mafiosos en cinc ciutats italianes i va guanyar centenars de milers d'euros.
Els seus companys de treball a Montgat assenyalen convençuts que aquesta acusació no pot ser certa i sostenen que Sánchez ha estat víctima d'una suplantació d'identitat; que el verdader narco va usar un mòbil donat d'alta a nom del treballador.

Tots descriuen Sánchez com una persona senzilla, de limitades capacitats intel·lectuals, que només parlava castellà, treballava molt i gairebé no sortia mai del poble. D'altra banda, reconeixen que anava sempre curt de diners i que era molt influenciable. "Un company li va demanar que l'avalés per a la compra d'un cotxe i després el va deixar tirat", assegura Ana, la seva cap a l'autorentat. El seu advocat diu: "Altres personatges de la trama l'han exculpat en converses privades amb mi".

Si les acusacions són certes, Óscar Sánchez és un formidable actor: ha tingut enganyats tots els seus coneguts i els ha convençut que no és més que un senzill treballador d'un túnel de rentat de cotxes que a penes ha sortit del seu poble, Montgat (Maresme), quan en realitat és l'enllaç a Espanya d'una associació mafiosa que traficava a gran escala amb cocaïna des de Sud-amèrica fins a Itàlia. Al contrari, si és innocent, està sent víctima d'un greu error judicial i d'una fallada en cadena de totes les garanties processals, ja que està tancat des de fa nou mesos a la presó romana de Rebibbia.

Un company D'Òscar m'ha deixat aquest comentari a Collonades: "Conozco a Óscar desde que éramos niños y soy su vecino. Nunca ha estado en Italia y lo único a lo que se ha dedicado es a trabajar y cuidó de su madre hasta el final como un campeón. 14 años de cárcel por perder un DNI... Aunque al final salga a flote la verdad, nadie le devolverá el tiempo perdido ni le quitará el sufrimiento inútil e inmerecido. Suerte Óscar!"

O sia que tot va començar en perdrwe el DNI. Ja en el moment de publicar la noticia a Collonades vaig tenir la sensació d'innocència d'aquest home i també que semblava una mica border line per l'expressió tot i que la foto no és molt bona. No es Kaiser José, és ôscar Sánchez i malgrat el que digui la Justicia Italiana, estic convençut que aquest home és innocent i ha estat víctima d'una confabulació perversa que si no si posa remei farà s'estigui 14 anys a la presó. L'ombra de Kafka es allargada.


SANT TORNEM-HI


Degut a l'aturada de blogger avui durant tot el dia, es veu s'ha perdut el que s'havia publicat ahir i el que estava programat. Aquest matí a primera hora encara apareixia i es podia consultar, peró més tarda s'ha quedat reduit al publicat fins dijous. Fins l'any 2009 duia en paral·lel una versió d'aquest bloc a Wordpress, però com de fet blogger no havia donat mai problemes, ho havia deixat de fer, i no és massa feina, copiar i enganxar el text d'aci a Wordpress, cosa que per cert, a partir d'avui tornaré a fer.


EL SEXE SEMPRE FUNCIONA, O GAIREBÉ SEMPRE


Tinc un blog de noticies d'actualitat en català COLLONADES, que té la seva versió en castellà ABSURDIDADES. Aquest bloc rep entre 500/600 visites diaries, pero el dilluns va arribar a 3.989 en un sol dia, o millor dit, en unes hores per la tarda. Motiu, aquest comentari del més de febrer. Suposo que algú a sud-amèrica el va enllaçar i d'ací la pluja de visites. I és que tiren més 'dos tetas que dos carretas' i el sexe sempre funciona com a noticia. Bé, gairebé sempre.


B U R C A


Hi ha debats que s'eternitzen sense arribar a cap solució. Un d'ells és el de l'ùs del Burca per part de les dones musulmanes que periódicament surt a la palestra i ho ha fet ara (com no) amb motiu de la campanya per les municipals. Aquest comentari que teniu a continuació parla d'aquest tema.

"La burca és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos i que disposa d'una reixeta o d'una obertura a l'alçada dels ulls per a veure-hi. El règim talibà el va fer obligatori a l'Afganistan. La porten algunes dones a l'Afganistan i a Pakistan. La introducció d'aquest vestit es va produir a l'Afganistan a principis del segle XX, durant el mandat de Habibul·là (1901-1919), que va imposar el seu ús a les dones que componien el seu nombrós harem per evitar que la bellesa del rostre d'aquestes temptés els altres homes. Així doncs, la burca es va convertir en una vestimenta utilitzada per la classe alta, que d'aquesta manera s'aïllava del poble evitant la seva mirada. A la dècada dels 50 el seu ús es va generalitzar a la majoria de la població en un acte d'imitació de les classes acomodades, ja que es considerava un símbol d'estatus social.[cal citació] La burca completa va ser obligatòria a l'Afganistan sota el mandat dels talibans."
-
Dins dels desconeixement que tenim o alm,enys tinc jo de l'Islam, aquesta és la informació que he pogut trobar a la Wikipedia, i ja em quadra que sigui una imposició masclista de començaments del segle XX, car l'Alcorà (me l'he llegit) no en parla pas, ans al contrari es bastant respectuós amb les dones, més o menys com la Biblia, sempre dins dels paràmetres i context de la seva época, clar.
Sé d'un cas concret d'una cosina de la meva dona que te un fill treballant a Dubai de cuiner en aquell super gratacel que varen inaugurar l'any passat, i que en anar a visitar-lo varen voler anar a veure una mesquita i a ella li varen obligar a posar-se una Burca que tenien allí i en canvi a ell no li varen dir res, i anava amb samarreta, pantalons curts i bambes.


Per tant, quan Sarkozy fa uns mesos, o ara l'ajuntament de LLeida parlaven de la seva prohibició, s'hi ha d'estar a favor i és més, exigir que es canvíin els protocols que facin falta als ajuntaments perquè no es pugui obligar a les dones musulmanes a suportar aquesta vexació. Perqué és una vexació masclista de quatre clergues reprimits mal cardats i totalitaris, que s'ho han inventat per reprimir i humiliar les dones, lluny, molt llunt del missatge de Mahoma, el profeta d'Alà, i a la que els civils masclistes i repressors de la dona com ells s'hi han apuntat sense cap mena d'escrúpol perquè ja els hi va bé. O ¿a sant de que una parella de marroquins van pel carrer, ell amb samarreta, texans i bambes i ella amb el hyjab i el chador?. Caldria recordar a aquests personatges que per sobre de les lleis dels Déus que maldrestament apliquen a la seva capriciosa manera i segons els hi convé, hi ha els drets de les persones, en aquest cas el de les dones musulmanes, que tenen per sobre de tot el dret a vestir com vulguin, no com els hi manin quatre clergues reprimits.
Aquí, on tothom es veu en cor de mofar-se, criticar, censurar i el que faci falta a l'Esglesia Católica, o a la figura del seu màxim representant, el Papa de Roma, (sovint amb molta part de raó) hi ha por i recança a l'hora de criticar l'Islam, i aixó no pot ser. No es poden permetre almenys a casa nostra aquest tipus de vexacions i imposicions vers les dones, i quan a casa seva, allí no ens hi podem posar tot i no estar-hi d'acord, però aquí: Burca no!"
+


L'ESCULTURA MANCA, COM L'AEROPORT

maqueta de l'escultura

A Castelló, els inefables Senyors o quelcom similar Camps i Fabra varen inaugurar fa un parell de mesos un aeroport on no hi volen avions. Aquest projecte faraónic vindria a ser com Egipte sense pirámides. Un aeroport aquest que no es pot no visitar pels ciutadans que són els qui l'acabaràn pagant i de moment resta allí més desert que una neurona en el cervell del Sr. Ansar.


La Diputació de Castelló que casualment presideix el Sr. Fabra habia encarregat a més a més una super estàtua a l'artista Juan Ripolles. Poca broma, una estàtua de 25 metres d'alçada que l'artista estaba ultimant al seu taller. Però, ai las, la susdita estàtua és de. . . .coure!, material preuat on els hi hagi a dia d'avui i si no que els hi ho preguntin als veïns de Sant Dalmai a Girona que és varen estar 24 hores sense telèfon en robar-els-hi el cablejat l'associació d'amics del coure.


Resumint doncs, aquest cap de setmana va passar el que havia de passar, uns quants individus varen robar del taller de l'artista Juan Ripollés una part de l'escultura. Segons han informat treballadors del mateix taller, els lladres s'han emportat un braç i dos dits, realitzats en llautó i coure, que tenen un pes aproximat d'una mica més de dues tones i estan valorats en uns 36.000 euros.


Pero no tot s'ha perdut, l'escultura es veu tenia tres braços, o sia que almenys un s'ha salvat - de moment - i així la esmentada escultura com l'aeroport de Castelló, s'ha quedat manca, l'una de dos braços, i l'altra mancat d'avions. I no vull ni pensar el que durarà un cop instal·lada la escultura de coure a la rotonda, si una part de (la robada) eren dues tones i mitja, tota ella deu pesar un ou i part de l'altre. Tants quilos de coure són llaminers, molt llaminers, ves que no els hi prenguin amb un tres eixos, o dos si fa falta l'escultura sencera, i el President de la Diputació de Castelló i part de l'estranger de fora, l'inefable Sr Fabra es quedi sense avions i sense escultura. Almenys que li donin temps a inaugurar-la després de les municipals.



EL VAIXELL DE L'OBLIT


Segons denuncia The Guardian, l'OTAN no va ajudar a uns immigrants que anaven en pastera a Lampedusa i suraven a la deriva. L'Aliança Atlàntica assegura que a la zona només hi havia un portaavions, però estava a 100 milles nàutiques. El vaixell, que portava a bord a 72 passatgers, inclosos dones, nens i refugiats polítics, va tenir una avaria a finals de març després de deixar el port libi de Trípoli amb direcció a l'illa italiana de Lampedusa. Malgrat els senyals d'alarma enviats a la guàrdia costanera italiana i que el vaixell va aconseguir contactar amb un helicòpter i un vaixell de guerra de l'OTAN, ningú va intentar rescatar els seus ocupants, denuncia el diari britànic.
Només onze persones que viatjaven al vaixell, que va estar a la deriva a alta mar durant setze dies, van aconseguir sobreviure. "Cada matí, al despertar-nos, trobàvem més cadàvers, que deixàvem a bord vint-i-quatre hores abans de llançar-los al mar", va relatar al diari Abu Kurke, un dels supervivents. El dret marítim internacional obliga tots els vaixells, inclosos els militars, a atendre les crides d'auxili dels vaixells que es troben a les proximitats i a prestar-los auxili.
El pare Moses Zerai, un capellà eritreu establert a Roma i que dirigeix l'organització per als drets dels refugiats Habeshia, va ser una de les últimes persones que van estar en comunicació amb el vaixell abans que s'esgotessin les bateries del seu telèfon per satèl·lit. "Hi ha hagut una abdicació de responsabilitat que ha resultat en la mort de més de 60 persones, nens inclosos. Això constitueix un crim, un crim que no pot quedar impune només perquè es tractava d'immigrants africans i no de turistes d'un creuer", va denunciar el sacerdot.
Davant noticies com aquesta poc hi ha a afegir, i encara que ara tothom es traurà les puces del damunt justificant el que es injustificable, el cert és que han mort una seixantena de persones que es podien haver salvat. Com diu el pare Moses Zerai, estem davant d'un crim, per omissió, però un crim al cap i a la fi, un crim del que tothom en sortirà impune, rentant-se'n les mans com Ponci Pilat, i als morts ni tan sols ningú els plorarà, són anònims, sense cognoms. Mai més en sabrà ningú dels seus res més d'ells. És el vaixell de l'oblit, a la deriva com la consciència d'uns governs o estaments incapaços de reaccionar davant d'un fent petit per tot el que està succeint, però gran, dolorosament gran pels desapareguts.


Aixó és la realitat, la crua realitat de la guerra i els seus danys col·laterals, la resta paraules, paraules, paraules. . .



EL MINUT DE SILENCI


Amb la mort als 54 anys el campió de golf Severiano Ballesteros, hem continuat amb el ritual del minut de silenci als Estadis de Fútbol, poble natal del traspassat, o altres llocs, en un gest que ja sé es de condol i respecte pel traspassat, però que sobretot en els camps de fútbol no he entés mai, en primer lloc perquè no s'arriba a guardar mai un minut sencer de silenci, i en segón, en molts casos posen de música de fons una nadala com el cant dels ocells que no entenc que té a veure amb un traspassat. 

El minut de silenci no és més que una de les estupidesses rituals de les que ens hem anat dotant dins l'estrany comportament que tenim quan algú traspasa d'un barri cap el no res, en aquest pànic que tenim a acceptar la mort com una cosa natural, amb aplaudiments als enterraments i bestieses per l'estil. Bestieses que fins i tot en la majoria de casos es fan de bona fe; pero la bona fe, ai la bona fe!, en nom d'ella es fan massa bestieses i més d'una malvestat.


LES MAGDALENES NO EREN DE PROUST


El tribunal correccional de la ciutat flamenca de Dendermonde, acaba de condemnar un home de 50 anys a sis mesos de presó per haver agafat dues bosses de magdalenes caducades d'un contenidor d'escombraries.

El tribunal ha tipificat l'acció de robatori perquè el contenidor d'escombraries estava situat a l'aparcament d'un supermercat de la localitat de Rupelmonde, una mica més al nord, als voltants d'Anvers. El tribunal de Dendermonde considera que l'acció de recuperar un aliment llençat a les escombraries és un robatori, perquè aquest aliment "continua sent propietat del supermercat" fins i tot després que l'empresa l'hagi llençat a les escombraries, segons detalla el diari La Libre Belgique. 

La denúncia contra l'infortunat i necessitat ciutadà belga ha estat promoguda pel supermercat, el nom del qual no ha transcendit, i ha estat aplaudida per la federació empresarial de comerç i serveis Comeos. La federació empresarial considera molt positiu que el tribunal tipifiqui i sancioni penalment com a robatori la recuperació del menjar llençat a les escombraries pels supermercats, en una mostra preocupant d'insensibilitat social i humana.

I quanta raó tenen els de la Federació empresarial; robar dues bosses de magdalenes llençades a un contenidor segurament perquè duien caducades un o dos dies, o estaven a punt de caducar, a qui se li acut, només a un pobre que té gana i regira els contenidors, el Supermercats roben legalment a la majoria dels seus proveïdors i aquests no els denuncien pas. On s'ha vist, ara l'home no necessitarà regirar res, durant sis mesos tindrà els tres apats garantits pagant l'Estat. Ben mirat a Bélgica si ets pobre surt a compte agafar (que no robar) un parell de bosses de magdalenes d'un contenidor, tot i que que de fet, qui hauria d'haver posat la denuncia no podria ser el Supermercat que ja havia llençat al contenidor les magdalanes, ni l'ajuntament que encara no havia recollit la brossa. Aquí l'únic que podía posar la denuncia és el contenidor, i aquest molt més savi que Supermercat i Ajuntament, no ho va fer. 

Cal tenir en compte que estic parlant de Bèlgica, on els tribunals de justícia destaquen per la lleugeresa de les seves sentències en els delictes greus i les escasses condemnes per violació, i aquesta nova sentència es digna d'aquest país immers en el surrealisme quotidià i sense Govern des de fa gairebé 11 mesos. 


IDIOTES PLENS D'IRA I DE FÚRIA


El ple del Tribunal Constitucional va autoritzar ahir a Bildu a presentar-se a les eleccions del 22 de maig per sis vots a favor i cinc en contra. El contingut de la sentència -que subratlla que s'havia vulnerat el dret a accedir a càrrecs públics en condicions d'igualtat- es coneixerà en els pròxims dies, ja que no es pot notificar fins que estiguin redactats els vots particulars. Aquest fet no impedirà als candidats de la coalició participar en la campanya, que va començar la passada mitjanit. Amb aquesta resolució, el TC ha infligit un seriós correctiu al Tribunal Suprem, que el diumenge va anul·lar les llistes de l'entesa per nou vots a favor i set en contra.

Deu ser molt correcte aquesta decisió atès ha desfermat l'ira d'abeces, mundos, razones i el Pp, que tan parlava d'acatar sentencies del TC en el cas de l'Estatut i ara s'ha rebotat des de Cospedal a Trillo, passant per aquell objecte nomenat Mayor Oreja fins arribar el tebi de Mariano Rajoy, i tot perquè aquesta vegada no els hi convé la decissió dl TC, tot i que elos va de perles de cara a la campanya de les municipals encetada avui. 

No veig que ningú es prengui cap interés en il·legalitzar partits més que dubtosos com plataforma per Catalunya, Falange Española i altres, o el mateix Pp que sistemàticament s'ha negat a condemnar els crims del franquisne. No! la seva obsessió és ETA, de fet no parlen de que s'hagi legalitzat Bildu, parlen de legalitzar ETA,  que ETA serà als ajuntaments, i més animalades com les manifestacions d'aquets sinistra i políticament manipulada AVT, que indignament representa a les seves víctimes. 

Tot plegat com diria Shakespeare revela que estem davant la història explicada per uns idiotes plens d'ira i furia. No ens ha d'estranyar la visceralitat multiforme, la manipulació obscena de la noticia. La histèria paranoica és molt de la dreta Espanyola.


Sígueme en YouTube Sígueme en Facebook Sígueme en Instagram Sígueme en WhatsApp  Sígueme en Twitter

ÚLTIMS ESCRITS

DESTACADES ANTERIORS

BLOCS